Sobredosi de turisme: Destins turístics es rebel·len contra la invasió
Diari de Girona. Per primera vegada des del «boom» dels anys 60, les principals destinacions turístiques espanyoles diuen «prou» a l’excés d’estiuejants; l’impacte sobre la convivència i sobre el preu de l’habitatge impulsen protestes al carrer i alguns dirigents polítics anuncien un fre al creixement.
Massificació o saturació turística era un concepte reservat fins fa molt pocs anys a col·lectius veïnals directament afectats o a grups conservacionistes. Tot i això, avui aquesta paraula ja està en boca fins i tot de dirigents hotelers i governants del PP, una cosa impensable fa només tres anys. Què ha passat? Senzillament, el carrer ha començat a dir «prou», i no de forma discreta, sinó sorollosa i clara, mitjançant manifestacions multitudinàries que segueixen succeint-se per tota la geografia turística espanyola. Canàries va encendre la metxa i va demostrar que hi ha un malestar profundament arrelat a la societat.
Però què és exactament la massificació turística? «Massificació turística consisteix a haver d’anar a urgències per una malaltia greu i que et diguin que les ambulàncies estan ocupades perquè estan atenent diversos drogats o borratxos», afirma Maria Amengual, una resident mallorquina que viu en la seva pell la «brutal invasió» que pateix l’illa cada estiu, i no sempre amb turisme de qualitat. El col·lapse és evident i perjudica la qualitat de vida dels residents.
Però l’efecte més dramàtic es produeix en l’habitatge, els preus del qual es veuen cada cop més afectats per l’especulació derivada del turisme. Pisos en edificis de ciutat, destinats a residents, es lloguen com a allotjaments turístics, multiplicant-ne els preus i fent-los inaccessibles als seus teòrics destinataris. D’aquesta manera, cada vegada més llogaters són forçats a deixar casa seva quan el propietari passa de demanar 1.000 euros a exigir-ne 3.000 o 4.000 al mes. Els turistes ho podran pagar, un treballador corrent, no. És així com metges, policies i altres funcionaris bàsics per a la societat estan deixant d’anar a viure a llocs com ara Eivissa o Mallorca perquè no poden pagar un lloguer. Dos exemples il·lustratius a Eivissa aquest mateix any: agents de la Guàrdia Civil que es veuen obligats a dormir al cotxe per falta d’habitatge o una professora que es trasllada cada dia amb avió des de Palma a Eivissa per fer classes per no poder pagar el lloguer desorbitat que es demana.
El turisme, per tant, ja no es limita només a hotels i apartaments. El boom de l’habitatge de vacances està furtant llits als residents i els lliura als estiuejants, sovint de forma il·legal, perquè fins i tot en municipis on els pisos turístics han estat prohibits, segueixen comercialitzant-se sense dissimulació. Al casc antic de Barcelona la situació adquireix uns nivells tràgics, ja que molts habitatges de la zona van passar de ser pisos de residents a pisos turístics i d’això es van transformar després en «narcopisos», controlats per màfies de la droga.
L’alcaldessa de València, María José Catalá, anunciava aquest passat mes de maig dues mesures clares per lluitar contra la saturació turística. D’una banda, la suspensió de permisos per a pisos turístics en comunitats de propietaris i en baixos comercials. I és que València és un altre dels objectius de les xarxes de comercialitzadors d’aquest tipus de pisos, que es lucren convertint zones veïnals en àrees sorolloses envaïdes per turistes. La segona mesura anunciada per Català és la prohibició de megacreuers al port valencià. A partir del 2026 només hi podran atracar vaixells de mida molt més petita. «Les ciutats flotants no són una cosa bona», ha declarat l’alcaldessa de València.
No és l’única dirigent que ha emprès aquest camí. La presidenta de les Balears, Marga Prohens (també del PP) ha dit clarament: «Balears ha arribat al límit». «La importància del turisme per a l’economia de les Balears no és incompatible amb una realitat incontestable: tots compartim que no es pot continuar creixent en volum», ha afegit Prohens. La presidenta balear no ha dubtat a afirmar que «parlar de límits és la millor manera de defensar el turisme» i, de fet, a l’illa de Mallorca ja s’ha reduït el sostre de noves places turístiques previst per les lleis locals. Aquest topall s’ha retallat en 18.000 llits, sobre un total de 430.000 possibles.
No només això: a Mallorca i a Eivissa es treballa en un reglament per restringir l’entrada de cotxes de lloguer a aquestes illes, en vista de l’èxit que va tenir l’experiència pionera de Formentera, fa uns anys. Tot plegat, amb un objectiu: evitar que circular per la carretera es converteixi en un embús permanent més propi de grans urbs que no pas d’illes suposadament paradisíaques.
Fins i tot al nord: Sant Sebastià va decidir a finals de març limitar a 25 persones els grups turístics (mesura que també vol adoptar Girona) després de prohibir l’ús d’altaveus durant les visites guiades.
Sevilla, mentrestant, es planteja cobrar l’accés a la seva coneguda plaça d’Espanya per als no residents. I Barcelona va eliminar de Google Maps una línia de bus que monopolitzaven els turistes perquè els residents puguin recuperar-ne l’ús.
Els municipis més massificats
Un rànquing recentment elaborat pel cercador de lloguers de vacances Holidu indica quins són els municipis espanyols més massificats, basant-se en les xifres de 2019. Aquests són els 5 primers:
1.- Peníscola (Castelló). 25,4 turistes per resident. Amb una població de 7.882 habitants, aquesta localitat rep 201.000 habitants.
2.- Albarracín (Aragó). 23,3 turistes per resident. El poble només té 990 habitants, però rep 23.119 turistes.
3.- Sant Llorenç des Cardessar (Mallorca). 21,3 turistes per habitant. Amb 8.920 residents, rep 190.459 turistes.
4.- Sallent de Gállego (Aragó). 21,1 turistes per resident. Té 1.519 habitants i 32.184 turistes.
5.- Salou (Catalunya). 17,6 turistes per habitant. Té 28.512 residents i 504.331 turistes.
I segueixen Mojácar, Cangas de Onís, Benasque, Capdepera i Viella.