Nou escull en la batalla pel màrqueting a la Costa Brava
El Punt. La crida francesa a no visitar Catalunya amoïna a Lloret i Roses, però confien que l’experiència faci repetir els visitants veïns.
La crida del secretari d’estat francès Clément Beaune als seus ciutadans perquè no facin vacances a Catalunya va fer un mal especial als municipis del litoral de la Costa Brava, sobretot en aquells que disposen de més nombre de llits hotelers, com ara Lloret de Mar –segona població catalana amb més places–, o a Roses –una destinació que viu, sobretot, d’hostes arribats del sud de França–. És un mercat cabdal, en el qual havien incidit com cada any amb campanyes de màrqueting, i continuaven fent-ho. L’alcalde de Roses, Joan Plana, avançava ahir que hi perseveraran, amb una contractació d’urgència per insistir que l’experiència als establiments del municipi és segura.
La facilitat dels desplaçaments en cotxe i la proximitat geogràfica –competència de preus a banda– ja han garantit que bona part dels segons residents hi siguin, amb demanda salvada per als restauradors. Però l’impacte sobre les reserves dels hotels amoïna més.
L’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, no amagava ahir que les paraules de Beaune dibuixen “una mala situació”, ja que els hostes francesos ocupen cada temporada un terç dels llits hotelers a la població i són un “segment estratègic”. Però recordava que l’any passat ja es van sobreposar a crides dissuasives semblants del primer ministre britànic, i al final “molts viatgers faran la seva, perquè el francès del sud ja ens coneix i sap com fem les coses”.
Arguments llancívols
El seu homòleg de Roses, a l’Alt Empordà, també admetia que les dades generals i imatges de festes massives a Barcelona no ajuden, però defensava que “hi ha arguments positius, a banda, de la feina dels establiments, com ara que pel que fa a la vacunació tenim millors dades aquí que en el conjunt de França”. Malgrat això, Plana alerta que molts negocis han resistit després d’un primer any de pandèmia, i un segon estiu dolent podria ser fatal. I concedeix que les accions per revertir-ho, a banda del que pugui fer cada municipi per la seva part, depenen del Patronat de Turisme o la Generalitat.
A Lloret, Dulsat defensa les accions per controlar aforaments en platges, o la iniciativa de facilitar proves PCR massives als hostes allotjats al municipi, per preparar el retorn als seus països d’origen. També sostenia que les activitats programades, com ara concerts amb aforaments restringits, i asseguts, o l’espectacle nocturn de drons al passeig els divendres a les nits de juliol i agost, que avui encara no podrà començar en espera d’un permís aeronàutic, compleixen amb les normes del Procicat. “I s’actualitzaran o adaptaran, i si cal tornar a portar mascareta, ens la posarem”, reblava.