«Sense les variants, l’economia de la Garrotxa serà insostenible»
Diari de Girona. Entrevista Òscar Rodríguez. President del Cercle EURAM Garrotxa. «La infraestructura tindrà el seu impacte, però no anul·larà la possibilitat de gaudir del paisatge com fins ara. Se’n diu evolució. Sostenible, però evolució», diu el representant empresarial.
President del Cercle EURAM Garrotxa. L’etern debat sobre la necessitat de la variant d’Olot i de la de les Preses-la Vall d’en Bas continua viu i, des del sector econòmic i empresarial, Òscar Rodríguez diu que els detractors «defensen a ultrança el medi natural» deixant de banda els perjudicis econòmics i socials.
«Cal fer una variant a Olot» o «pel vial Sant Jordi passen massa cotxes i camions» són dues frases que fa molts anys que sentim…
Fa molts anys que s’arrossega, de fet des que es va planificar tota la infraestructura de l’eix Vic-Olot-Figueres. Els túnels de Bracons ja tenen més de deu anys i la necessitat de les variants d’Olot i les Preses és un tema candent des d’aquella època.
Què ha faltat, consens o voluntat política?
Ha faltat consciència col·lectiva. Hi ha uns detractors de la infraestructura, que són aquells que defensen preservar a ultrança el medi natural. Des del sector econòmic sempre hem estat compromesos amb aquesta preservació, però això no impedeix que l’evolució econòmica des del prisma social i econòmic sigui a l’alça i que les variants siguin una infraestructura molt necessària. Fa uns anys es va arribar a un consens de mínim amb els tres ajuntaments implicats, però un dels tres no va complir amb aquest consens i des de llavors s’han anat posant entrebancs per endarrerir l’obra.
«Dos veïns (Olot i les Preses) tenen un problema i un tercer (la Vall d’en Bas) en paga les conseqüències». No deu estar d’acord amb la frase, oi?
Les conseqüències les paguem tots, perquè si no es fan les variants es perjudica molts més veïns que no pas si es fa. Un dels factors de l’evolució de les societats són les infraestructures de comunicació i transports. Que aquestes tenen impacte en el medi natural? Sí. Ho podem evitar? No. Es poden minimitzar? Sí, però la manera de minimitzar-les en l’àmbit paisatgístic no la poden decidir ni l’alcalde de la Vall d’en Bas ni el Cercle EURAM Garrotxa. Això correspon al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Una de les discussions més enrocades és sobre els carrils que han de tenir les variants?
Són criteris de seguretat viària. Quan parlem de dos carrils per sentit no és perquè als empresaris ens agradi una carreteraben grossa, perquè puguem anar ben de pressa. El desdoblament d’una carretera està pensat per evitar la pèrdua de vides humanes. A la Garrotxa tenim un teixit empresarial extens que, a més, és exportador i genera moviment de mercaderies amb camions pesants. Les infraestructures no s’han de fer pensant només en el dia d’avui, sinó mirant més enllà pensant que l’economia evolucionarà. És molt més car fer una obra amb un carril per sentit i després haver-la d’ampliar, que no pas fer-la ja de dos carrils.
Sense les variants, la Garrotxa és la quarta comarca més industrialitzada del país.
La Garrotxa és un exemple de resiliència en el seu teixit econòmic. És la quarta comarca en PIB Industrial per càpita tot i veure minvada la seva en comparació amb altes territoris, perquè l’empresari d’aquí estima el seu territori, s’hi troba a gust i no ha deslocalitzat. Aquesta resiliència ve de centenars d’anys, perquè estem envoltants de muntanyes des de sempre i, a mesura que facilitem les infraestructures necessàries, encara millorarem més la competitivitat d’empreses que competeixen arreu del món contra empreses del seu mateix sector que tenen costos logístics molt més baixos.
Creu que si segueixen sense fer-se, aquesta fortalesa industrial de la comarca no es podrà mantenir?
És obvi que no podrà, perquè la comarca està en la posició 35 de 42 en termes de manca d’infraestructures de transport. Què pot passar? Que empreses que tenien previst expandir-se en el territori al final ho acabin fent en un altre lloc.
Però com es combina fer més carreteres amb que jo, per exemple, pugui continuar anant a caminar a la Vall d’en Bas i em resulti un plaer a la vista?
Qualsevol infraestructura té una afectació en l’entorn, però en el cas de la variant d’Olot bona part està soterrada en túnels amb un impacte bastant minimitzat; i, en el cas de la variant de les Preses-la Vall d’en Bas, ja es va consensuar per poder tirar endavant el projecte de fer-la amb només un carril per sentit en contra dels nostres consells de fer-la de dos. La variant tindrà el seu impacte, però no anul·larà la possibilitat de gaudir del paisatge com fins ara. Se’n diu evolució. Sostenible, però evolució. El benestar que genera el model econòmic que tenim a la comarca, amb un 30% menys d’atur que a la resta de Girona, i sense aquestes infraestructures l’economia de la Garrotxa no serà sostenible. Insostenible per a les empreses i insostenible a nivell social pels veïns del vial Sant Jordi i de les Preses.
Una variant s’entén sense l’altra? Es pot fer la variant d’Olot sense fer la de les Preses-la Vall d’en Bas?
Nosaltres precisament vam presentar una moció al ple d’Olot sol·licitant que, mentre la Vall d’en Bas no entri al consens, no es paralitzi la variant d’Olot perquè el problema que tenen els seus veïns el tenen ells i no els de la Vall d’en Bas. I és un problema greu, de gairebé 18.000 vehicles circulant pel mig d’Olot amb gairebé 2.000 d’aquests que són camions pesants. Em sembla que Olot és l’única capital de comarca catalana que no té un variant.
Ho veu possible?
Òbviament si només es fa la variant d’Olot , sense la de les Preses-Vall d’en Bas, el problema que tenen els veïns de les Preses encara s’agreujarà més. I aquest és molt similar al que tenen els veïns del vial Sant Jordi al mig d’Olot. Per part de la Generalitat, el projecte sempre ha estat conjunt i segregar-ho no era viable, però el que no podem fer és que la problemàtica dels veïns d’Olot segueixi de manera permanent perquè la Vall d’en Bas no pugui consensuar un acord.