Segona residència: turisme?
El Punt. Alp viu el debat sobre com s’equilibra el turisme de temporada amb el dia a dia del municipi. La segona residència: cal discernir si són visitants o veïns, perquè opten per viure un temps al poble. El consistori demana que les administracions treballin per oferir més habitatges de lloguer social.
El poble d’Alp es troba emplaçat a la plana de la Cerdanya, a 1.159 m d’altura, a la sortida de la vall del riu que du el mateix nom i als peus de la Tosa d’Alp. El municipi té una situació estratègica, ubicat a la part sud i més oriental de la comarca, i és un dels primers pobles que hi ha una vegada creuat el túnel del Cadí, fet que li dona una ubicació també immillorable pel que fa a connexions amb la resta del territori. Dins del municipi hi ha les poblacions de la Molina i la Masella, dues de les principals estacions d’esquí de la comarca, que formen un dels dominis esquiables més importants dels Pirineus: Alp 2500. Això orienta l’activitat econòmica principalment a l’esquí, tot i que hi ha una àmplia oferta d’altres esports de muntanya. Una xarxa de senders de més de 50 quilòmetres senyalitzats ens permet descobrir l’atractiu natural. El terme municipal integra una petita part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya.
Aquesta situació geogràfica i econòmica ha convertit la població en una de les que reben més presència de visitants, estadants i treballadors de temporada. Entre tota la casuística que envolta la problemàtica del turisme de temporada, a Alp destaca l’alta presència de segones residències.
El fenomen de les segones residències ha esdevingut un dels principals motors de transformació social i territorial en moltes zones turístiques de muntanya. En el cas del municipi d’Alp, aquesta realitat ha generat canvis profunds que afecten tant el paisatge com la vida quotidiana dels habitants. Tot i que aquestes residències aporten ingressos econòmics i activitat al territori, també plantegen reptes importants.
Actualment, una gran part dels habitatges d’Alp –prop del 80%– són segones residències, ocupades majoritàriament durant caps de setmana, vacances o períodes festius. Aquesta situació ha provocat un fort encariment del preu de l’habitatge, tant en règim de compra com de lloguer. Com a conseqüència, molts joves i treballadors locals tenen dificultats per accedir a un habitatge digne dins del mateix municipi, i es veuen obligats a marxar o a instal·lar-se en altres zones més assequibles.
A més, l’arribada massiva de persones en períodes puntuals genera una pressió important sobre els serveis públics i les infraestructures. Serveis com l’abastament d’aigua, la recollida de residus, la sanitat i la seguretat s’han de dimensionar per a una població que es multiplica temporalment, fet que encareix la gestió municipal. Alhora, la transformació del sòl per construir aquestes residències ha afectat el paisatge natural i agrícola.
D’altra banda, la forta presència de residents temporals pot dificultar la cohesió social i la vida comunitària. Cal discernir si els propietaris de les segones residències generen vincles reals amb el municipi i si contribueixen de manera estable a la vida local. Perquè aquesta és la condició perquè no es creï una sensació de distància entre els veïns de tota la vida i aquells que només hi són de pas.
Per l’alcalde, Carles Adserà, la presència de segones residències, com l’arribada dels anomenats expats, és un altre fenomen que cal gestionar: “És una realitat que ha vingut per quedar-se, i lamentar-se no serveix. El que cal fer és gestionar-ho, perquè val a dir que no sé fins a quin punt un propietari d’una casa aquí, que ve a passar força temps a la comarca, que hi deixa diners, que interactua amb locals, comerços i restauració, es pot qualificar com a turista. I el mateix passa amb els expats. Al final, són gent que ha decidit i ha triat viure al nostre poble. Sí que és veritat que el seu poder adquisitiu fa que pugin els preus dels lloguers, però es tracta de trobar un equilibri i d’anar creant habitatge al qual tothom pugui accedir. El que interessa als municipis és que vingui un tipus de veí que creï pocs problemes i que sigui respectuós amb l’entorn”, adverteix Adserà, que hi afegeix: “Moltes d’aquestes cases són inversions d’una persona que les té perquè sap que el diner aquí, quan creues el túnel, val tres quartes parts menys.” Segons l’alcalde, per combatre la gentrificació, cal anar avançant cap a adquirir i promoure habitatges de lloguer assequible.
El repte és, doncs, garantir un equilibri entre el desenvolupament econòmic vinculat al turisme i la preservació d’un model de poble habitable i cohesionat: “Tampoc és tan greu dependre d’un sol sector. No és que necessitem que n’hi hagi menys. Potser sí que cal assegurar la qualitat, el tipus de turisme que s’ofereix”, explica Adserà, que insisteix que una de les principals solucions és actuar en el sector de l’habitatge assequible per evitar que hi hagi situacions extremes: “Els lloguers s’han de regular, i també s’ha de regular l’ocupació, ja que al municipi ha suposat problemàtica. Com que és tan difícil evitar-la i protegir-se’n, els propietaris al final tanquen el pis i ja no volen llogar-lo més, perquè la llei no els protegeix a l’hora d’evitar les ocupacions”, adverteix l’alcalde.
Adserà assenyala un altre àmbit en què les segones residències han tingut un paper determinant: el fet de contribuir a la tan desitjada desestacionalització. “El que voldríem, el que realment ens ajudaria, seria gent tot l’any. Encara no hem aconseguit desestacionalitzar el turisme, perquè de moment vivim moments punta a l’hivern i algun moment a l’estiu. Per això, el fet que hi hagi visitants que tinguin una casa aquí i vinguin fora de temporada també ajuda”, assegura.
Aquesta realitat de tenir visitants només en determinats moments de l’any també té altres repercussions: “No pots contractar gent per a tot l’any, perquè hi ha moments en què no hi ha gens de feina. I, per tant, aquí la gent ve a treballar per temporada. I això repercuteix també en l’habitatge. De fet, hi ha treballadors temporers que opten per viure en caravanes, perquè els surt molt i molt més barat que llogar un pis. A la Molina, per exemple, hi ha uns 200 habitants que hi viuen tot l’any i, en canvi, hi ha 6.000 habitatges que no es poden llogar a causa dels preus elevats”, conclou Adserà.