"Poc color" però molt ambient en el primer dia de Temps de Flors | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

“Poc color” però molt ambient en el primer dia de Temps de Flors

  |   Novetats

Diari de Girona. Encara no s’havia inaugurat oficialment la 69a edició de Girona, Temps de Flors. Tot just les campanes de l’Ajuntament tocaven tres quarts de deu del matí. Els més matiners es feien fotos als projectes exposats a la plaça del Vi. Segurament conscients que, unes hores més tard, hi hauria una gran aglomeració i que costaria fer-se pas pels carrers del Barri Vell i trobar un forat per fer-se una fotografia digna. De fet, la mostra es va obrir al públic a dos quarts de deu del matí, però una voluntària que estava a les escales de Sant Martí assegurava que quan ella havia arribat, ja hi havia molta gent passejant. Als Banys Àrabs, poc abans de les deu ja hi havia una llarga cua per entrar i les entrades a la ciutat es van col·lapsar de vehicles a mesura que s’apropava el migdia.

Un dels més matiners, Oscar Usion, que afirmava haver arribat abans de les vuit. Fa anys que ve des de La Roca del Vallès, sempre aviat. «Si vull fer fotos, he de matinar», reconeixia. Amb la càmera sempre en mà per captar tots els detalls reconeix que any rere any, la mostra s’ha convertit més amb un «tour turístic», ja que no té «l’esperit del principi», amb una decoració «poc acolorida» i que «va minvant».

Les escales de la Catedral

Un dels espais més emblemàtics i que ni gironins ni visitants es volen perdre per res del món és el de les escales de la Catedral. Tot i que s’esperava que les peces musicals que es van poder veure durant el muntatge fossin verdes, finalment s’han pintat de negre. Tant se val el color, les notes volen transmetre el mateix: la melodia de la mítica sardana Girona, m’enamora.

Un dels primers que van veure com havien quedat engalanades les escales de la Catedral van ser els vallesans Miguel Rodríguez, Maria Dolores García i Luisa Fernández. Fa alguns anys que venen amb autobús juntament amb un grup de jubilats i detallaven que «no és com altres anys», quan hi havia «més colors». Per exemple, afirmaven que en edicions passades «les escales de la Catedral eren més alegres i amb més vida, i aquest any hi ha menys color i sembla més trista, segurament per la sequera».

També explicaven que els havia agradat molt veure els capgrossos de Girona, com l’Esquivamosques, la Pericota o el Mercader, exposats als balcons de la plaça del Vi. Com a projecte, es quedaven amb el de l’església d’estil barroc Sant Martí Sacosta, que ha reobert com espai de la mostra aquest any. «L’entrada es veu amb unes flors més naturals», assenyalaven.

Els «carrerons» del Barri Vell

A la plaça del Vi, just davant l’Ajuntament, també s’ha decidit aquest any muntar una projecte. Es tracta d’un espectacular pilar aixecat amb diferent material floral que ret homenatge als castellers. Isabel Oliver, de Sils, afirmava que la proposta era

«original», però que, en general, a la mostra li «falta color» i «està menys decorat que altres anys».

El pilar també va fascinar Mari Carmen López, que forma part d’una de les colles castelleres que ha cedit la camisa per fer aquest projecte. Ve cada any a Girona des de Mataró, per la jornada castellera de Fires, però és el primer cop que ho fa per la mostra floral. «Conec l’ambient, el menjar o els rius, però faltaven les flors», expressava. Tanmateix, continua amb la mateixa línia que molts visitants. «Ha quedat tot «una mica desvirtuat», explicava, tot i que també reconeixia que amb la sequera pel mig «s’ha fet el que s’ha pogut amb aquesta flor fresca mesclada amb seca». Aquesta també era l’opinió de Martina Rodríguez, Aitana Rodríguez i Jordi Salleras, tres joves de Torroella de Montgrí. «Falta una mica de color i també flors», apuntaven, tot i que fa anys que no es perden la mostra perquè els «agrada passejar pels carrerons del Barri Vell plens de flors».

«Data marcada en el calendari»

Entre els espais nous que es poden visitar hi ha el pati gòtic de la casa Solterra al carrer Ciutadans, el camí de la reina Ermessenda a la vall de Sant Daniel, el jardí del Casino de Girona al carrer Albareda o Torre Gironella. A pocs metres d’allà, es va fer l’acte inaugural de la mostra «molt marcada per la sequera», apuntava la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis. «És una data que està marcada en el calendari pels gironins i visitants», també deia i afegia que Temps de Flors és una barreja «el voluntarisme, la creativitat i el patrimoni».