Blog

En la nostra família ja hi portem implicats més de 65 anys, a Roses, i tot va sorgir una mica per casualitat. Per la demanda d’estrangers, sobretot, que volien acampar. A partir d’aquí, amb només uns sanitaris i dutxes, serveis molt bàsics, i un petit punt d’acollida al principi, tot es va anar endreçant.

És una manera de vida, o d’estiueig, molt arrelada a França i altres països europeus. Entre els neerlandesos o els alemanys, potser el 25% de la població busquen això, en caravana, tenda o bungalou. I és molt difícil que una família que ha començat fent vacances de càmping modifiqui aquest ritme: la manera de socialitzar-se, relacionar-se entre amics, moure’s en bicicleta…

El nombre d’usuaris catalans de càmpings ha crescut arran de la pandèmia, tot i que fins aleshores, que ja n’hi havia molts, era proporcionalment petit. Entre tots, hem aconseguit fer veure, explicar, que els càmpings som els grans parcs de vacances d’aquest país, amb un gran ventall d’instal·lacions: esportives, piscines i atraccions aquàtiques i altres professionals que ofereixen activitats i experiències diverses.

En xifres globals de pernoctacions anuals, aproximadament, un 45% ja són de catalans, o fins i tot del 55% en determinats mesos. I això és molt important. A Girona és diferent, perquè estem més a prop de la frontera i encara pesa molt el client de la resta d’Europa.

Comencem amb zones d’acampada, sense delimitar, cap a parcel·les d’uns 70 metres quadrats, que era una superfície molt bona per a caravanes petites o tendes grosses. D’aquí, als anys noranta saltem als primers bungalous o les primeres mobile homes. I ara encara tenim clients que venen amb tendes tradicionals, però les caravanes cada cop són més grosses i ens arriba aquest nou perfil de les autocaravanes que ja fan fins a 12 metres de llarg i, desplegades, 35 metres quadrats. Arriben i han de poder connectar llum, aigua, desguàs, i també el wifi. Hem d’estar preparats.

Això no deixaria de ser un pàrquing, un simple aparcament amb preses d’aigua, de llum o desguàs per a aigües grises. Un càmping va molt més enllà, i el sector català és un referent europeu.

Tothom pot servir d’exemple, també per a nosaltres. Però som un model, en matèria de lleure, o de sostenibilitat, a escala internacional.

És una paraula que es fa servir cada cop més a lleugera, però sí, més del 50% dels càmpings catalans tenen algun distintiu de sostenibilitat o garanties ambientals.

És un fenomen que no només patim aquí, sinó a l’Estat espanyol i altres llocs d’Europa. Però en qualsevol càmping amb arbrat en bones condicions, la temperatura pot baixar cinc graus. Servim de refugis climàtics i ens hi continuem adaptant.

La desestacionalització és bàsica per consolidar plantilles, equips formats i de qualitat. Però també la digitalització: poder simplificar tasques de gestió de reserves, o supervisió i vigilància, perquè més persones estiguin plenament a disposició del tracte amb els clients.

L’estada mitjana s’ha allargat molt. En això també som capdavanters. Sis o set dies de mitjana, perquè la clientela centreeuropea compensa les estades més curtes que puguin fer els catalans. O la fidelitat: anys enrere, dinant durant una fira a Stuttgart, vaig trobar uns senyors amb un fullet d’un càmping gironí, i em van explicar que en coneixien no sé quants més, i que alternaven en funció de l’època o la meteorologia.

A les comarques gironines, tenim la sort de ser la destinació de càmping líder de tot l’Estat espanyol, però potser toca començar a créixer una mica més en valor que en volum. Però en general, el patrimoni gastronòmic, paisatgístic i cultural de Catalunya és un luxe respecte a d’altres destinacions europees, i hem de fer-ne d’ambaixadors, perquè els clients en gaudeixin i el màxim de fidelitzats.

L’ADAC [el que vindria a ser el RACC a Alemany] puntua cada any els càmpings entre una i cinc estrelles. Aquests darrers serien els súper. I dels aproximadament 170 que tenen aquesta categoria a Europa, entre una llista de 25.000 negocis, una quinzena els tenim a Catalunya, amb només 351 establiments. Estem molt per sobre de la mitjana en qualitat i ventall d’activitats.

A Catalunya tenim molts bons professionals i empresaris familiars, que coneixen i estimen el seu ofici. Però sí, som atractius, i els grans grups d’inversió no en són aliens. Els costa, però, créixer. A les grans destinacions costaneres, Mont-roig del Camp i Sant Pere Pescador, la majoria de negocis, fins i tot els més grans continuen sent familiars. I a casa tenim grups potents amb capital català, com ara Meridia, Sènia o La Ballena Alegre.

Altres vies emergents de negoci. Alguns càmpings ja estan preparats per oferir, sobretot en temporada baixa, seminaris, convencions o congressos per a 500, 600 o fins i tot un miler de persones a empreses. Cal tenir, però, aquesta capacitat, dimensió, però opten per fer-ho allà perquè valoren aquesta forma de convivència i relació entre els assistents.