És temps de tapes
Diari de Girona. No només s’han convertit en un menjar ràpid sinó també en una manera de socialitzar. Arriba el bon temps, les temperatures suaus, les terrasses i, per tant també, és temps de tapes. I és també el moment de degustar tapes més fresques amb productes de temporada sempre amb un toc especial. No hi ha dubte que la tapa és un una de les millors opcions per fer un àpat diferent i més informal.
En algunes poblacions gironines la tapa s’ha convertit en un atractiu gastronòmic i s’organitzen concursos amb la participació de restaurants i bars. És el cas d’Empuriabrava on es fa cada any un acreditat concurs o a Sant Feliu de Guíxols on cada any es convoca el Ganxotapa on els participants tenen la possibilitat de fer un recorregut pels diversos establiments participants i amb un carnet de ruta poden fer les seves puntuacions. Si bé estem lluny de la tradició que hi ha a altres punts com per exemple el País Basc on molts establiments llueixen unes espectaculars vitrines amb una àmplia oferta de tapes, el cert és que a poc a poc aquí també es va imposant aquesta tradició. I no es tracta de tancar-se únicament en una tapa salada. Cada vegada també hi ha més creacions de tipus dolç. I ara que s’acosta la temporada de primavera i estiu també es poden fer tapes amb productes que ens aportin frescor. Les possibilitats a l’hora de fer una tapa sigui de carn, de peix o dolces són moltes i diverses.
D’altra banda, hi ha diverses històries que expliquen l’origen de les tapes. Una d’elles, diu que Alfons X el Savi durant el seu regnat, va tenir la idea d’acompanyar les dues copes de vi diàries que li havia prescrit el metge, amb unes bocades petites de menjar per a evitar d’aquesta manera els efectes adversos de l’alcohol.
Una altra diu, en canvi, que provenen de l’any 1936, quan en els bars hi havia per costum posar una rodanxa de pernil o xoriço damunt del got o la gerra de vi per a impedir que entrés brutícia en la beguda; i d’aquí la paraula «tapa».
Sigui certa una o l’altra, o fins i tot ambdues, la veritat és que la tapa ha format i contínua formant part de les nostres vides, constitueix un senyal d’identitat de la gastronomia espanyola i la seva fama, ha sobrepassat les nostres fronteres.
Les tapes s’han convertit no només en un simple menjar ràpid, sinó en una manera de socialitzar, tant, que ja és habitual menjar o sopar amb amics i familiars a base de tapes. Fins i tot s’ha creat el verb «tapear», per a denominar aquesta forma de menjar. Les tapes han anat evolucionant molt, i encara que continuen sent les més senzilles les preferides de la majoria (croquetes, amanida russa, patates braves, mandonguilles, polp o truita…), n’hi ha de tota mena, i cada cop s’elaboren tapes més complexes i creatives. I és que les tapes agraden a tothom i admeten tantes varietats com imaginació li posi cadascun.