Treball planteja apujar el salari mínim fins a 1.221 euros al mes
Diari de Girona. Díaz advoca per un increment del 3,1% per a enguany i que l’SMI no pagui IRPF Aspira a convèncer els empresaris
El Ministeri de Treball ha plantejat que el salari mínim interprofessional (SMI) pugi aquest any 37 euros, fins a situar-se en 1.221 euros mensuals (en 14 pagues). El ministeri dirigit per Yolanda Díaz advoca per un increment del 3,1% per a aquest 2026 i que l’SMI no pagui IRPF, tal com inicialment ambicionava el Ministeri d’Hisenda. També s’ha compromès a sondejar reformes que permetin actualitzar part dels contractes públics perquè les empreses que liciten amb l’Administració puguin repercutir part de l’increment de l’SMI en les seves contractes. Amb aquest moviment, els de Díaz aspiren a convèncer a la patronal, que s’ha desmarcat de les últimes quatre pujades de l’SMI. La resolució de la negociació arribarà «en qüestió de dies», segons van manifestar els sindicats.
Treball reprèn així les negociacions per a revalorar l’SMI, que va quedar prorrogat en l’últim Consell de Ministres de l’any anterior. L’objectiu del Govern és actualitzar-lo al llarg d’aquest gener perquè entri en vigor de manera immediata. L’SMI el perceben al voltant de 2,5 milions de treballadors en tota Espanya, segons els càlculs de Treball.
El Govern perfila un increment lluny dels plantejaments inicials de la patronal, que va plantejar una pujada de l’1,5%. No obstant això, des del ministeri creuen que els empresaris «podrien estar d’acord» amb aquesta pujada del 3,1% si la revaloració inclou una indexació parcial dels contractes públics al nou salari mínim. La posició durant els últims anys de la CEOE ha estat reticent a conjuminar
Segons els sindicats, la resolució de la negociació per a revalorar-lo arribarà «en qüestió de dies»
posicions amb el Govern i en els últims quatre anys ha declinat donar suport a les revaloracions de l’SMI.
El secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, va aplaudir el «clima de diàleg franc» de la CEOE durant la reunió d’ahir, rebaixant així el dur to que havia utilitzat contra els patrons en les anteriors reunions després del rebuig a sumar-se a l’acord per a ampliar els permisos per mort d’un familiar. Des de la CEOE, a preguntes d’aquest mitjà, van declinar fer declaracions sobre aquest tema. «Estem veient a nivell intern la proposta», es van limitar a declarar fonts oficials de la patronal.
No obstant això, des de l’Executiu confien que canviïn de parer si se’ls concedeix aquesta vella pretensió de poder repercutir en els contractes públics les pujades del salari mínim. Per exemple, una empresa de neteja viària que té a part de la seva plantilla cobrant l’SMI presenta una licitació a un cost concret. No obstant això, si durant el contracte puja l’SMI, els costos d’aquesta empresa pugen, però no pot repercutir-li aquest increment de cost a l’Administració i amb el mateix pressupost ha de cobrir més costos. Ara, Treball es veu confiat a poder convèncer a Hisenda que canviï de parer i permeti una certa repercussió en els contractes públics. Fins ara ho havia rebutjat, ja que això augmentaria el pressupost públic.
Els sindicats, per part seva, ambicionaven un increment del 7%, menys de la meitat del que planteja Treball. No obstant això, les centrals van posar sobre la taula aquesta quantia pensant que l’SMI tributés IRPF, per la qual cosa havia de ser major, ja que part de la pujada se l’emportaria Hisenda. Ara que Treball espera convèncer a Hisenda de no fer tributar als perceptors de l’SMI, aquesta menor quantia del 3,1% podria convèncer els sindicats.