Una platja amb molta força
El Punt Avui.
- Les obres dels nous espigons de Sant Antoni han començat, amb l’objectiu de consolidar la platja
- Amb la incorporació de la regidora d’Avancem, Calonge configura el govern més ampli de la història
- Els relleus no acaben aquí. El cap de llista del PSC, Arturo Prades, ha fet un pas al costat i deixa la política
Tres són els elements que cal posar sobre la taula per analitzar Calonge i Sant Antoni i tots tres tenen una notable rellevància. N’hi ha un quart, i també destacat, que és el de les obres de reforç de la platja de Sant Antoni, amb la construcció dels nous espigons. Després hi entrarem al detall. El primer, per actualitat, és l’entrada al govern de la regidora d’Avancem Almudena Páez, que el setembre passat va substituir el veterà Jordi Abellí, un històric que ve de l’època de Sant Antoni Independent (SAI) i que després de dècades treballant pel poble ha posat fi a la seva etapa política. Avancem se suma així a l’equip de govern que ja formaven Junts (6 regidors), el PSC (2), Guanyem (1), el PP (1) i Tots pel Poble (1). El resultat: el govern més ampli de la història al municipi. Els relleus no acaben aquí. Arturo Prades, que va ser el cap de llista del PSC, va optar el juny passat per fer un pas al costat, plegar de la política activa, i deixar el testimoni a Sergi Orduña. Una decisió molt meditada que probablement tingui a veure amb el resultat que van treure els socialistes en les eleccions, que segurament no es correspondrien amb l’intens treball que van fer Prades i el seu equip en l’anterior mandat. Prades va ser una part clau dels equips de govern del 2015 fins a l’actualitat. I, finalment, i enmig de tants canvis, sempre la gran incògnita, que és si finalment l’alcalde, Jordi Soler, anunciarà o no que es torna a presentar a les pròximes eleccions municipals. En tot cas, Soler, com explica en l’entrevista, podria tenir corda per a estona perquè, juntament amb els diversos grups que l’han acompanyat, diu, s’ha anat teixint, a parer seu, un projecte que “contribueix al creixement econòmic i social del municipi”.
La cap de l’oposició, Carme Viñas (ERC), no ho veu igual i creu que el projecte de Soler se centra massa en les grans obres i que per això no es té en compte les persones. En aquest sentit, davant el que considera una possibilitat real per a ella d’una continuïtat, reclama la necessitat de plantejar “un debat entre tots per definir quins són els reptes de futur del municipi i com abordar-los”. D’altra banda, pel que fa al pas de la regidora d’Avancem per integrar-se al govern, demana que l’alcalde ho expliqui a la ciutadania, especialment perquè tindrà un cost econòmic: “Haurà de donar explicacions de per què augmentarem la partida del pressupost i per què aquesta senyora és tan necessària en el govern per portar l’àrea de Comerç, perquè fins ara ho han pogut fer amb onze regidors.”
Una lluita contra el mar
La consolidació de la platja de Sant Antoni i es Monestrí, la seva pèrdua de sorra endèmica i els estralls que fan els temporals al passeig, enfila una nova, i important, etapa. No més perquè es vol mirar d’evitar la pèrdua de sorra, sinó perquè amb els anys, segons alguns estudis, aquest procés es podria fins i tot revertir. El temps ho dirà. En tot cas, les obres del projecte dels nous espigons per millorar la protecció de la primera línia de mar ja son una realitat. No ha estat fàcil, perquè aquest projecte era un tema recurrent any rere any, si més no les hemeroteques en són un bon exemple. No és un tema menor, tot al contrari. Al llarg de més de quaranta anys, Sant Antoni ha anat perdent platja de manera inexorable. Els temporals han afectat el passeig fins tot més enllà de la part més epidèrmica. Calia una intervenció i, ara, ja era urgent. Les obres, que la direcció general de la Costa i el Mar de la secretaria d’estat de Medi Ambient ha adjudicat a Rubau Tarrés per un import de 2,62 milions d’euros, ja han començat. Els treballs implicaran, en una primera fase, el transvasament d’uns 50.000 metres cúbics de sorra de la platja de Palamós a la platja de Sant Antoni. Aquesta tasca es farà amb camions que circularan a través de la mateixa platja i durarà dues setmanes, aproximadament. Els abocaments de sorra, provinent de Palamós, s’han portat a terme en el tram que comença a partir de l’espigó des Monestrí. També resultarà afectat el carrer Voramar, on es retiraran les places d’aparcament de zona blava des que comencin les feines –els veïns, però, podran accedir a les seves finques–. Acabada aquesta fase, l’obra preveu d’enderroc de l’actual espigó des Monestrí per poder construir-ne un de nou. Aquest dic emergit tindrà un primer tram de 70 metres rectes i els 85 metres restants tindran forma corbada. Aquest dic inclou un segon tram submergit mig metre, que parteix de l’inici del tram corb anterior, com a prolongació de l’espigó existent, i amb una longitud total d’uns 130 metres. D’altra banda, l’estabilització de la platja des Monestrí requereix la construcció d’un segon espigó, també corbat i emergit, de 220 metres de longitud. Els primers 100 metres coincidiran amb l’actual espigó de la platja de Palamós, construït l’any 1915, i els altres 120 són de nova construcció. A més, aquest dic també continuarà amb 100 metres més d’espigó submergit al mig. La totalitat de les obres tindrà una durada d’entre vuit i nou mesos. Està previst que el pròxim 15 de juny, amb l’inici de la temporada de platges el 2026, ja estiguin enllestides. El projecte, doncs, ha de permetre resoldre els problemes que causen els temporals a les platges de Sant Antoni i des Monestrí, de tal manera que permeti que aquestes platges tinguin com a mínim una amplada de 50 metres, entre platja seca i submergida, durant tot l’any, amplada que fluctuarà, però que sempre, segons els estudis, ha de garantir aquesta cinquantena de metres, necessaris per desgastar la força de les onades i, d’aquesta manera, evitar que l’embat dels temporals arribi al passeig. Sobre el paper, funciona. Caldrà, això sí, veure com funciona en la realitat. No ha estat un procés fàcil. L’any 2019, el Ministeri de Medi Ambient va aturar la licitació de la redacció del projecte perquè va considerar que l’empresa que havia guanyat el concurs no oferia garanties De fet, el problema es va donar pel que es coneix com una baixa temerària. És a dir, l’Estat va posar a concurs la redacció del projecte per 40.125 euros, però el projecte es va acabar adjudicant per només 16.500, i, per tant, no oferia garanties.