Un estudi alerta que el 92% de les platges i aiguamolls podrien desaparèixer abans del 2100
Diari de Girona. Els investigadors apunten que les pèrdues només es poden prevenir amb una mitigació «efectiva» del canvi climàtic, com la restauració d’hàbitats o transvasaments de sediments
Un estudi alerta de la desaparició gairebé total dels aiguamolls costaners mediterranis al llarg d’aquest segle, una projecció de la que no se’n salvarien ni els aiguamolls de l’Empordà ni tampoc els del Baix Ter.
La investigació, elaborada pel centre tecnològic Eurecat juntament amb altres institucions i universitats europees, assenyala que en el pitjor dels casos, amb escenaris de canvi climàtic extrems i sense que s’apliquin mesures preventives, la desaparició podria arribar a ser devastadora, amb una pèrdua del 92% de l’extensió actual de maresmes (també estima que en el millor dels casos la pèrdua seria del 8%). «Més del 90% de les platges i aiguamolls podrien desaparèixer abans de finals de segle si no fem res», assenyala el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.
L’estudi se centra en els efectes del canvi climàtic, especialment els vinculats a l’augment del nivell del mar. Les pèrdues a gran escala, alerten, només es poden prevenir mitjançant una mitigació «efectiva» del canvi climàtic i si es pren una acció «decidida» per facilitar la migració cap a l’interior de les maresmes litorals cap a terres actualment utilitzades per a altres finalitats.
El document, realitzat en el marc del projecte europeu REST-COAST, coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), proposa un conjunt de mesures de mitigació del canvi climàtic que podrien contribuir a estabilitzar les àrees d’aiguamolls, com la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva o l’adopció de sistemes de bypass, és a dir, transvasament de sediments.
«Els aiguamolls costaners són ecosistemes valuosos, amb una biodiversitat intrínseca important i que proporcionen serveis ecosistèmics destacats com la captura de carboni, la protecció costanera, la purificació de l’aigua, la producció d’aliments i la provisió d’hàbitat», assenyala Ibáñez, que subratlla que «per això és important la seva conservació al Mediterrani».
Augment de «fins a un metre»
Segons el director del Centre en Resiliència Climàtica, el nivell del mar podria pujar «fins a un metre» abans de finals de segle. En aquest sentit, assenyala que «l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic suposa una gran amenaça per a la supervivència d’aquestes formacions», per la qual cosa en l’estudi realitzat s’han avaluat els riscos actuals i s’han identificat els principals factors que determinaran els canvis futurs.
Per fer-ho, s’ha utilitzat una versió adaptada del Global Coastal Wetland Model (GCWM) i una base de dades dissenyada per analitzar els impactes físics i socioeconòmics de l’augment del nivell del mar al Mediterrani, que han permès examinar diferents escenaris de canvi climàtic, creixement poblacional, gestió costanera, aportació de sediments i possibilitat de migració dels aiguamolls cap a l’interior.
«En països com Egipte, França i Algèria es pronostica que la pèrdua serà gairebé total abans del 2100 si es mantenen els nivells actuals de gestió costanera i subministrament de sediments», apunta l’investigador de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis d’Ecosistemes d’Eurecat, Nuno Caiola.
Migració cap a l’interior
Una de les principals solucions que presenta l’estudi per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els aiguamolls és la migració d’aquests cap a territoris interiors. En totes les projeccions d’augment del nivell del mar «aquestes pèrdues es podrien reduir a la meitat si es permetés la migració cap a l’interior, per exemple, mitjançant la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva», assegura Ibáñez. El principal inconvenient, apunta, «és trobar espais a la costa mediterrània que es puguin destinar a aiguamolls, a causa de la sobrepoblació o la destinació d’espais a habitatges, conreus o indústries».
Les previsions també milloren quan l’aportació de sediments és més elevada. «Històricament, la disponibilitat de sediments ha disminuït fortament en punts com l’Ebre, el Po i el Nil, a causa de la construcció de preses i dels impactes climàtics», explica Ibáñez, que afegeix que «augmentar l’aportació sedimentària fluvial milloraria la capacitat dels aiguamolls per mantenir-se». En alguns casos, s’estan adoptant sistemes de bypass de sediments com a alternativa.
Més que gestió costanera
Tot i això, la recerca «posa de manifest que la gestió costanera per si sola no serà suficient per salvar les maresmes costaneres mediterrànies» i reivindica que «també caldrà una mitigació climàtica global efectiva». Amb tot, Caiola defensa que «seran necessàries mesures valentes de mitigació climàtica i adaptació local per preservar els aiguamolls costaners existents».
Els resultats d’aquesta investigació han estat publicats per la revista ‘Communications Earth & Environment’ de ‘Nature’ a l’article ‘La pèrdua a gran escala de les maresmes costaneres mediterrànies sota l’augment del nivell del mar per al 2100’, realitzat pel centre tecnològic Eurecat, juntament amb la University of Lincoln, la Christian-Albrechts-University de Kiel, l’Institute for Environmental Studies (IVM) de la Vrije Universiteit Amsterdam, el Tour du Valat Research Institute i el Mediterranean Institute of Marine and Terrestrial Biodiversity and Ecology.