Sant Feliu refarà l’entorn del monestir pel Thyssen el 2022
El Punt. Abans que obri el museu, l’Ajuntament guixolenc iniciarà un seguit de millores urbanes. Els treballs s’emprendrien l’any vinent, a l’eix entre la Corxera i el passeig, l’inici de la carretera de Tossa i la plaça del Monestir.
La construcció, durant dècades gairebé utòpica, del Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols enfila aquest 2021 la fase decisiva perquè esdevingui realitat. El projecte executiu d’obres, adjudicat al despatx d’arquitectura Nieto Sobejano poc abans que arribés la pandèmia a Catalunya, s’està ultimant i l’alcalde, Carles Motas, compta rebre’l a inicis d’abril. A banda de l’equipament de nova planta que albergarà l’exposició i la reforma de les plantes interiors del monestir –que inclourà també zones d’exposició–, el document planteja una reforma en profunditat de l’entorn urbà del museu, que l’alcalde voldria veure enllestida ja l’estiu del 2022.
En els darrers càlculs, Motas xifra la inversió global necessària en uns 10 milions –8,8 per al museu i la reforma integral del monestir, els jardins i la Casa Blasco, i 1,2 per a la reurbanització viària–. Per a l’equipament museístic continuen cercant aportacions d’altres administracions, a banda del milió llarg promès per la Diputació. Mentre que la reforma urbana es cobrirà amb diners municipals.
Més qualitat i fins al mar
La intenció del govern local (TSF i PSC) és afrontar les dues fases en paral·lel, tot i que per la menor complexitat la millora de l’entorn podria iniciar-se ja aquest hivern. Afectarà sobretot la plaça del Monestir, on renovaran l’enjardinament i creixerà la pavimentació, a banda de donar més rellevància a l’arc de Sant Benet –ara parcialment enclotat a causa de les diverses capes de sauló dels jardins–, però també a l’avinguda Juli Garreta, on s’ampliaran les voreres fins al passeig del Mar amb una fesomia similar al tram ja renovat de Rius i Calvet.
De passada, el municipi també ha iniciat els tràmits per reclamar la titularitat del tram inicial de la carretera de Tossa (GI-682) –o final, perquè la via mor ara a tocar del monestir– per pacificar el vial fins a la ronda de Narcís Massanas, que també s’arranjarà per absorbir el trànsit actual del traçat. Al carrer del Callao, finalment, la vorera de ponent també s’eixamplarà endins de l’actual aparcament entre el teatre i el pavelló de la Corxera.
L’alcalde diu que la reurbanització “és una inversió que es podria ajornar, però cal i és el moment”. Per sufragar tot plegat, per ara, només disposen del romanent municipal i les partides anuals d’inversió, a més dels diners de la Diputació, però aquest any els tocarà negociar les subvencions de la Generalitat i l’Estat, que s’han compromès a “ser-hi”. I no tanquen la porta a accedir al recurs de fons europeus per a la recuperació econòmica després de la pandèmia.
També resta pendent la liquidació d’una picossada de l’herència intestada per la Generalitat dels germans Anlló, tot i ser uns diners –prop de dos milions d’euros– que s’haurien de repartir amb un altre projecte social reivindicat, l’ampliació i reforma del geriàtric municipal del Consorci Surís Sant Feliu Gent Gran.
Ritme modulable
Les prioritats dels dos socis de govern a Sant Feliu, que pel que fa al Thyssen també tenen el suport d’ERC i han recuperat el consens amb JxCat –perdut en l’últim quadrienni de CiU–, són intentar mantenir el calendari que situava la posada en marxa del museu el 2023 o el 2024. Per l’alcalde, que té clar que les dues fases –l’interior i els espais exteriors– han d’anar en paral·lel, sí que concedeix marge per ajornar alguns dels elements interiors del monestir no imprescindibles per iniciar l’activitat.
Tot plegat, però, es decidirà en el marc de la comissió de seguiment del projecte, que a banda de la fundació entre la baronessa i el consistori i els arquitectes Motas vol obrir a representants de la Diputació, i ha traslladat la invitació formal a la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que ha designat com a interlocutora la seva directora general. I l’alcalde també ha demanat a diputats gironins de JxCat, ERC i el PSC al Congrés suport paral·lel en forma d’esmenes al pressupost general de l’Estat.
Però l’Ajuntament, alhora, vol implicar-hi artistes arrelats a la població, per definir altres línies del nou model turístic com a ciutat d’art, una alternativa al sol, platja i segones residències estivals que volen consolidar en el futur. “No ens podem permetre el luxe d’aturar-nos en temps de pandèmia; hem de seguir treballant mentre altres estan aturats per sortir més ben posicionats quan arribi la recuperació” del mercat turístic, argumenta l’alcalde.
L’exposició virtual del 2020, entre Amat i impressionistes, encara es pot veure. Allarguen el temps per veure-la i enguany resten en espera
Davant l’escenari de confinament i restriccions de mobilitat, l’any passat la Fundació Carmen Thyssen va optar per oferir en format virtual l’exposició prevista per al 2020, un diàleg entre diverses obres de racons guixolencs pintades per Josep Amat en diàleg amb les de mestres francesos de l’impressionisme, com ara Pissarro, Sisley, Guillaumin, Bonnard i Gauguin. Va ser una manera d’estalviar costos de producció de la mostra –sobretot trasllats, assegurança i la preparació de l’espai– davant el risc que finalment les limitacions impedissin obrir-la al públic, o que l’afluència de visitants fos massa baixa. L’exposició virtual, gratuïta, encara es pot visitar , ja que l’Espai Carmen Thyssen –espaicarmenthyssen.com– ha volgut mantenir-la en xarxa com a mínim fins a l’estiu, quan s’hauria d’estrenar la mostra d’enguany. I ara mateix, tot i que es continua treballant perquè hi pugui haver una nova exposició física aquest 2021, encara no acaben de tenir clar si la podran tirar endavant o si tornen a adaptar un tomb virtual per les estances del palau de l’Abat.
Concretar el finançament del museu, un desafiament. El ministre de Cultura l’inclou en l’acord renovat de lloguer per 15 anys amb la baronessa per la seva col·lecció
Per completar els 8,8 milions que caldran per a la posada en marxa del Museu Carmen Thyssen, el govern guixolenc va anunciar el 2015 que estava disposat a engegar el projecte en solitari, després de dues dècades de converses amb les altres administracions i un projecte anterior del 2010 abandonat després d’anys desat al calaix per la crisi econòmica. El darrer pressupost era d’uns 17 milions d’euros, i el ministre de Cultura d’aleshores, César Antonio Molina, hi va mostrar ple suport i fins i tot s’hi van arribar a consignar 6 milions en el pressupost general de l’Estat. Però tot plegat va quedar enlaire, en un context de retallades i amb canvis de govern: el del PP a l’executiu estatal i el retorn de CiU a la Generalitat.
Ara, un decenni després, l’actual ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes (també del PSOE), ha tornat a implicar-se en un projecte que inclou el PSC gironí en el programa per a les catalanes. Ho havia fet fa poc més d’una setmana, en una xerrada virtual amb càrrecs i militants del partit a la demarcació, en què el primer tinent d’alcalde socialista guixolenc, Josep Melcior Muñoz, havia defensat l’equipament per rellançar la ciutat i els atractius culturals a la demarcació, en xarxa amb Girona o Figueres.
Rodríguez Uribes s’hi va posar de cara: “És un gran projecte que pot ser emblemàtic, un bon exemple” per a la “vertebració del territori”, i va admetre que es podria incloure dins de l’acord amb la baronessa per mantenir el lloguer estatal de la seva col·lecció, anunciat finalment divendres, després d’una dècada de negociacions, per quinze anys i, més enllà de la campanya, amb el compromís que l’Estat s’impliqui en el finançament del museu ganxó.
El consistori aspira que, a banda del compromís en xifres de la Diputació, l’Estat i la Generalitat apugin les seves apostes pel projecte. Aquest gener, el consistori també ha presentat els plans a la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, que ha donat llum verd, per ara, a la implicació en el seguiment del projecte museístic.