Treball està ultimant canvis en el còmput dels empleats fixos discontinus
Diari de Girona. Preveu desagregar les dades del contracte impulsat per la reforma laboral. Els experts creuen que l’estadística vigent distorsiona la xifra d’atur.
Les polèmiques al voltant del mercat laboral fan saltar periòdicament els disparadors de Govern i oposició com a munició discursiva per a les seves baralles. Si a l’inici de la pandèmia la paternitat dels primers ertos va ser objecte de discussió al Congrés, ara és el torn de com s’expliquen o no els fixos discontinus a les estadístiques de l’atur i si això «maquilla» o no l’evolució de les mateixes. Més enllà de la polèmica entre partits, els economistes consultats reconeixen que la proliferació d’aquesta figura contractual distorsiona les estadístiques de desocupació, que ja abans no eren un bon mesurador de l’actualitat.
BBVA Research ha elaborat indicadors alternatius per intentar radiografiar millor els fluxos d’entrades, sortides i permanències al mercat laboral, segons explica el seu cap d’anàlisi econòmic, Rafael Doménech. Tot i això, aquestes mateixes fonts també destaquen que la figura dels fixos discontinus només representen un de cada tres nous contractes indefinits signats després de l’entrada en vigor de la reforma laboral i que la seva gran aportació és l’augment dels contractes fixos a temps complet.
I, per part seva, Treball ja ha iniciat els tràmits per desagregar tota la informació sobre aquest tipus de contracte i facilitar així les tasques d’investigadors i analistes al voltant d’aquesta figura. Un exercici de transparència que alguns economistes haurien agraït per endavant. Altres, com el director del gabinet econòmic de CCOO, Carlos Martín Urriza, ho atribueixen a la falta crònica de personal a organismes com el Sepe, que ja es va demostrar desbordat per gestionar els ertos durant l’inici de la pandèmia.
La polèmica sobre els fixos discontinus s’inicia el juny del 2022, quan Espanya baixa per primera vegada en una dècada dels tres milions d’aturats registrats i el líder del PP, Alberto Núñez-Feijóo, acusa el Govern de «maquillar» les dades en no comptabilitzar com a aturats els fixos discontinus. El conservador va criticar l’optimisme de l’executiu entorn de la robustesa que ha demostrat el mercat laboral al darrer exercici.
No era la primera vegada que des del PP qüestionaven les estadístiques emeses des d’organismes oficials, ja va passar al setembre, quan la responsable econòmica del PP amb Pablo Casado, Elvira Rodríguez, va acusar el Govern de «moure les boletes» amb les dades de creixement del PIB. Tornant als fixos discontinus, l’argument de Feijóo és el següent : el treballador que ara és fix discontinu abans era temporal. Per tant, abans acabava contracte, se n’anava a l’atur, comptava com a aturat registrat i sortia a les estadístiques. Ara, en tant que és fix discontinu i manté el vincle contractual amb l’empresa, no apareix a les estadístiques de desocupació malgrat no estar materialment treballant durant l’any.
Distorsió
Des del Govern van replicar que el mètode per explicar si un fix discontinu és o no un aturat formalment no ha canviat, cosa en què coincideixen els economistes consultats. Tot i això, l’investigador de Fedea Florentino Felgueroso nega que la metodologia per comptar els fixos discontinus porti estipulada des de l’11 de març del 1985, com sosté el Govern, ja que en aquesta ordre ministerial no apareix explícitament la figura del fix discontinu.
Més enllà de l’origen de la metodologia, la clau de la polèmica és si la proliferació d’aquest tipus de contracte distorsiona les dades de l’atur o no. Els economistes consultats coincideixen que l’atur registrat no ha estat mai un indicador fiable, de fet no compleix ni els requisits estadístics de l’Organització Internacional del Treball (OIT). I és que és una dada administrativa que infraestima la xifra total d’aturats. És a dir, tots els aturats no tenen feina però no tots els aturats estan apuntats a la llista del Sepe. Principalment són aquells que no tenen dret a rebre prestació i, en tant que no tenen incentius per fer tràmit de demanar cita i apuntar-s’hi, doncs no hi figuren.
És per això que l’enquesta de població activa sempre mostra més aturats que els registrats al Sepe i que els economistes recomanen que, per seguir mes a mes l’evolució del mercat laboral, és millor mirar les estadístiques d’afiliació a la Seguretat Social. És a dir, quants treballadors estan actius i cotitzant. El 2022 es van signar 7,02 milions de contractes indefinits, dels quals el 54% van ser indefinits a temps complet i la resta, en una proporció molt similar van ser o bé a temps parcial o bé fixos discontinus. És a dir, aquesta figura amb prou feines representa una quarta part de tota la contractació indefinida.
L’EPA sempre mostra més aturats que els registrats, fet pel qual és millor mirar els afiliats a la Seguretat Social