Tecnologia i sostenibilitat, eixos de Girona per sortir de la crisi
El Punt. Madrenas aposta per aquests sectors i presenta quatre projectes a fons europeus per un valor total de 34,2 milions. Defensa que la situació “no ha agafat a contrapeu” la ciutat, que té indicadors “més bons que l’entorn”.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va apostar ahir pels sectors de les noves tecnologies i de la sostenibilitat com a motors perquè la ciutat surti de la crisi de la Covid-19 com fa una dècada es va apostar pel turisme i la cultura –sectors que, va dir, cal no deixar de banda– per sortir de l’anterior crisi. Ho va fer en la conferència Girona, cap a una reactivació econòmica amb accent propi que va obrir ahir al matí a la Cambra de Comerç de Girona el nou cicle Trobades Cambra Gi, en què també va anunciar que Girona ja ha presentat quatre projectes d’aquests àmbits per aspirar a fons europeus per un valor total de 34,2 milions d’euros.
Madrenas va subratllar que la crisi de la pandèmia no havia agafat Girona “a contrapeu” perquè feia temps que es treballava en aquestes àrees per diversificar encara més l’economia, i va destacar que la feina feta es nota en el fet que la ciutat té “els indicadors més bons del nostre entorn”, com ara l’alt PIB i el descens de l’atur durant ja quatre mesos. L’alcaldessa de Girona, que va reivindicar el paper de les ciutats mitjanes en el país, va insistir en la importància de la col·laboració publicoprivada i va fer una crida als agents econòmics assistents a implicar-se en els processos participatius del consistori.
Feina feta i anuncis
En el sector de l’economia verda i la sostenibilitat, va destacar la feina feta en gestió de residus (amb la instauració dels contenidors intel·ligents i la celebració del congrés Waste in Progress), el sector de la bicicleta (Sea Other i conversió en capital de la bicicleta) i la construcció sostenible (programa Edifica’t). A més, va anunciar que dins d’una nova aposta per la mobilitat sostenible s’està preparant una fira del vehicle elèctric.
Quant a noves tecnologies i digitalització, va destacar la Mobile Week, el centre Blockchain –anunciant que al setembre hi haurà la primera fira per professionals centrada en aquesta tecnologia– i el projecte de la Casa de la Tecnologia. També va anunciar que s’està promovent un programa d’incubació de projectes de videojocs que començarà el febrer de l’any que ve.
Fons europeus
Pel que fa als quatre projectes presentats a fons europeus –Madrenas va assegurar que s’apostava sobretot pels programes plurianuals perquè es malfia de com l’Estat gestionarà el fons Next Generation–, destaca per l’alt pressupost la rehabilitació de deu edificis i equipaments públics per aconseguir millor eficiència energètica, amb un import de 17,6 milions.
Un altre és un projecte de captació digital, valorat en 6,9 milions i lligat a la Casa de la Tecnologia que s’obrirà a l’entrada sud de la ciutat. “Inclou creació de laboratoris per a projectes tecnològics, i línies de foment i captació de talent tecnològic, sobretot el femení; i també eines d’acompanyament a la ciutadania per resoldre digitalment tots els tràmits”, va explicar l’alcaldessa.
D’altra banda, dins la nova aposta per la mobilitat sostenible, s’ha presentat un projecte de 6,7 milions per “fer de Girona una ciutat que controli les emissions de CO2, monitoritzant en cada moment la qualitat de l’aire”. Inclou la definició de zones de baixes emissions, apostant per l’electrificació de la flota de busos, l’impuls de la Girocleta i dels aparcaments dissuasius.
Del quart projecte, de 3 milions, Madrenas només va dir que està “basat en la reconversió energètica, però en aquest cas lligada a necessitats socials i de pobresa energètica”.
A més, l’alcaldessa de Girona va avançar que tenen també dos projectes més gairebé enllestits per presentar a fons europeus: un de línies de suport a la promoció del turisme i el comerç, i un altre d’impuls a la digitalització de l’administració.
Pisos turístics, parc del Trueta i inseguretat
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va deixar clar que l’aposta per nous sectors no ha d’anar en detriment de continuar impulsant el comerç i el turisme. Va anunciar un pla estratègic per implantar una àrea de promoció econòmica urbana i va criticar, un cop més, la “turismofòbia”. Va aprofitar per avançar alguns resultats de l’estudi de l’impacte dels pisos turístics –va dir que es conclou que només hi ha actius la meitat dels pisos amb llicència; que la seva presència no afecta el preu global de lloguer a la ciutat, i que tot i que es detecten “interferències” al Barri Vell i el Mercadal, bona part dels pisos són en blocs rehabilitats per a aquest fi– i també per definirse a favor de projectes en qüestió a l’àrea de Barcelona, com el museu Hermitage i l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Madrenas, que també va referir-se al potencial del futur parc de salut del Trueta i va dir que aviat amb el conseller Argimon presentaran “els primers documents”, va respondre a una pregunta sobre inseguretat en el torn final. Va assegurar que les dades mostren que els delictes i faltes s’han reduït un 20% respecte abans de la Covid i que al Barri Vell el descens és del 40%, però va admetre que la pandèmia ha deixat més “sensació” d’inseguretat. Va dir que ha sol·licitat hora amb el nou conseller d’Interior per demanar-li més presència de Mossos, sobretot per fer front a les ocupacions: “Els Mossos són els que fan seguretat ciutadana, la policia local ha de fer civisme.