Treball duplica les multes per hores extres no pagades, fins a 9,1 milions
Diari de Girona. Les últimes dades de l’INE estableixen que el 42% de l’excés de jornada dels treballadors a Espanya no es remunera. La «policia laboral» ha augmentat les inspeccions sobre aquesta qüestió un 20% aquest any en comparació amb l’anterior.
La Inspecció de Treball està redoblant la persecució de les hores extres no pagades i els excessos de jornada. Des de començament d’any ha interposat multes per un valor total de 9,1 milions d’euros a més de 20.000 companyies, segons dades del Ministeri de Treball. La sobrecàrrega horària i l’organització abusiva dels temps de treball estan entre els fraus prioritaris en el pla d’actuació de la «policia laboral» i, per primera vegada en dècades, a Espanya creix l’activitat econòmica però no les hores extres gratis.
A Espanya cada mes es treballen unes 24,1 milions d’hores extres, de les quals el 42% no es remuneren, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) . La «policia laboral» ha augmentat les actuacions prop del 20% aquest any respecte l’anterior i ha duplicat l’import de les sancions. «És una prioritat del Ministeri de Treball i Economia Social vigilar que la legislació es compleixi amb el màxim rigor en aquesta matèria», segons destaquen des del departament liderat (en funcions) per Yolanda Díaz.
Una de les accions que més soroll ha generat en els últims mesos sobre aquesta qüestió són les batudes que ha portat a terme la Inspecció a les Big four, les consultores que més facturen i en les quals la policia laboral va poder acreditar un abús sistemàtic de les hores extres. Una altra actuació recent ha sigut sobre una de les principals empreses de seguretat aeroportuària, Trablisa, en la qual també va quedar acreditat que imposava jornades extenses en excés, tal com va avançar eldiario.es.
Dones treballadores
Històricament, en moments d’expansió econòmica moltes empreses aprofitaven l’impuls i demanaven o obligaven els seus treballadors a quedar-se una mica més per tancar comandes o avançar feina. Per això les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre del 2023, durant el qual es va registrar un repunt interanual del PIB de l’1,8%, van revelar una tendència nova: el nombre total d’hores extres que els surten gratis a les empreses va a la baixa. Concretament,
ara per ara es treballen un 21% menys d’hores extres no pagades que fa un any.
Amb especial intensitat ha caigut el nombre d’hores no remunerades que les dones treballen de més, que han registrat un descens interanual de gairebé el 30%. Aquest col·lectiu històricament ha sigut un dels més vulnerables a les pressions per part dels superiors per fer hores de més, ja que o bé es concentren en sectors en els quals aquestes pràctiques són més habituals o bé elles tenen condicions laborals més precàries que les obliguen en gran manera a cedir i quedar-se fora del seu horari.
Si bé a Espanya hi ha l’obligació per a totes les empreses de tenir un registre horari i computar cada dia quantes hores fan els empleats, la normativa del registre de jornada demostra llacunes importants. Segons les últimes dades facilitades per Inspecció, coincidint amb el quart aniversari de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la meitat de les companyies inspeccionades no superaven l’examen en aquest aspecte. L’escassa quantia de les multes, que van des dels 751 fins als 7.500 euros, independentment del que facturi la companyia i dels empleats que tingui en plantilla, és un incentiu pobre per complir la normativa al peu de la lletra.
Tres expedients a Deutsche Bank
Un dels sectors en què es produeix una proporció d’hores extres no remunerades més elevada és la banca; el 85% de les hores que es treballen de més no es remuneren. I en algunes empreses del sector hi ha hagut denúncies sobre la disfunció dels sistemes de registre horari per controlar l’excés d’hores. Va ser el cas del Deutsche Bank, on, arran d’una denúncia de CCOO, aquest febrer la Inspecció va obrir tres expedients per incompliment de la normativa. Segons van acreditar, el control horari no reflectia la realitat de les jornades de treball.
Per millorar aquests resultats, des del Ministeri de Treball van posar en marxa el curs passat l’algoritme Max (més algoritmes per a menys hores extres). Aquest sistema «permet estendre actes automatitzades quan el límit d’hores extres que la plantilla total pugui fer partint del nombre de contractes laborals de què disposi» i així «detectar els excessos horaris amb tanta efectivitat com sigui possible», segons expliquen des de Treball.