Un de cada cinc gironins surten a treballar fora de la província
Diari de Girona. L’emigració laboral de treballadors està encapçalada pels perfils amb estudis més baixos. Les empreses del sector industrial són les que atrauen més personal provinent d’altres punts d’Espanya.
L’èxode de treballadors de Girona cap a altres punts d’Espanya ha convertitlaprovínciaenemissoradecontractes laborals. Segons l’informe de contractació i mobilitat geogràfica dels treballadors a Espanya 2022 que elaboraelServicioPúblicodeEmpleo Estatal (Sepe), Girona va tenir un saldo negatiu de 2.815 contractes. En total, van sortir 52.265 gironins a treballar a altres punts d’Espanya i en van entrar 49.450 d’arreu de l’estat. Tenint encomptelessortides,lataxa de mobilitat va ser del 18,38%, és a dir, pràcticament 1 de cada 5 gironins van haver de treballar foradelaprovíncia.
Per sexes, els homes han contribuït, en gran part, que Girona sigui una província emissora. El desequilibri supera els mil contractes. En total, el saldo negatiu dels contractes d’homes van superar els 2.000 (-2.088), mentre que el de les dones no va arribar a les quatre xifres (-727). Tenint en compte l’edat, en números vermells es trobenelstreballadorsde més de 45 anys. Els seus contractes en direcció a altres punts d’Espanya van copsar els 12.234, mentre que tan sols la província en va rebre 10.211. Una diferència substancial que deixa un saldo negatiu de -2.023 treballadors. D’altra banda, els treballadors gironins més joves no han de marxar tant a treballar a fora com ho fan els de més de 45 anys, tot i això, el saldo també se situa per sota del zero. Els contractes de treballadors de menysde30anysvanregistrarunsaldo de -408, i els que es troben entre els 30 i 45 anys de -384.
Els menys qualificats marxen
L’emigraciólaboraldetreballadorsgironins està encapçalada pels perfils amb estudis més baixos. Tot i no tenir la taxa de mobilitat més elevada, els contractes de titulats amb estudis primaris i els d’estudis sense acreditar van registrar un saldo negatiu de -3.621. Una bretxa substancial en comparació amb els contractes de treballadors amb altres nivells formatius. Per exemple, els que acrediten el batxillerat van tenir un saldo positiu de 419 o els que tenen un cicle formatiuvantenir, entre entrades i sortides, una diferència positiva de més 1.078 contractes. Així mateix, els treballadors amb estudis superiors van registrar la taxa de mobilitat més elevada. Pràcticament, 1 de cada 3 va venir o va marxar de Girona per motius laborals. En total, van entrar 5.800 contractes de treballadors amb aquest perfil i en van sortir 6.188, que va deixar un saldo negatiu de -308.
La sortida dels gironins amb estudis més baixos va en sintonia amb la mobilitat dels grups ocupacionals. D’aquests grups, els que més es van moure i els que van tenen un saldo més negatiu són els treballadors no qualificats. En total, en van entrar a la província 15.529 treballadors d’arreu d’Espanya i van sortir-ne cap a altres punts 20.115. Una diferència que va fer perdre a la província 4.586 treballadors. En grau més baix, la província també va perdre més de mil treballadors vinculats al sector científic (-1.343). A l’altra cara de la moneda, la professió amb un saldo més elevat a Girona van ser els artesans i treballadors vinculats al sector industrial (2.731) i els treballadors dels serveis de restauració, personal, protecció i venedors de comerços (2.521) que van pujar la xifra de treballadors a més de 5.000.
La immigració, un agent clau
Els fluxos d’immigració són un dels grans partícips que han fet de Girona una província emissora. Segons l’estudi del Sepe, la província va rebre 13.386 contractes de persones d’origen immigrant i en va perdre 18.813. Una diferència de -5.427 contractes. En contrast amb els treballadors extracomunitaris, els d’origen espanyol no tenen tanta necessitat de marxar de la província per anar a treballar.
Entre entrades i sortides, van tenir un saldo positiu de més 2.612 contractes de feina.
L’agricultura perd treballadors
Les empreses del sector industrial van firmar 10.334 contractes a treballadors residents a altres comunitats autònomes, mentre que la província en va perdre, dins del mateix sector, 3.591 treballadors. Una diferència positiva de 6.743 contractes de feina. Per tant, el sector industrial va permetre a la província ser un pol d’atracció de treballadors i alhora una font de contractació. En menor mesura, la construcció també va atraure treballadors d’altres localitats d’Espanya. En va captar 3.383 i en va perdre 2.077, com a resultat, va tenir un saldo positiu de 1.306 contractes laborals. No van tenir la mateixa sort el sector serveis i l’agricultura. A pesar que el sector serveis va ser el principal sector captador, contractant 34.106 treballadors de fora i alhora va ser el que més treballadors va perdre (36.120), registrant un saldo negatiu de 2.014 contractes. En pitjor situació es van trobar l’agricultura gironina que va perdre una important xifra de mà d’obra. Tan sols va contractar 1.627 treballadors de fora mentre que 10.477 treballadors gironins van marxar a altres territoris espanyols.
Més mobilitat laboral
En els últims nou anys Girona ha incrementat la seva mobilitat en un 66,8%. Si el 2012 es van registrar, entre entrades i sortides, 60.972 contractes el 2021 es van sobrepassar les cinc xifres, copsant els 101.715 contractes. L’increment de la mobilitat amb el pas dels anys també ha fet més petita la bretxa d’entrades i sortides. El 2012 Girona la província ja era emissora i tenia un saldo negatiu de -5.478 que van deixar la província per treballar a altres indrets d’Espanya. Nou anys més tard, el 2021 es va aconseguir escurçar el saldo a 2.663 contractes laborals, quan la província va tenir un saldo de -2.815 treballadors.