«Tindrem en compte els anys amb IPC negatiu per apujar pensions»
Diari de Girona. Entrevista José Luis Escrivà. Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions. El ministre assegura que no ha plantejat al Govern allargar de 25 a 35 anys el període per calcular la pensió i aposta per premiar que el treballador prorrogui la seva vida laboral.
Escrivà avança que la reforma del sistema de pensions s’ha de negociar i tramitar en dos blocs, al llarg del 2021. Les seves línies generals seran incoporades al Pla de Recuperació que el Govern preveu remetre a Brussel·les «a finals de febrer o principis de març».
El ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions concedeix aquesta entrevista poc després de la reunió amb els agents socials en la qual encara no va ser possible tancar un acord para la prórroga dels ERTOs fins finals de maig.
Quin calendari preveu per a la reforma de les pensions?
Després d’haver rebut l’acord del Pacte de Toledo del Parlament, es van introduir alguns elements (separació de 14.000 milions de despeses no contributives de la Seguretat Social i compromís de crear en un any un fons de pensions de promoció pública) en la llei de pressupostos. La resta de les recomanacions pensem tractar-les en dos blocs.
Ja ho estem discutint amb els agents socials i espero poder arribar a un acord d’aquí a poques setmanes. Incorpora elements centrals com la fórmula de manteniment de forma permanent del poder adquisitiu de les pensions, la reforma del sistema de jubilació anticipada i els nous incentius de jubilació demorada. Esperem enviar al Parlament aquest primer bloc de reformes de la Llei General de Seguretat Social al primer trimestre.
I el segon bloc?
Abans de proposar el segon bloc de reformes, encara hem de fer números i càlculs, que posarem a disposició dels agents socials al llarg del primer semestre, amb l’esperança que el segon semestre sigui de tramitació parlamentària perquè estigui en vigor el gener del 2022. Però abans que això, és urgent resoldre dues qüestions pendents.
A què es refereix?
A la clàusula de salvaguarda per garantir que les persones en atur des d’abans de la reforma que va allargar l’edat de jubilació puguin seguir jubilant-se als 65 anys. També, a la reforma del complement de maternitat, després de la sentència del Tribunal Europeu. Volem adaptar la mesura perquè sigui jurídicament irreprotxable sense perdre la seva essència, que és compensar a les pensions les llacunes de cotització que tenen les dones després de tenir un fill, sobretot el primer fill, i aquest complement també s’estendrà als homes en aquesta situació. Estem parlant amb els agents socials i l’aprovarem el més aviat possible, a finals de gener o principis de febrer.
El Pacte de Toledo va acordar garantir el poder adquisitiu de les pensions d’acord amb l’IPC. Es tindran en compte els anys amb IPC negatiu?
No puc entrar en molt detall. Estem parlant amb els agents socials. Són fórmules que entenen el manteniment del poder adquisitiu al llarg de el temps i no en un moment concret. Si hi ha anys en què, bé es produeix una caiguda de l’IPC i per tant un guany de poder adquisitiu, o bé hi ha anys en els quals la inflació acaba per sota de la inflació esperada que ha fixat la pensió per a aquell any, ha d’haver-hi un mecanisme de compensació al llarg del temps que sigui senzill i comprensible que garanteixi el manteniment del poder adquisitiu i que en cap cas impliqui una baixada nominal de la pensió.
Veu convenient allargar de 25 a 35 anys el període de cotització que serveix per determinar la quantia de cada pensió?
Això és un tema que encara no hem portat a la discussió amb els agents socials. Formaria part de la segona etapa. No estem encara en aquest tipus d’exercici, que sempre cal enquadrar en les recomanacions del Pacte de Toledo, per combinar diferents elements. D’una banda hi ha una recomanació d’augmentar la contributivitat del sistema, però també ens demana tenir en compte noves modalitats de carreres laborals, menys estables en el cas de joves i de persones que tenen jubilacions anticipades, llacunes en el cas de dones .. i tots aquests elements hem d’analirzar-se en el seu conjunt.
Si arriba el cas, els treballadors podrien triar els millors anys, com ha apuntat la vicepresidenta Nadia Calviño?
En aquestes qüestions estem treballant a nivell tècnic en el meu Ministeri, com ens va demanar el Pacte de Toledo.
L’Airef va estimar que elevar de 25 a 35 anys produiria un estalvi de 0,6 punts del PIB a l’any.
Aquests càlculs es van fer amb dades una mica més endarrerides i una mostra limitada d’enquesta contínua de vides laborals. A la Seguretat Social tenim ara més dades i farem càlculs.
Aquesta mesura reduiria la relació entre pensió i salari, tal com va estimar l’Airef?
Depèn de com es complementi amb altres elements. Hi pot haver persones que tinguin els seus pitjors anys al final de la seva carrera laboral…
Unides Podem s’ha mostrat en contra d’allargar a 35 anys el període de còmput. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ho titlla de «retallada».
Jo sé el que he plantejat al Govern en els òrgans col·lectius i el que s’ha discutit. Sobre coses que no s’han presentat jo no puc pronunciar-me.
No ha plantejat vostè a la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics allargar de 25 a 35 anys el període de còmput?
No.
Com preveu desincentivar la jubilació anticipada?
No puc entrar en detall. Els agents socials tenen una proposta concreta. La jubilació anticipada té a hores d’ara uns coeficients desincentivadors que estan mal dissenyats, que són regressius. Pràcticament se situen en el 2% de pèrdua de pensió per a les pensions amb rendes més altes i arriben al 8% en persones amb pensions més baixes. El sistema que estem plantejant pretén corregir aquests elements. A més, volem fomentar la jubilació demorada i prohibir la jubilació forçosa en els convenis…
Quins premis preveu per estimular la jubilació demorada?
L’objectiu és que si una persona decideix prorrogar la seva vida laboral més enllà de l’edat legal tingui després una mica més de pensió. Això pot materialitzar-se en forma d’algun percentatge addicional durant tota la seva vida com a pensionista o com un pagament únic en un moment determinat. Es podrà triar.
Hi haurà un mecanisme per ajustar la quantia de la pensió a la major esperança de vida?
Pot ser-hi. Això és un dels temes que hem de discutir més endavant. Però en cap cas traslladarà la càrrega de l’ajust de forma automàtica sobre els nous pensionistes, que és el que implica el model del 2013 (que no ha arribat a entrar en vigor), que tenim previst derogar.
Per què no tenim encara un pacte per prorrogar els ERTOs?
La veritat és que l’acord amb els agents socials està pràcticament ultimat. No hi ha elements significatius pendents de negociació, més enllà d’alguns detalls tècnics. La raó fonamental del retard és que les organitzacions empresarials tenen una governança interna d’aprovació d’acords que requiereciertas reunions de les seves juntes directives i les han fixat aquest dimarts.
Creu que hi haurà acord?
Sí, absolutament.
Quant costarà prorrogar els ERTOs en les actuals circumstàncies fins a final de maig?
En aquest moment tenim uns 750.000 treballadors en ERTO, però amb exoneracions a la Seguretat Social són uns 400.000. Amb la pròrroga estaríem parlant d’un cost d’uns 5.500 milions aquest any, sumant exoneracions de quotes a la Seguretat Social i prestacions del SEPE.