Un expert diu que l’aeroport de Girona trigarà més de 3 o 4 anys a recuperar-se
Diari de Girona. L’alcaldessa de Gavà rebutja l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat i, en canvi, demana que es potenciï l’aeroport de Girona.
La davallada dràstica de passatgers durant el 2020 com a conseqüència de la pandèmia i les restriccions de mobilitat han afectat de ple a tot el sector aeroportuari. El consultor, professor de la UOC i la Universitat de Cranfield (Regne Unit) Pere Suau-Sanchez augura que, en la recuperació del sector, «el gran problema no serà en ciutats o aeroports com els de Barcelona, sinó en els aeroports regionals, com Girona i Reus». L’acadèmic afegeix que, en aquests casos, l’activitat tardarà «molt més dels 3 o 4 anys previstos» a recuperar-se. Suau-Sanchez va liderar un estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona l’any 2017, que analitzava com impactaria la construcció del baixador del TAV a l’aeroport.
L’expert creu que la recuperació passarà primer per la mitja dotzena de «hubs» consolidats, però també subratlla que «hi ha molts altres mercats grans o ciutats on el mercat local és molt important», i situa Barcelona en aquest segment. Així, l’expert pensa que aquesta recuperació «no serà homogènia» i començarà primer pels vols de curt radi i després els de llarg radi. Quant al segment de mercat, creu que seran primer els viatges relacionats amb el turisme i els desplaçaments per motius personals abans que els de negocis. En aquest sentit, diu que Barcelona pot recuperar els vols de llarg radi per tenir una oferta més relacionada amb el turisme i el lleure.
Demanen apostar per Vilobí
Aena manté els seus plans de convertir l’aeroport del Prat en un «hub» intercontinental. Així, encara aquest 2021 amb el repte de seguir buscant un consens amb les administracions per ampliar la tercera pista, avançar en la construcció de la terminal satèl·lit i la recuperació dels vols intercontinentals a Barcelona. Aena diu que manté línies obertes amb les administracions implicades en l’ampliació de la tercera pista, com els ajuntaments o la Generalitat, amb qui els contactes estan més «alentits» per la situació actual del Govern a les portes d’unes eleccions.
Però els ajuntaments del Prat de Llobregat i Gavà han reiterat el rebuig a l’ampliació de la tercera pista. L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sànchez, aposta per «millorar el sistema actual», en la línia dels acords entre administracions i Aena els últims anys. «Esgotem al màxim aquestes possibilitats i després busquem alternatives que no suposin ampliar el camp de vol», proposa Sànchez, que demana buscar «alternatives», com per exemple potenciar l’aeroport de Girona. «S’ha de veure amb normalitat com en d’altres països que tenen diferents aeroports connectats amb tren i no passa res», sentencia.
En la mateixa línia, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, defensa «ara més que mai» no allargar-la «per qüestions òbvies derivades de la covid-19 i per la crisi climàtica». En aquest sentit, recorda que el consistori ha fet una declaració d’emergència climàtica en què s’insta l’aeroport i el port a replantejar els seus models de creixements i a la conservació dels espais naturals.
Mijoler crida a pensar les infraestructures a llarg termini basant-se en criteris mediambientals i de sostenibilitat. «Un cop superem les conseqüències de la covid-19 es podria tornar a posicionaments anteriors basats en creixements il·limitats», avisa.
Consens per la tercera pista
El director d’Estudis d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardají, opina que la pandèmia haurà permès guanyar «un horitzó de tres o quatre anys» més per plantejar l’opció d’ampliar la tercera pista. Primer, assenyala, cal definir en quins tipus de vols s’especialitzarà el Prat: si els de curt i mitjà radi, que es cobreixen amb avions petits, o de llarg radi, amb aparells com el Boeing 787 Dreamliner o l’Airbus A350 que necessiten més longitud de pista per enlairar-se.