Proposen una plataforma per abordar els pisos turístics
Diari de Girona. Els països europeus tenen un termini de dos anys per posar en marxa aquesta iniciativa Es vol aconseguir una uniformitat de dades.
El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana espera tenir llista abans que acabi el 2025 una plataforma única estatal que unifiqui dades, estudis i normatives en matèria de pisos turístics per veure què és el que està funcionant millor, adoptar mesures sobre això i tenir més agilitat per a combatre el frau.
Amb el desenvolupament d’aquesta plataforma en els terminis que treballa el ministeri, i que s’implementa sobre la base del reglament europeu que va entrar en vigor el 20 de maig passat i regula el fenomen de les plataformes que ofereixen aquest tipus d’allotjaments, Espanya en seria un dels primers països europeus a tenir-la en marxa, va indicar fa uns dies la ministra del ram, Isabel Rodríguez, abans de la Conferència Sectorial per abordar amb les comunitats l’impacte dels pisos turístics sobre l’habitatge residencial.
Els països europeus tenen un termini de dos anys per posar en marxa aquesta plataforma. La ministra va apuntar que amb això es permet un millor diagnòstic, la implementació d’eines i la persecució del frau en un sector en què va reconèixer que hi ha molta «alegalitat» i la proliferació del qual està reduint l’habitatge de lloguer residencial i provocant un increment de preus.
La titular d’Habitatge va explicar que aquesta normativa europea pretén tenir millors dades per fer front a aquest fenomen i perseguir el frau homologant la gestió dels allotjaments turístics, aquells temporals de menys d’un any i els d’habitacions, sempre que es formalitzin a través de les plataformes creades per això, com pot ser Airbnb. Amb això es vol aconseguir una uniformitat de dades entre tots els estats membres i poder anar més enllà, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, per perseguir el frau.
En el marc de la sectorial del passat divendres, que va comptar, a més de les comunitats autònomes i dels seus responsables de Turisme, amb la participació del Ministeri d’Indústria i Turisme i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Rodríguez els va proposar fer ús de la conferència multilateral per a la implementació d’aquesta plataforma.
Habitatge, que espera la col·laboració de les comunitats autònomes, insisteix que la proliferació d’aquests allotjaments limita l’oferta, encareix els preus i afecta l’accés a l’habitatge.
«Davant de qualsevol altre ús primarà sempre el residencial. Quan se sent amenaçat davant l’abús d’altres usos les administracions hem d’actuar per donar respostes», va afirmar.
A tall d’exemple, va apuntar que entre el 2010 i el 2018 aquest tipus d’allotjaments es van disparar un 80%, coincidint amb el naixement d’aquest tipus de plataformes.
Per això, va advocar per donar transparència, seguretat a aquestes fórmules i fer-les compatibles amb l’accés a l’habitatge sense oblidar que el sector turístic, sostenible i desestacionalitzat és importantíssim.
Rodríguez ja s’ha mostrat diverses vegades partidària de limitar els allotjaments turístics en zones tensades respectant les competències autonòmiques.
El sector turístic també denuncia l’impacte que tenen aquests excessos i reclama una llei estatal que controli el creixement desbocat dels pisos turístics.
Des de la Federació Nacional d’Associacions Immobiliàries (FAI) reclamen totes les administracions que actuïn amb responsabilitat i sense ideologia davant la crisi habitacional més greu dels darrers 50 anys i, després de la Llei d’Habitatge, calculen una reculada del parc de lloguer del 30% i una alça de preus de fins a 12 punts.
La normativa pretén perseguir el frau homologant la gestió d’aquests allotjaments