Sàmper situa la defensa com una nova oportunitat per a la indústria catalana
Diari de Girona. El conseller d’Empresa destaca l’oportunitat de Catalunya a través de les tecnologies duals i obre la porta a explorar l’àmbit de la biodefensa a Girona.
La indústria de defensa ha deixat de ser, als ulls del Govern, un sector del qual Catalunya hagi de mantenir-se al marge per convertir-se en una nova oportunitat industrial. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar ahir a Girona que les empreses catalanes aprofitin l’increment de la inversió europea i estatal en defensa, especialment en els àmbits en què el país ja disposa de capacitats tecnològiques avançades. «Catalunya no pot estar fora d’una inversió estatal tan important com aquesta», va assegurar durant la primera edició dels Esmorzars de Lideratge PwC, una iniciativa organitzada per PwC i AS Legal & Corporate Affairs, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i Diari de Girona.
Sàmper va situar aquesta oportunitat en un context internacional marcat per la guerra d’Ucraïna, les tensions geopolítiques i la pugna econòmica i tecnològica entre els Estats Units i la Xina. Davant d’aquest escenari, va reivindicar que Europa recuperi autonomia estratègica i redueixi la seva dependència exterior en àmbits com els semiconductors, l’energia o la defensa. «Europa s’ha adormit, Catalunya s’ha adormit, Espanya s’ha adormit», va afirmar, abans de reclamar més velocitat en la presa de decisions i en l’aposta pels sectors en què Catalunya pugui competir internacionalment.
El conseller va descartar, però, que Catalunya hagi de competir en la fabricació tradicional d’armament pesant. «Nosaltres no fem tancs, no sabem fer submarins», va resumir. L’avantatge català, va sostenir, es troba en les tecnologies duals, amb aplicacions tant civils com militars, un terreny en què considera que les empreses catalanes es troben entre les més ben posicionades de l’Estat. També va remarcar que la percepció social de la defensa ha canviat i va emmarcar l’aposta europea en la necessitat de disposar de capacitat de dissuasió i protecció davant les noves amenaces, més que no pas en una voluntat ofensiva.
Aquesta especialització connecta directament amb un altre sector que Sàmper va considerar estratègic: l’aeroespacial. El conseller va destacar l’existència a Catalunya de diverses empreses punteres que ja guanyen concursos europeus i va defensar que Barcelona aculli el 2029 un congrés mundial del sector. Va recordar, a més, que les tecnologies aeroespacials poden servir tant per a la defensa com per a la detecció d’incendis, l’observació climàtica o la prevenció d’episodis meteorològics extrems.
Girona podria tenir també un espai propi en aquesta nova economia vinculada a la seguretat. Durant el torn de preguntes, representants del sector farmacèutic van plantejar al conseller la possibilitat d’impulsar una indústria de biodefensa, aprofitant el potencial de les empreses gironines vinculades a la salut i als medicaments. Sàmper va considerar que «té molt sentit» i es va comprometre a estudiar-la amb el sector. «Em sembla que, precisament en l’àmbit de la defensa, hauríem de destacar i excel·lir en
aquelles qüestions en què tenim aquesta expertesa», va indicar.
Campus de salut
La proposta encaixa amb el potencial que els participants van atribuir a l’ecosistema de salut gironí i al pol que es pot generar al voltant del futur Campus de Salut. En l’obertura de la jornada, el CEO d’AS Legal & Corporate Affairs, Àlex Sáez, va posar precisament l’àmbit sanitari com una de les oportunitats de les comarques gironines per crear un ecosistema d’empreses biotecnològiques i sanitàries. Sàmper també va reivindicar durant la seva intervenció les ciències de la salut com un dels sectors d’alt valor afegit en què Catalunya s’ha situat en una posició capdavantera després d’anys d’inversió en universitats, recerca i talent. «Si ho estem fent bé, el que hem de fer és consolidarho», va defensar.
Sàmper va defensar el Pacte Nacional per a la Indústria com una de les principals eines per guanyar pes industrial, incorporar noves tecnologies i reduir dependències. També va situar entre els sectors prioritaris els semiconductors fotònics i quàntics, la intel·ligència artificial i la innovació empresarial, sense abandonar activitats tradicionals com l’automoció o la química.
FP i talent
El conseller també es va referir a la falta de mà d’obra i de talent. Va alertar que hi ha empreses disposades a incorporar centenars de treballadors mentre Catalunya manté una taxa d’atur que va situar entorn del 8%, i va apuntar directament a la falta de perfils professionals intermedis. En aquest sentit, va ser especialment contundent sobre la Formació Professional i l’«estigma» que, al seu parer, s’ha generat durant dècades al sud d’Europa al voltant d’aquests estudis.
Al costat de la formació, Sàmper va posar l’accent en la necessitat d’aprofitar i retenir el talent generat a Catalunya, especialment aconseguint que el coneixement universitari arribi al teixit productiu. Va reclamar incentius perquè investigadors i doctors no limitin la seva activitat a l’àmbit acadèmic i puguin traslladar els seus projectes a empreses. Segons el conseller, aquesta connexió entre recerca i activitat empresarial és imprescindible per reduir la distància tecnològica que Europa manté amb els Estats Units i la Xina.
Absentisme
Sàmper també es va referir a una altra de les qüestions sensibles del mercat laboral, l’absentisme, arran d’una pregunta sobre l’augment de les baixes laborals i les propostes empresarials per abordar-lo. El conseller va evitar equiparar les absències laborals amb les baixes justificades per motius de salut i va qüestionar fins i tot l’ús del terme. «La paraula absentisme és negativa i és injust que dintre de l’absentisme també es contemplin les persones malaltes. Una cosa és estar malalt i l’altra ser un galtes i no anar a treballar», va afirmar.
La trobada, celebrada amb una nodrida representació política, institucional i empresarial gironina, va inaugurar els Esmorzars de Lideratge, una iniciativa de PwC i AS Legal & Corporate Affairs amb la col·laboració de la Generalitat i Diari de Girona..