Turisme. Com fer d’un problema, la solució
Diari de Girona. Opinió Pau Canaleta
No podem continuar com fins ara. Tothom comença a veure que el turisme té un impacte massa gran per la nostra societat tal com l’hem encarat fins ara. Cal encarar aquest repte com a país abans que sigui massa tard.
Segurament Catalunya és una de les zones del món on l’impacte turístic és més gran. No només per què Espanya està a punt d’atrapar a França com a principal destinació turística mundial amb gairebé 100 milions de visitants estrangers a l’any. I dins aquest lideratge mundial, Catalunya s’emporta la palma, amb el 21% d’aquests visitants, al voltant de 20 milions de turistes internacionals anuals. Un 16% de la població, atrau el 21% dels turistes que arriben a l’estat espanyol. I a més, proporcionalment, també fem pòdium. Vint milions de turistes en una zona amb vuit milions d’habitants. Només les illes dedicades exclusivament al turisme, ens superen.
Aquesta força és deguda a tres factors: En primer lloc, la nostra costa i el nostre clima. El sol i platja continua essent un tractor turístic de primera i no només en temporada alta. Els centenars de quilòmetres de costa catalana i la qualitat de les nostres platges continuen essent imbatibles. En segon lloc, el fet de tenir una de les principals ciutats del món, Barcelona. No sol coincidir que una destinació turística de sol i platja tingui també una de les ciutats més globals. I això es nota per què es competeix també en l’àmbit del turisme urbà i les seves derivades: congressos, fires, cultura, etc. I en tercer lloc, la diversitat i la qualitat dels recursos del país. Patrimoni, cultura, paisatge, gastronomia. Uns complements també d’una magnitud poc habitual.
Això ha fet que estiguem en la situació actual i que aquest motor econòmic comenci a ser vist contraproduent per bona part de la societat. I ho és, bàsicament per l’impacte que suposa en bona part del país. Genera massa externalitats. La raó és que el turisme, és depredador per naturalesa. Com la majoria dels sectors econòmics. De fet, la majoria dels sectors estan molt més regulats que el turisme per què durant dècades, atraure visitants s’ha vist com una necessitat. I segurament ho era, però ara ja no. Hem de canviar de paradigma i començar a gestionar millor el turisme.
El sector turístic encara té una cosa molt bona i és el fet de fer entrar divises des de l’exterior. Hi ha tres maneres d’atraure diners externs: exportant, atraient inversions o a través del turisme. Catalunya sempre ha fet bé les tres i això explica per què som com som econòmicament parlant, ja que no tenim ni matèries primeres, ni un gran mercat intern, ni zones d’influència exterior. Tenim capacitat d’atraure diners exteriors, i en part és gràcies al turisme. Una despesa anual de més de 35.000 milions d’euros.
Però el problema és l’impacte. De què parlem quan parlem d’impacte?
Bàsicament de tres coses. Que si fóssim capaços de resoldre-les o encarar-les millor, hi sortiríem guanyant tots. Sobretot, els que viuen del turisme.
Però per aconseguir-ho cal «governar el turisme». Cal marcar-lo de prop i decidir els passos a seguir per gestionar-lo correctament.
En primer lloc, el turisme és extremadament cannibalista i excessivament intensiu. Allà on hi ha un node turístic, el turisme s’escampa al voltant d’aquest punt i intenta apropiar-se de tot l’entorn. I així és com zones amb interès turístic, esdevenen «turístiques» amb tota la connotació negativa que això suposa. Només cal mirar el que passa al voltant de la Sagrada Família o el Gòtic de Barcelona, al Call jueu de Girona, a l’entorn del Museu Dalí a Figueres o a qualsevol passeig marítim d’un municipi de costa. Es transformen en zones gairebé exclusives per a visitants i la qualitat del teixit comercial i residencial baixa en picat.
Gestionar aquests entorn dels nodes turístics hauria de ser el primer pas per començar a governar el turisme. L’objectiu hauria de ser que no hi hagi una substitució entre el que hi havia abans del turisme i el nou monocultiu turístic. Mantenir el mixt comercial i residencial, mantenir controlat l’impacte. I això es pot fer des d’un ajuntament.
En segon lloc, el turisme té un pacte excessivament fort en el mercat laboral del país. Representa el 12% de l’ocupació del país i és bàsicament, una ocupació precària. És un sector que necessita molta mà d’obra i excessivament barata. És segurament el sector més precari del país i això és un problema per què és una de les principals indústries del país. És imprescindible que el sector deixi de basar-se en la precarietat i que també deixi de ser tan intensiu en mà d’obra. No és senzill. Però és l’única manera si no vol continuar essent vist per bona part de la societat com un sector que només genera problemes al conjunt. Cal que el sector turístic contribueixi més a la societat des del punt de vista laboral. Si no, continuaran els increments de taxes i recàrrecs turístics per part dels ajuntaments i les propostes d’augmentar l’IVA al sector. La millor manera que té el turisme per contribuir al benestar de la societat és augmentant els sous dels seus treballadors i evitant la precarització.
En tercer lloc, el turisme ha de fer més esforços per evitar la temporalitat, l’estacionalitat. Ho està fent i en zones urbanes està resolt. Però el sector encara és excessivament temporal i això només és resolt «desestacionalitzant». Fer temporades de març a novembre. Aquest repte, d’aconseguir-se pot ser la solució a moltes de les coses que parlem per què l’estacionalitat és un torpede de flotació a l’estabilitat.
I finalment, el turisme ha d’estar limitat a l’hora de transformar els municipis i les regions. Hi ha d’haver eines per frenar un impacte excessiu del turisme. Impacte en l’habitatge, els preus, els sous, en el paisatge, el transport. I això és pura voluntat política. No pot ser que es transformin espais, paisatges i zones només pel benefici d’alguns.
En definitiva, cal començar a plantejar aquests temes si el que volem és fer del que pot ser un veritable problema, sigui una solució pel país. Crec que no podem perdre gaire temps, si no serà molt més difícil. Governem el turisme, fem que sigui positiu pel país.