Escoles de noves oportunitats demanen encaix en la llei d’FP
El Punt. Proposen la creació de centres integrats de noves oportunitats per obtenir estabilitat financera i reconeixement. Retornen adolescents i joves al món educatiu i laboral amb formació més flexible.
Hi ha consens social i polític a l’hora de valorar el paper que tenen les escoles de noves oportunitats en la integració al sistema educatiu i laboral d’estudiants que queden despenjats. L’abandonament escolar prematur és alt, ja que el 16% no continuen estudiant després de la secundària, una taxa que situa Catalunya a la cua d’Europa. Tretze escoles treballen des de fa anys per donar una formació a adolescents i joves que es veuen expulsats del sistema i que són ara uns 3.500 alumnes. Es tracta de centres promoguts per fundacions que no estan integrats al sistema educatiu i que es financen amb concursos públics i subvencions, cosa que motiva falta d’estabilitat financera, perquè els concursos són, com a molt, per a dos anys. Per aconseguir la necessària estabilitat, les escoles de noves oportunitats demanen que la nova llei de formació professional aprovada pel govern espanyol i en tràmit parlamentari les empari amb la creació de centres integrats de noves oportunitats. Seria una figura similar als ja existents centres integrats de formació professional, on s’ofereix orientació i formació en relació amb les empreses i el territori. Els centres integrats de noves oportunitats incidirien, com a agent complementari, en el pas previ a l’entrada a l’FP. Així, es reconeixeria legalment la connexió que fan entre l’experiència fallida de l’estudiant a l’institut i una formació professionalitzadora amb un itinerari personalitzat i un acompanyament exhaustiu.
Perquè, com es va evidenciar en la jornada que divendres passat van organitzar les escoles a CaixaForum, hi ha alumnes que s’han vist expulsats del sistema. “La meva experiència a l’ESO va ser catastròfica”, va explicar Lizeth Paola Vallejo. Va arribar de Colòmbia als 14 anys i es va trobar molt sola a l’institut, “apartada”. Apartat és també la paraula que va fer servir David Rimbelschi quan es va referir al tracte dels companys i els professors, i també Nerea Castilla: “Quan els professors van veure que em costava, em van apartar a un nivell més baix. Em vaig sentir rebutjada.” Mitja dotzena d’estudiants van narrar experiències similars, que van posar de manifest que el sistema educatiu té dificultats a l’hora d’integrar els que van a un ritme diferent. “Tenim una escola burocratitzada i curtterminista”, va advertir Paco Estellés, director dels Salesians Sant Jordi, en nom de les tretze escoles de noves oportunitats. El sector insta el Parlament i la Generalitat a garantir la supervivència de les escoles a través d’una concertació social i educativa mentre no s’aconsegueixi la creació i el reconeixement dels centres integrats de noves oportunitats emparats per la llei.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va assegurar en la jornada: “No ens podem permetre un 16% d’abandonament escolar prematur i un 33% d’atur juvenil.” I va destacar que les escoles de noves oportunitats “reverteixen en part aquesta xifra, ja que un 40% tornen a l’estudi i el 35% s’insereixen al mercat laboral”. Vilagrà va reconèixer que necessiten una dotació de recursos, ja que no han aconseguit encara un finançament estable, i va afirmar, amb relació a l’avantprojecte de la llei d’FP: “Estem lluitant perquè es vegin les escoles de noves oportunitats en positiu.” Representants de Foment, de Pimec, de CCOO i de la UGT van lloar el paper de les escoles per fer que els joves tornin al món de la formació i el treball.
Un estudi de la UAB els reconeix el paper d’“aixopluc”
Aina Tarabini, investigadora del grup Globalització, Educació i Política Social de la UAB, ha liderat un estudi que conclou que les escoles de noves oportunitats “actuen com a aixopluc” de joves escolaritzats que “han estat víctimes d’un sistema d’educació formal profundament injust” que els fa sentir que “l’escola no és per a ells”. Tarabini va argumentar que no pretenen “culpar-ne el professorat”.
L’estudi sí que alerta que, “darrere dels indicadors d’abandonament escolar, s’amaguen les històries doloroses de nombrosos joves que han estat exclosos sistemàticament de la possibilitat de gaudir d’una experiència escolar satisfactòria”. Avisa també que, tot i la demanda cada cop més gran que s’ha detectat a escala internacional per a aquest tipus d’escoles, “el model de noves oportunitats a Catalunya és encara altament precari”.