Girona, la més perjudicada per la crisi de la Covid a tot Catalunya
Diari de Girona. Un nou estudi certifica que els efectes de la crisi econòmica provocada per la pandèmia han estat especialment durs a les comarques gironines. L’Anuari Econòmic Comarcal publicat ahir per BBVA i dirigit pel gironí Josep Oliver Alonso, catedràtic emèrit de la UAB, constata que el VAB (valor afegit brut) gironí va caure l’any 2020 un 13,1%, una estimació molt similar a la que va fer fa uns mesos el Banc d’Espanya. La segona província amb pitjor comportament va ser Tarragona (-11,9%), seguida de Barcelona (- 11,1%) i Lleida (-10,9%).
El Baix Empordà (-16%), La Selva (-15,4%) la Cerdanya (- 15,2%) i Alt Empordà (-14,2%) es van situar entre les comarques catalanes que van registrar una patacada més important l’any passat. La importància de la indústria turística en aquests territoris explica la duresa de la recessió.
«Aquelles demarcacions més especialitzades en l’oferta de serveis personals presentaren contraccions de l’ocupació, així com pesos dels ERTO sobre el conjunt dels afiliats molt més importants que les més industrials. Aquesta dinàmica és particularment rellevant quan el conjunt dels serveis personals es descompon entre les branques que els integren, ja que mentre l’afiliació al comerç va caure de forma relativament continguda, en altres branques, com les d’hostaleria o l’entreteniment, per exemple, el xoc ocupacional fou força més sever», destaca l’estudi.
De forma agregada, l’afiliació a la Seguretat Social el 2020 a Catalunya es va reduir d’un -3,3 %, una davallada que presenta diferències territorials significatives: caigudes properes o superiors a 4 % a Girona i Tarragona, contracció al voltant de la mitjana de Barcelona (- 3,0 %) i pèrdues més reduïdes a Lleida (-2,4 %). Aquestes disparitats reflecteixen, i al seu torn són conseqüència directa, de l’impacte diferencial de la COVID-19 en els àmbits productius de cada província i, en particular, del sector terciari que explica el gruix de les caigudes d’ocupació: les de serveis personals (comerç, hostaleria, transports, activitats immobiliàries i entreteniment), les quals ocupaven el 2019 conjuntament prop del 38% de l’afiliació del país, i que retrocediren en el seu conjunt d’un -6,3 %, el que gairebé duplica la mitjana del país.
Aquest valor expressa pèrdues molt més severes a Tarragona (- 10,1 %) i Girona (-9,5 %), les dues províncies amb una especialització productiva més esbiaixada cap als serveis turístics mentre que Barcelona (-5,4 %) i Lleida (- 5,1 %) varen presentar reduccions força menors. «La contracció més intensa de l’afiliació de Girona i Tarragona reflecteix tant un biaix vers les branques terciàries més afectades per la crisi de la pandèmia com, simultàniament, contraccions més severes d’aquestes branques», destaca l’informe.
Efectes al sector turístic
Més concretament, destaca la caiguda de viatgers a l’aeroport Girona-Costa Brava (-91,1%) i de les pernoctacions hoteleres (de gairebé el 75 %, des dels 11,8 als 3 milions entre el 2019 i el 2020), dues magnituds que mostren la intensa contracció de la demanda internacional. A més a més, l’anuari econòmic comarcal recorda que que a la Costa Brava nord i centre, l’arribada de turisme estranger per carretera és rellevant; una arribada que, pel conjunt de Catalunya, segons Frontur, va caure un 61% (dels 2,8 milions entre l’abril i el desembre del 2019 als 1,1 milions dels mateixos mesos del 2020). En conjunt, les pernoctacions en establiments hotelers de Girona es varen reduir des dels 12,4 als 3,4 milions (contracció superior al – 72%), mentre també es varen contreure severament, però amb menys intensitat relativa, les efectuades en càmpings (-59,6%, dels 7,6 als 3,1 milions) i, en particular, en turisme rural (-36%, de les 538.000 a les 344.000.
El Govern vol un pacte per a la reindustrialització verda
Aposta per la sostenibilitat i la digitalització com a palanques de la transformació. Aragonès, va proposar ahir «arribar a un acord» en el qual el sector públic i privat aportin el millor de cadascun perquè Catalunya avanci en la reindustrialització verda i digital. Ho va dir en la conferència «Reindustrialització verda i digital. Claus d’una reactivació econòmica transformadora» organitzada per Barcelona Tribuna a la Casa Seat, en la qual va reclamar visió i acció transformadora per assolir els objectius marcats.
«I això no ho podem fer sols, de fet no ho hem de fer sols, el Govern ha d’estar al costat del sector productiu, ha de posar recursos per acompanyar, però només anirem endavant si anem absolutament aliniats», va sostenir Aragonès, que també va destacar la importància de no desaprofitar els fons europeus.
Va recordat que el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 té l’objectiu de fer aquest salt endavant en competitivitat utilitzant la sostenibilitat i la digitalització com unes grans palanques de la «necessària transformació de l’ecosistema industrial de Catalunya».
Va dir que aquest procés s’ha de fer recuperant dins i fora de l’economia el lideratge industrial i va afegir: «Ho hem de fer conjuntament, no ho farà només el sector productiu, necessita l’acompanyament de l’administració, no ho farà l’administració sola».
Va defensar que convé apostar per la indústria d’alt valor afegit que crea llocs de treball de qualitat i que estigui absolutament connectada amb la recerca i la innovació i, per tant, veu «imprescindible» fer un salt en la transferència de coneixement.