«En 10 anys s'haurien de fer 35.000 habitatges públics a Girona» | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

«En 10 anys s’haurien de fer 35.000 habitatges públics a Girona»

  |   Novetats

Diari de Girona. La degana de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials de la UdG, Anna Garriga, aposta per «reorientar la taxa turística cap a la protecció de l’entorn i del patrimoni del país».

La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga, forma part del Grup de Treball Catalunya 2022, un conjunt d’experts que han elaborat el document «Reset, crida per reactivar el país», amb 91 propostes dirigides a la Generalitat per reactivar l’economia després de la COVID.

En el cas concret de les comarques gironines, Garriga subratlla diversos sectors que considera clau per a la recuperació econòmica de la província. Un d’aquests és la construcció, i en concret la construcció d’habitatges públics. «És una mesura que té una funció social molt important. Els sous són massa baixos i els preus de l’habitatge, massa alts». En aquest sentit, la degana de la Facultat d’Economia de la UdG considera que «en 10 anys s’haurien de construir 350.000 habitatges públics a Catalunya, 35.000 a Girona, i un 60% dels quals en els propers quatre anys».

Creu que amb aquest volum Catalunya podria arribar a tenir el 10% d’habitatge públic, una dada mínima per als estàndards europeus; en alguns països de la UE, com Àustria, la xifra frega el 30% del total. «Volem ser europeus, i ser una societat solidària? L’habitatge públic és una peça clau. Aquí la construcció pública d’habitatges és testimonial», remarca Garriga, que assegura que el grup d’experts vol transmetre a les administracions la idea que cal convertir els espais públics en patrimoni públic. «En l’anterior crisi econòmica es van vendre grans edificis públics, de la Generalitat, per exemple. Ara proposem construir patrimoni públic per a les famílies i reduir desigualtat social. Parlem d’habitatge assequible com a clau per resoldre les desigualtats», subratlla. Per a Garriga, la construcció és important per tal de cobrir el dèficit d’habitatge i recuperar l’economia. «Engegar la construcció pública d’habitatges vol dir engegar la construcció a tot el país. Cal reiniciar per estimular tota l’economia del país, i és un bon moment pels tipus d’interès baix que hi ha». En aquest sentit, la degana recorda que el sector de la construcció crea molts llocs de treball. També esmenta la necessitat de fomentar «qualsevol mesura que fomenti la rehabilitació dels edificis» com a via per avançar en la sostenibilitat.

Trobar l’equilibri

La degana d’Econòmiques i Empresarials destaca que han fet un informe amb propostes molt transversals «perquè cap persona, poble o comarca quedi enrere de la crisi, i per recuperar l’economia del país». Un dels punts clau que afecta les comarques gironines és el turisme. En aquest sentit, Garriga explica que les mesures que es proposen «són transformadores i volen corregir les externalitats negatives que genera el turisme en la societat». Una d’elles és «reorientar la taxa turística cap a la protecció de l’entorn i del patrimoni del país», aplicar eines avançades de màrqueting intel·ligent o resoldre els problemes de finançament als municipis turístics.

També fa una menció especial a la sostenibilitat, al debat sobre les energies renovables i al seu impacte ambiental. Arran del macroprojecte de Parc Eòlic Tramuntana al cap de Creus, assegura que «no qualsevol projecte energètic ha de ser admès a Girona. Com a economista reclamo cercar un equilibri entre els beneficis de les energies renovables i els costos mediambientals, econòmics i socials». En aquest sentit, proposa que «d’aquí a sis mesos es redacti un estudi tècnic per ordenar els tipus d’energia a tot el territori i per sectors», i que Girona s’encamini cap a una generació d’energia distribuïda.

En relació amb la indústria, destaca que les comarques gironines «poden liderar la innovació verda i circular aplicada al teixit industrial tradicional, perquè a Girona hi ha l’expertesa empresarial i l’entorn ideal per fer-ho possible».