Romero vol fer que Catalunya recuperi el lideratge perdut davant Madrid
Diari de Girona. Defensa com a eixos del mandat el progrés econòmic, la justícia social i la transició ecològica i defensa el model de finançament pactat amb ERC
La consellera d’Economia, Alícia Romero, s’ha imposat com a repte que Catalunya recuperi el lideratge que va perdre el 2018 a favor de Madrid. Durant la primera intervenció al Parlament per explicar les línies estratègiques del seu departament després de ser nomenada el mes passat, va posar com a eixos del seu mandat el progrés econòmic, la justícia social i la transició ecològica.
Romero va defensar l’acord de finançament autonòmic singular acordat amb ERC, que preveu la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos, que va titllar de repte «gegantí» amb un període transitori pel qual va dir que el Govern treballarà « tossudament». Segons el seu parer, aquest projecte forma part del pla perquè Catalunya no només recuperi el lideratge econòmic, sinó el de les transformacions del país. I també va apostar per aprofitar al màxim els fons europeus Next Generation, dels quals Catalunya ha captat fins al maig 8.075 milions d’euros. Aquests recursos han beneficiat 14.320 empreses o més de 59.000 particulars.
La titular d’Economia va assegurar que l’Executiu presidit per Illa no protagonitzarà «lluites d’impostos a la baixa» com a fórmula perquè la comunitat guanyi el pes perdut al conjunt d’Espanya. I va afegir que la millor manera que Catalunya recuperi el lideratge és que ocupi «totes les cadires» a tots els fòrums i organismes, cosa que es va deixar de fer en algunes èpoques.
Un altre element que va considerar essencial és l’estabilitat i la seguretat jurídica mitjançant «pactes de país» i diàleg. I tot això mitjançant una administració «més àgil i facilitadora», va explicar a la comissió d’Economia. En aquest sentit, la consellera va defensar la proposta del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, de reduir la burocràcia mitjançant la fórmula de «la comunitat autònoma número 18».
La intervenció de Romero es va produir un dia abans que el Govern aprovi el sostre de despesa per al 2025, és a dir, el límit que s’inclourà en l’avantprojecte de pressupostos per al proper exercici, una vegada rebutjat elaborar comptes per al que queda del 2024 . Amb aquest tràmit comença realment el procés que coordinarà Romero, que va considerar el pressupost com una de les principals eines de les quals disposa el Govern per aplicar les seves polítiques.
Va reclamar a tots els grups parlamentaris que aprovin aquest límit de despesa per al 2025, que aportarà més de 2.500 milions addicionals a Catalunya, va afirmar. Es va comprometre a dialogar prioritàriament amb ERC i els comuns per tirar endavant els comptes, cosa que no vol dir que no es parli amb altres grups, va afegir.
Pel que fa al deute, situat en gairebé 86.000 milions el 2023, dependent del fons de liquiditat autonòmica (FLA), està pendent de l’acord d’una condonació d’uns 15.000 milions que els socialistes van pactar amb ERC. La consellera va prioritzar la fiscalitat «verda i progressiva», que serveixi per corregir desigualtats i ineficiències.
Pel que fa al finançament autonòmic, encara que està caducat, va assegurar que el model ha anat bé perquè l’economia ha funcionat, però va defensar un nou model, acordat amb ERC, que, va afirmar, sigui «singular» i que millori la capacitat financera, normativa i de gestió. Romero va afirmar que les mesures que s’impulsen des de Catalunya «van bé a tot Espanya» i va insistir que la comunitat ha de tornar a ser líder en les transformacions necessàries.
«Objectiu ambiciós»
Va assegurar que l’acord amb ERC preveu millorar el sistema i va reconèixer que marca «un objectiu ambiciós». Alhora va afegir: «el repte és gegantí», però va explicar que l’Executiu treballarà per aconseguir-lo. Segons el seu parer, aquest model «té com a base i s’inspira en l’Estatut, aprovat per àmplia majoria pel Parlament».
Romero no va donar a conèixer el límit de despesa que s’aprovarà avui. L’anterior Executiu, presidit per Pere Aragonès, va fixar aquest límit de despesa per al 2024 en 36.684 milions, un 9,6% més que en l’exercici actual, gràcies a l’impuls experimentat pels ingressos procedents de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2022 , un exercici en què l’economia va experimentar un gran dinamisme i va augmentar la recaptació.
Aquesta previsió, en tot cas, no va tirar endavant en no comptar els comptes per al 2024, acordats entre ERC i el PSC, amb el suport dels comuns, el que, per part seva, va precipitar la convocatòria d’eleccions autonòmiques i la pròrroga consegüent dels pressupostos del 2023, el límit de despesa dels quals es va situar en 33.113 milions d’euros.
L’increment efectiu de despesa per al 2024 respecte el 2023 era del 5,5%, fet que suposava 1.811 milions més, ja que estava previst constituir un fons extraordinari de 800 milions inicialment per normalitzar la despesa desplaçada sanitària, que es trasllada d’un exercici a l’altre; i excloent també els interessos pel deute.
La consellera d’Economia defensa una administració que sigui «més àgil i facilitadora»