Pagar el lloguer s’endú la meitat del sou dels gironins
Diari de Girona. L’esforç dels ciutadans que viuen sols en un habitatge arrendat va créixer per sobra la inflació l’any 2023 nCaiguda de les compravendes al primer trimestre.
Els gironins que viuen de lloguer i sols van haver de dedicar el 48% del sou brut al pagament de la renda de l’habitatge el 2023, una xifra que va créixer fins a sis punts respecte a l’any anterior, quan dedicaven el 42%. Així ho assegura l’estudi «Relació de salaris i habitatge de lloguer el 2023» basat en les dades dels sous mitjans de les ofertes de feina de la plataforma InfoJobs -que és de 25.440 euros anuals en 12 pagues a Girona- i als preus mitjans de l’habitatge de lloguer de l’Índex Immobiliari Fotocasa.
«Ja no només és que els salaris no creixin al mateix ritme que l’habitatge. La principal raó d’assolir la cota més alta de la història és que el preu del lloguer es troba al nivell màxim històric, mostrant els increments més importants dels últims 17 anys», afirma Maria Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa. «L’encariment de l’arrendament fa que l’esforç salarial que el ciutadà realitza per accedir al lloguer estigui molt per sobre del que recomana els organismes de control europeus que estableixen que no s’ha de destinar més del 30% al pagament de l’habitatge», afegeix.
L’últim any, a 13 comunitats autònomes s’han incrementat els diners destinats a pagar el lloguer, mentre que només en dues el percentatge ha disminuït. A les Balears, la comunitat que destina el percentatge més alt del seu sou al pagament del lloguer, s’ha passat de destinar el 52% del sou brut el 2022 al 63% el 2023, segons l’estudi d’InfoJobs i Fotocasa. Catalunya és la tercera comunitat autònoma on es destina un major percentatge del salari, un 58%, només per darrere de les Balears i Madrid (62%).
Les 10 províncies que dediquen més sou al lloguer per un habitatge de 80 metres quadrats són: Barcelona (65% del sou brut), Illes Balears (63%), Madrid (62%), Gipuzkoa (60%), Las Palmas (53%), Biscaia (52%), València (50%), Santa Creu de Tenerife (50%), Màlaga (49%) i Girona (48%).
Cauen les vendes
D’altra banda, les dades del mercat immobiliari gironí indiquen que s’ha iniciat l’any amb menys operacions de compravenda. En el primer trimestre de l’any es van registrar fins a 3.479 contractes de compra, un 10% menys que en el mateix període del 2023, segons les dades provisionals de l’Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Del total de les operacions signades en els primers tres mesos de l’any, 625 corresponien a habitatges nous i 2.854 de segona mà, i 3.366 eren de règim lliure i 113 de protecció oficial, segons les dades de l’INE.
Si ens centren només en el mes de març, les operacions també van caure a les comarques de Girona, el descens va ser del 18,8%, fins a les 998 transaccions. Del total, 195 eren pisos nous i 803 de segona mà mentre que 948 pertanyien al règim lliure i 50 de protecció oficial.
A Catalunya, la compravenda d’habitatges va retrocedir un 22,5% al març en comparació amb el mateix mes de l’any passat, fins a 6.802. Es tracta de la xifra més baixa en un mes de març des del 2020, quan aleshores es van concretar 6.034 operacions. Si es compara amb el mes anterior, el febrer, el descens es va situar en el 16,6%. Al conjunt de l’Estat, la caiguda va ser una mica més moderada, del 19,3% anual i del 15% en comparació al mes anterior, fins a les 44.878 unitats, en un context encara marcat pels alts tipus d’interès.
Del total de les 6.802 operacions signades al març, 1.217 corresponien a habitatges nous i 5.585 de segona mà, i 6.373 eren de règim lliure i 429 de protecció oficial, segons les dades de l’INE.
Per demarcacions, en totes elles es van registres descensos al voltant del 20%. A les comarques de Barcelona, la caiguda va ser del 22,8%, fins a les 4.397 transaccions. Del total, 799 eren nous i 3.598 de segona mà, mentre que 4.070 eren de règim lliure i 327 protegit. A les comarques de Lleida, el retrocés va ser del 23,6%, fins a les 379 operacions, de les quals 91 corresponien a habitatge nou i 288 de segona mà; mentre que 352 eren lliures i 27 eren protegits. Per últim, a la demarcació de Tarragona, la caiguda va ser del 24,1%, fins a les 1.028 operacions. Del total, 132 eren habitatges nous i 896 de segona mà, mentre que 1.003 eren lliures i 25 protegits.
Catalunya va ser un dels territoris de l’Estat on la compravenda d’habitatges va caure més que la mitjana estatal en comparació al mateix mes de l’any passat. Al conjunt de l’Estat, el descens va ser del 19,3%.