Un diari ‘indépendant’ en plena dictadura
El Punt. Un llibre sobre el fons fotogràfic de ‘L’Indépendant Costa Brava’ recorda un projecte periodístic únic. El diari francès va publicar durant onze estius, del 1967 al 1977, una edició diària per a la Costa Brava.
L’Indépendant Costa Brava va ser una de les aventures periodístiques més singulars de la seva època, entre els anys seixanta i setanta del segle XX, sobretot pel fet de tractar-se d’un projecte transfronterer en uns anys en què la frontera amb França era molt més rígida que ara, més permeable als turistes i les seves divises, que no pas a les idees renovadores que, en ple tardofranquisme, arribaven amb comptagotes des de la nova revolució francesa del maig del 68.
Durant onze estius, del 1967 al 1977, amb un període de prova que el 1966 va assajar des de l’Escala la viabilitat del projecte, el centenari diari L’Indépendant –el segon més antic de França que encara es publica, nascut el 1846 a Perpinyà– va decidir llançar diàriament, durant els mesos de juliol i agost, una edició específica per a la Costa Brava o, més concretament, per als molts francesos que hi estiuejaven, per iniciativa de Georges Brousse (1933-2005), visionari hereu d’una de les dues famílies que compartien la propietat del diari en aquell moment. Cada estiu, un grup de joves periodistes i fotògrafs francesos s’establien aquí –la redacció central era a Girona, a tocar de la plaça Marquès de Camps– i, en col·laboració amb professionals de la informació catalans com ara el periodista J. Víctor Gay i el fotògraf Pablo García Cortés, Pablito, van deixar testimoni diari de la realitat de la Costa Brava en un moment de grans transformacions socials i urbanístiques que marcarien el futur, o sigui, el nostre present. En realitat, l’edició de la Costa Brava eren, de mitjana, quatre planes que s’afegien a la resta de continguts del diari, escrites en francès i amb una informació molt enfocada en aquells aspectes que podien interessar el turista francès que buscava aquí alguna cosa més que sol i platja. En qualsevol cas, res que pogués incomodar les autoritats franquistes, amb les quals s’havia negociat una espècie de “pacte entre cavallers” afavorit pel cassanenc Martí Boada, com recorda Gay en un dels textos que obren el llibre. Aquella aventura incloïa els motoristes que, un parell de cops al dia, portaven els textos i les fotos des de Girona a Perpinyà, per maquetar l’edició que arribava puntualment als lectors de la Costa Brava a primera hora del matí de l’endemà.
Ara, Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, acaba de publicar el llibre L’Indépendant edició Costa Brava. El fons fotogràfic, volum12è de la seva col·lecció Quaderns de Fotografia, a través del qual dona a conèixer els fons fotogràfics que digitalitza, conserva i difon, sota la direcció de Natàlia Navarro. És una tria de més de 300 fotos seleccionades entre les prop de 25.000 imatges de l’esmentat fons, ingressades el 2022 a l’arxiu d’Inspai a través d’un conveni de col·laboració amb el diari L’Indépendant. Per evitar suspicàcies deixo clar que la tria me la van encarregar a mi, l’autor d’aquest article, però en aquest cas no he vingut a parlar del meu llibre, perquè no ho és. Els autèntics autors són els fotògrafs de L’Indépendant, sobretot Jean Roig, però també Serge Moritz, C. Casanovas, C. Joly, Amado Jover i el mateix Pablito –que té fons propi a Inspai–, professionals que, a pesar de les urgències de la feina periodística, ens van deixar com a llegat unes imatges esplèndides en blanc i negre que mig segle després ens ajuden a interpretar com era aquella Costa Brava en què convivien els pagesos, els pescadors i molts artesans, amb desmesurades construccions a primera línia de la costa, un turisme que començava a ser massiu i altres mostres de modernitat com ara les discoteques i sales de festes, on sovint actuaven primeres figures de la música catalana, espanyola i francesa.
Aquest llibre eminentment gràfic, presentat el 24 de juliol a l’Escala –trista casualitat, l’endemà va morir André Salvador, secretari de redacció que va entrevistar per al diari moltes personalitats franceses presents a la Costa Brava–, no és l’únic indici de l’interès que encara suscita aquell projecte periodístic únic: l’any 2000, Laurence Cazillac ja li va dedicar una tesi doctoral, defensada a la Universitat de Versalles, i l’any vinent l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró publicarà el llibre sobre L’Indépendant Costa Brava del periodista Carlus Gay, fill d’en Víctor, que el 2023 va guanyar amb aquest projecte el 12è Premi de Recerca Local Jordi Comas.
En aquestes més de 300 imatges, repartides en dos blocs –Le jour i La nuit, el dia i la nit–, s’hi pot veure una Costa Brava de contrastos, de tradició i modernitat, de toros i sardanes, de biquinis i dones vestides de negre. Un país on tot estava per fer i, com deia Dylan, els temps estaven canviant.