Turisme que mou tot un poble
El Punt. Besalú s’ha consolidat durant els últims 30 anys com un referent turístic a Catalunya i a l’Estat. El creixement d’aquest sector ha ajudat a diversificar i a fer créixer l’economia del municipi. A part de les oportunitats, ha generat reptes com l’aparcament i sobretot el finançament dels serveis.
És innegable que Besalú és un referent turístic a les comarques gironines i, fins i tot, al país. El seu patrimoni medieval i el seu call jueu són l’eix sobre el qual pivoten tota l’oferta i els serveis turístics. Des del punt de vista estrictament d’activitat econòmica, el turisme ha estat un element clau per al desenvolupament de la vila, entre altres coses, perquè ha tingut un paper fonamental per diversificar l’activitat econòmica de Besalú i per crear llocs de treball, alguns dels quals probablement, en contraposició, caldria que fossin de més qualitat i en alguns àmbits també haurien d’estar més ben pagats. “Quan nosaltres vam entrar a l’Ajuntament, als anys 90, hi havia unes dades d’atur preocupants i ara és un atur estructural, de menys del 4 per cent. A Besalú hi havia molt atur perquè no hi havia diversificació econòmica, i ara hi ha indústria, evidentment, però ja no és l’element més important, sinó que hi ha també l’economia dels serveis, hi ha emprenedors, petits tallers… És a dir, l’economia de Besalú està diversificadíssima”, remarca l’alcalde, Lluís Guinó.
Ell mateix afirma que el turisme de Besalú no es pot entendre sense la consolidació d’una marca molt potent en l’àmbit estatal. “Estem sempre a les llistes dels deu municipis més interessants de l’Estat espanyol i a Catalunya, evidentment, estem en un nivell, sobretot, de coneixement i de difusió altíssim. Vull dir que, des d’aquest punt de vista, la marca de Besalú està consolidada i genera sempre unes plusvàlues positives”, indica.
L’alcalde defensa que la imatge de Besalú és la d’un municipi molt ben rehabilitat i conservat i això no només depèn de l’Ajuntament, sinó també dels privats. A més, sentencia que el turisme a Besalú necessàriament o és cultural o no n’hi ha. “Nosaltres no podem fer un tipus de turisme i concentrar-lo en activitats que no tinguin un vessant cultural i patrimonial. Per tant, el turisme va lligat claríssimament amb la difusió cultural, no només del patrimoni històric, sinó del patrimoni en general a partir de tota mena d’activitats i de rutes que s’han anat constituint, i tot aquest patrimoni fa que, en conjunt, sigui un municipi on l’expectativa de visitar-lo mai sigui negativa”, diu. I hi afegeix: “O sigui, Besalú satisfà l’expectativa de les persones que han pensat anar-hi i, a més, moltes vegades repeteixen.”
La vila, però, afronta també reptes importants en aquest àmbit, encara no resolts. El mateix alcalde avança que falten llits de pernoctació, que potser caldria algun hotel més, tot i que a l’entorn hi ha moltes cases rurals. Guinó explica, per altra banda, que els aniria bé poder obtenir recursos del govern per als municipis que fan activitat turística tot l’any i que han de contractar personal a l’estiu de forma extraordinària. “El concepte de municipi turístic que hi ha a la llei de finances locals a nosaltres no ens agafa, perquè es fa molta referència a segones residències, però a Besalú no és un tema de segones residències, és un tema d’un turisme constant, d’un flux de gent durant tot l’any, que genera unes despeses no només en personal. Una de les partides que hem hagut de suplementar aquest any i aquest estiu en concret ha estat la de neteja del capítol u, perquè, amb la brigada de neteja que tenim contractada, a l’estiu no es dona l’abast”, exemplifica. “A través del mateix fons de l’Estat o de la Generalitat, hi hauria d’haver un suplement de tots aquests municipis que suporten despeses com a conseqüència de l’activitat turística”, conclou.
La transformació que s’ha produït a Besalú des del punt de vista turístic, però, tot i la seva rellevància en l’economia local, no ha estat el gruix més important de la inversió pública. L’alcalde afirma que no arriba a la meitat. “La meitat són equipaments esportius, que no n’hi havia, i els hem construït tots, és la despesa més gran que s’ha fet pel que fa a inversió, a la ratlla dels sis milions d’euros en aquests anys, des del pavelló, el camp de futbol, la piscina nova i el rocòdrom a la pista poliesportiva… O sigui, la despesa de diners més important des d’un punt de vista quantitatiu són clarament els equipaments esportius. I la segona, gràcies al primer pla de barris, és la inversió de tres milions al centre històric, i sí que una part d’aquests han ajudat a fer de Besalú un dels centres històrics més ben conservats del país”, afirma, tot remarcant la rellevància que ha tingut també la inversió privada a la zona.
Per a l’oposició, en canvi, el model turístic implica millorar l’entorn, gestionar el turisme allà on es pot acceptar i sobretot dinamitzar molts aspectes de la vila. “Cal una mica d’imaginació, d’empatia, una mica d’apropament a la vila i, sobretot, ser una mica innovadors, anar molt més enllà d’aquesta foto fixa que fa molt de temps que dura”, diu el portaveu d’ERC, Bartomeu Compte. I hi afegeix: “A Besalú, no hi ha política turística, primer caldria ordenar bé els aparcaments i la capacitat de càrrega, i al mateix temps, cal buscar altres coses. Per exemple, l’entorn de la vila té boscos, té camps, té jardins; aquest aspecte que d’alguna manera també es podria treballar i que també seria un al·licient per venir està totalment abandonat, fins i tot el que és l’anella verda, que formaria part d’això, està totalment abandonada.”
Compte també troba a faltar un pla de cultura que es faci amb la participació de les entitats culturals, recreatives, etc., i la dinamització de la vida al carrer. “El turisme a Besalú ve totalment improvisat i veu les pedres de fa molts anys, però s’ha de millorar, per exemple, la plaça de Sant Pere, on cada dos per tres cauen persones”, diu. Un pla d’aparcaments és l’altra demanda d’ERC. “Hem presentat un pla d’aparcaments, perquè el turisme que ve a Besalú costa diners als veïns. Vam presentar un pla que incloïa zones verdes per als veïns i de càrrega i descàrrega per als comerciants i també hauria d’anar lligat al pla de mobilitat. Compte conclou que cal ordenar bé els aparcaments a tot el terme municipal i, a més a més, que permeti que els forasters, d’alguna manera, costegin una part molt important dels serveis, ara a càrrec dels veïns.