Nou dimensions del turisme
El Punt. Les primeres presentacions d’una ciutat (dirigides tant als seus habitants com als forasters i, més tard, turistes) que utilitzen la fórmula dels àlbums de fotografia van tendir, lògicament, a posar de relleu els trets més positius. Sota la capa de la història o de l’art, als àlbums es podien incloure propostes molt diverses, que van generar, és clar, tot tipus de públics i activitats. Segons Antoni de Bofarull, autor d’una d’aquestes primeres presentacions, eren: 1) Els naturals de la ciutat, o del país, podran saber “el que és i el que ha estat” la seva ciutat. 2) Als absents, als que són lluny, l’àlbum els pot servir de solaç. 3) Els curiosos, siguin d’on siguin, tindran un bon passatemps. 4) Els artistes de tots els països hi trobaran ensenyaments.
Els primers àlbums fotogràfics de la ciutat de Barcelona (anys 1872-74) i de Girona (1877), donaven una visió polièdrica de la ciutat, que és el que aconseguia que les ciutats fossin atractives per a públics molt diversos. Utilitzant la terminologia que s’ha anat fent servir després, aquests àlbums van obrir camí a les diferents dimensions del que s’ha anomenat turisme. La porta d’entrada a les ciutats (1): el Port de Barcelona o el pont de ferro d’Eiffel del ferrocarril de Girona. Ja dins de la ciutat (2), el turisme religiós ocupa un lloc destacat: de Sant Pau del Camp o Santa Maria del Mar als tresors de la catedral de Girona (i el Tapís de la Creació). A Barcelona, a més, hi ha (3) el factor capital política: fotografies del Palau Reial, del Palau de la Generalitat i de l’entrada del palau municipal del Consell de Cent. Hi ha, també, els espais urbans del (4) turisme verd: el jardí del General o la Devesa de Girona i del (5) turisme de festa: el Teatre Principal de la Rambla de Barcelona. D’altra banda, les fotografies de l’Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència fan pensar en el que després s’ha anomenat (6) turisme sanitari. Sense oblidar la fascinació de la gent pels castells i els forts, les (7) fites de l’art militar: el castell de Montjuïc de Barcelona, les muralles de Girona, ni, és clar, el que serà el (8) turisme de compres: el mercat de la Boqueria o el Banc de Barcelona. Ni tampoc (9) l’atracció d’una universitat que, en el cas de Barcelona, el 1872 ja havia tornat i, en el cas de Girona, encara trigaria molt a tornar.
El pas de l’interès per les ciutats a l’interès pel conjunt del país, per aquesta terra, és l’Àlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya. Aplec de vistes dels més notables monuments i paisatges d’aquesta terra, editat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (Barcelona, 1876). Amb unes excel·lents fotografies del gironí Heribert Mariezcurrena i un pròleg del penedesenc Manuel Milà i Fontanals en què explica que aquesta terra té una llengua pròpia
Els àlbums de fotografies, doncs, van crear tendències. En alguns casos, a més, van ser tendències de llarga durada, que van esdevenir icones del turisme internacional. Moltes de les diferents formes del turisme del segle XXI, doncs, van començar a ser presentades, als àlbums del darrer terç del segle. Sense aquests àlbums, la indústria turística del món hauria avançat molt més lentament. La idea de la indústria turística, però, sembla que es va començar a desenvolupar a Suïssa, quan Bartomeu Amengual (futur secretari de llarga durada de la Cambra de Barcelona) va publicar el 1903 a Mallorca un llibre sobre la indústria de forasters, amb l’objectiu –seguint el model suís- de fer pujar els turistes a la muntanya, a la serra de Tramuntana: ni mar, ni sol ni platja.
Els àlbums de fotografies, doncs, van crear tendències. En alguns casos, a més, van ser tendències de llarga durada, que van esdevenir icones del turisme internacional. Moltes de les diferents formes del turisme del segle XXI van començar a ser presentades, doncs, als àlbums fotogràfics del darrer terç del segle