Turisme i ocupació
La Vanguardia. El bon moment del sector turístic postpandèmia ha estat clau per a la recuperació econòmica del nostre país i arribar aquest estiu al màxim històric d’afiliades i afiliats a la Seguretat Social, amb més de 21 milions de persones treballant legalment.
Gràcies a la reforma laboral, el turisme també marca rècords de contractació indefinida. Però aquestes dades amaguen encara situacions d’alta precarietat: parcialitat no desitjada que oculta gairebé sempre feina irregular, hores extres no pagades (dotze hores com a jornada habitual a molts llocs turístics), sou encara inferior al del sector per a les cambreres/res de pis, les kellys (encara que la reforma laboral és molt clara en això), infrahabitatges per a moltes persones treballadores del sector en llocs de turisme intens (caravanes, pisos pastera, fins i tot a la mateixa platja). I tot això, en una situació de màxims en marges de les empreses, especialment a les grans. Els valors assolits en els anys de prepandèmia, que ja eren positius, s’han superat.
Tot això no hagués estat possible sense lactuació dels ERTE, derivats del diàleg social, o lajuda dels fons europeus aplicats a través de plans estratègics. Tot i això, hem hagut d’esperar els últims plans de sostenibilitat del turisme per parlar de turisme regeneratiu –amb els ecosistemes i la vida de la gent– i perquè aquests comencessin a tenir en compte la realitat de les persones que treballen al sector .
La realitat laboral de les persones treballadores a la indústria del turisme i l’hostaleria es presenta, amb les dades a la mà, com una de les més precàries. Paradoxal, sabent que estem davant d’un sector pròsper que ha ingressat 46.010 milions d’euros només en els primers sis mesos del que portem d’any.
Tot i que és cert que, gràcies a la reforma laboral assolida després del pacte social, la taxa de temporalitat dels contractes del sector s’ha reduït al 19,8% a favor de la figura del fix discontinu, no ha passat així amb altres problemes recurrents com és el dels contractes a temps parcial, l’abús de les hores extres o els salaris per sota del conveni del sector.
La realitat laboral dels treballadors del sector és una de les més precàries.
Per la seva banda, la patronal hostalera afirma que té dificultats serioses per poder contractar personal. El primer trimestre d’aquest any, el sector hostaler va denunciar que més de 8.000 llocs vinculats a l’hostaleria es van quedar sense cobrir. La xifra del 2022 va ser de 6.500 llocs. Mentrestant, aquest any es desplaçaran 15.000 espanyols i espanyoles a la verema francesa. I continuem tenint un alt nivell d’atur de llarga durada. És, si més no, significatiu.
Estem davant de la necessitat imperiosa d’asseure’ns per crear noves polítiques socials per al sector del turisme, que incloguin millores per a les persones treballadores i plans d’habitatge per al personal hostaler desplaçat. Són necessàries també més inspeccions de treball. Hem de dibuixar un futur no només de més qualitat al sector, sinó, anant més enllà, regeneratiu per a l’entorn i la societat, i que té com a requisit la millora de les seves condicions laborals.