Un camp de blat, laberint per a turistes
Diari de Girona.Un pagès del Baix Empordà s’ha reinventat i ha convertit el camp en una atracció d’oci, una activitat que li genera la meitat dels beneficis que en treu del terreny
Un pagès del Baix Empordà ha aconseguit que una atracció d’oci li generi la meitat dels ingressos d’un camp de més de tres hectàrees de blat de moro. En concret, el 50% dels beneficis que Marc Pujol treu del terreny que té just a tocar de la finca a Serra de Daró provenen d’un laberint que ha dissenyat dins del camp i que atrau desenes de persones durant els dos mesos i mig que cultiva el camp de blat de moro. Pujol reconeix que aquests ingressos li donen «una mica de coll», però lamenta que no es pugui dedicar en exclusiva a la tasca de pagès. «A la gent les activitats lúdiques no els importa pagar una mica més, però en relació amb el menjar, costa una mica més. Això empipa al sector, però no podem demanar més», diu Pujol.
Des de fa quatre anys, en Marc Pujol i el seu pare tenen més feina de la prevista quan planten. Just abans de sembrar, en marc dibuixa una espècie de laberint i després trasllada la idea a la realitat. Planten normal i tallen just quan la planta tot just arrenca, deixant lliure el pas pels passadissos que es reparteixen a dins de les més de tres hectàrees de terreny cultivat. Quan el blat de moro creix, el laberint passa a ser una realitat i durant dos mesos i mig d’estiu, desenes de persones s’acosten a fer aquesta activitat.
En Marc i el seu pare han aconseguit que els generi uns ingressos que no acaben d’arribar amb el preu del blat de moro. La realitat és que els marges «són els que són» i atraccions com el laberint -i tot el que comporta- suposa uns diners extra que «venen molt bé per seguir endavant». «Pensa que cobrem el cereal al mateix preu de fa deu anys», lamenta.
Pujol reconeix que aquesta activitat els va «molt bé», però lamenta que tot el blat de moro que té plantat en aquell camp -té altres parcel·les- no els generi el benefici principal. «Al principi ens ho vam agafar com una activitat més al camp i al final ens ha donat un 50% del benefici que en traiem», explica.
«Ens hem hagut de reinventar, perquè amb el tema del cereal que és al que ens dediquem sembla que la gent no està disposada a pagar-ne més perquè puguem viure’n», assenyala. A tot això, cal sumar-hi els problemes derivats de les inclemències meteorològiques.
L’atractiu del laberint, però, comporta haver d’adequar l’espai i fer-lo diferent cada any. Això implica dissenyar un recorregut i posar-hi atractius.
Aquest any, els participants han de seguir un joc de pistes distribuïdes arreu del laberint i acaba amb un joc. «Cada any pensem coses noves, fins que se’ns acabin les idees», assenyala Pujol.