Quatre corals històriques de la ciutat donaran el tret de sortida amb el pregó
Diari de Girona. L’Ajuntament vol reconèixer una tradició de fa més d’un segle.
El pregó de les Fires de Girona tindrà aquest any quatre protagonistes i totes compartiran un mateix element: el cant coral. El Cor Maragall, la Capella Polifònica de Girona, el Cor Filharmonia i la Coral del GEiEG seran les formacions encarregades d’obrir oficialment les festes de Girona, en representació del moviment coral de la ciutat. Prendran el relleu, així, de l’escola de teatre El Galliner, que va fer el discurs que va obrir les Fires de l’any passat.
Serà l’acte que donarà el tret de sortida a deu dies frenètics d’activitats. Com és habitual, es farà des del balcó de l’Ajuntament, a la plaça del Vi, el 23 d’octubre a les vuit del vespre. En un comunicat, el consistori va indicar ahir que amb l’elecció de les quatre corals per fer el pregó es «vol reconèixer una tradició amb més d’un segle de presència en la vida cultural i associativa gironina i reivindicar els valors vinculats al fet de cantar col·lectivament».
Per la seva banda, l’alcalde, Lluc Salellas, destaca la dimensió del moviment coral més enllà de la música. «Al nostre país, el cant coral comparteix la seva dimensió musical amb una càrrega social i nacional que ha marcat la nostra història», assegura. Salellas recorda que ha servit «per mantenir viva una llengua durant segles prohibida i perseguida» i també per organitzar la classe obrera des de l’època d’Anselm Clavé.
Les quatre formacions escollides acumulen una llarga trajectòria i, segons l’Ajuntament, volen representar «el conjunt del moviment coral gironí, incloses totes les persones que durant dècades han mantingut aquesta activitat des dels escenaris, els assajos i les entitats». El Cor Maragall, dirigit actualment per Sara Pujolràs, va néixer l’any 1979 de la mà d’Àngels Alabert i està integrat per una seixantena de cantaires. Al llarg de la seva història ha actuat arreu de Catalunya i d’Europa i manté a Girona cites com els concerts de Tots Sants i Sant Esteve. El seu repertori abraça des del cant gregorià fins a composicions contemporànies, amb una atenció especial a la música catalana.
La Capella Polifònica de Girona té encara més trajectòria. Va ser fundada durant el curs 19561957 pel mestre Josep Viader, dins de l’associació Música de Girona.
Actualment, sota la direcció de Martí Ferrer i Bosch, està formada per una quarantena de cantaires i treballa un repertori que va també del gregorià a la música contemporània. Per altra banad, el Cor Filharmonia es va fundar l’any 1976, inicialment amb el nom de Coral Oidà. No va adoptar la denominació actual fins al 1991. David Sunyer en va ser el fundador i director fins al 2005, quan en va assumir la direcció Irene Llongarriu. La formació ha actuat en diversos punts de Catalunya i també en països com França, Anglaterra, Bèlgica, Suècia i Itàlia.
La més veterana
La més antiga de les quatre formacions és la Coral del GEiEG, fundada l’any 1947 i dirigida inicialment pel mestre Francesc Ci
La més antiga de les quatre formacions que faran el pregó és la Coral del GEiEG, fundada l’any 1947
vil. Després d’un llarg període sense activitat, va reprendre la seva trajectòria el 2001. Actualment està dirigida per Pilar Sanz i compta amb una quarantena de cantaires. El seu repertori inclou peces clàssiques i religioses, gòspel, nadales, havaneres i cançons tradicionals.
La tria de les quatre corals vol servir també com un homenatge a la tradició coral de Girona i al seu paper com a espai de participació i cohesió social. «Fins i tot en moments difícils, cantar junts ha estat una manera de mantenir viva la comunitat i de trobar-nos al voltant d’una mateixa veu», remarca Salellas.