Un estudi adverteix que l’auge industrial amenaça la Costa Brava
Diari de Girona. Investigadors del CSIC i la UdG alerten que el 74% dels ingressos portuaris es concentren en instal·lacions situades a prop de zones d’alt valor ecològic
Els creuers, l’eòlica marina i els gasoductes submarins d’hidrogen poden posar en risc la biodiversitat de la Costa Brava. Així ho alerta un estudi publicat a la revista Scientific Reports i liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
L’article analitza la nova onada d’industrialització que viu la Mediterrània occidental i integra dades espacials i temporals sobre activitats com la pesca i l’aqüicultura, la nàutica recreativa, els creuers, el transport de mercaderies, l’eòlica marina, els gasoductes i la dessalinització. L’estudi constata que la concentració d’aquestes activitats en zones d’alt valor ecològic pot generar pressions acumulatives que deriven en pèrdua de biodiversitat, degradació del fons marí, expansió d’espècies invasores i contaminació. Segons els resultats, el 74% dels ingressos portuaris de 2023 es van produir en instal·lacions situades dins o a tocar d’àrees de gran interès per a la conservació, i el 58% es van generar en ports ubicats a menys de dos quilòmetres de reserves marines de la Xarxa Natura 2000.
El biòleg Josep Lloret (ICMCSIC), primer autor de l’article, adverteix que «l’expansió i la concentració d’activitats industrials a dins o a tocar de zones d’alt valor ecològic és incompatible amb els objectius de conservació si no s’aplica una planificació molt més acurada i el principi de precaució». Per això defensa que cal evitar el desenvolupament industrial a les regions costaneres mediterrànies amb més valor ambiental, com la Costa Brava, i prohibir noves activitats dins d’àrees Natura 2000 i en un radi mínim de 10 quilòmetres al seu voltant.
Pesca tradicional
L’anàlisi també constata un fort retrocés de la pesca tradicional. L’informe apunta que els desembarcaments han passat de prop de 15.000 tones el 2000 a 6.000 el 2023, i la flota s’ha reduït de 500 embarcacions a unes 200. Així mateix, també detallen que el transport de mercaderies també ha caigut a la meitat. Per contra, han crescut sectors com la nàutica recreativa i els grans creuers internacionals, que han incrementat el seu trànsit als ports de Palamós i Roses de 900 passatgers l’any 2000 a 52.000 el 2023.
El document també destaca l’augment de la capacitat de dessalinització: la planta de Blanes produeix actualment 20 hectòmetres cúbics d’aigua l’any i preveu arribar als 80 hm³ el 2029. Paral·lelament, remarquen que hi ha projectes per a un gasoducte submarí de 450 quilòmetres que ha d’unir Catalunya amb França i un parc eòlic marí d’1 GW al golf de Roses, el de més capacitat dels proposats en aquesta zona. Els investigadors recorden que els projectes d’eòlica marina i hidrogen afecten àrees Natura 2000 i altres zones d’alt interès ecològic, i que els seus impactes sobre hàbitats, fauna i flora encara no estan prou estudiats. «No es tracta de demonitzar cap sector, sinó d’ubicar-los i dimensionar-los bé», precisa Lloret.
L’estudi subratlla que, més enllà de la Xarxa Natura 2000, hi ha
«No cal demonitzar cap sector, sinó dimensionar-los bé», apunta un dels investigadors
un ampli conjunt d’àrees amb gran valor per a la biodiversitat marina, com les IMMA (mamífers marins), ISRA (taurons i rajades), IBA (aus), KBA (biodiversitat en general) o les ZEPIM (Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània).
Planificar bé
«La clau és planificar bé per conservar les àrees de gran valor ecològic de la Mediterrània, com la Costa Brava. Cal limitar les activitats industrials basant-se en l’evidència científica i amb la participació de les comunitats costaneres. Només així es podrà garantir que les activitats marítimes siguin sostenibles i compatibles amb els mitjans de vida locals», conclouen els autors.