«No hem de dependre de la massificació turística de l’estiu per viure tot l’any»
Diari de Girona. Jiménez apel·la a la filosofia de debat i reflexió que va veure néixer S’Agaró fa cent anys, i apunta com a reptes de futur del territori treballar plegats per allargar la temporada i millorar la mobilitat de la Costa Brava.
-S’Agaró acull per segon any consecutiu el Fòrum Empresarial. Per què repeteix i què n’espera d’aquesta trobada?
És important per dos motius: el turisme a les comarques de Girona representen el 20% del PIB, i per tant estem en un sector que mou a les principals economies de la comarca. Té sentit doncs que es pugui fer en un municipi turístic com el nostre. El segon motiu ve marcat per la visió de S’Agaró, que aquest any està de centenari: quan es va pensar i va començar a evolucionar, va esdevenir un espai de reflexió pel país. Persones i entitats de la cultura, de les ciències i l’arquitectura es trobaven a S’Agaró en espais de debat i reflexió per pensar on eren i cap a on s’havia d’anar, i això ho recuperem ara a S’Agaró l’any del centenari.
-Què destacaria de l’edició anterior?
Per mi, l’any passat va ser interessant escoltar emprenedors que explicaven les complexitats d’emprendre, o a representants d’organitzacions empresarials explicant les complexitats del mercat del treball, de la formació o de la capacitat de trobar personal amb els problemes d’habitatge. També va ser molt interessant que nosaltres poguéssim explicar com a administració que quan volem promoure millores econòmiques, qualsevol moviment que fas pot distorsionar o fer moure moltes peces i s’ha de pensar molt el que s’ha de fer.
-Quins fruits diria que ha donat aquest espai de debat respecte de l’edició passada?
En alguna de les converses mantingudes l’any passat parlàvem de la necessitat de passar de la quantitat a la qualitat i això forma part d’una visió estratègica que és a llarg termini perquè no canviarà d’un any per l’altre però anem fent petites passes: hem posat en marxa inversions a l’espai públic, hem canviat la forma en què contractem alguns serveis, hem intentat allargar amb activitats la temporada i disminuir la massificació en plena temporada alta. La part privada també ho està fent. Estem començant a solucionar algunes coses que es van detectar, però lògicament no tindrem resultats immediats.
-Quins són els principals problemes que enfronta la Costa Brava?
Una de les dificultats que sempre apareixen al territori és la mobilitat. Hem constatat que el 93% de la gent que ve a Platja d’Aro ho fa en vehicle privat i això vol dir que durant l’any hem d’estar preparats per dos mesos d’activitat en què ens arribaran 30.000 o 40.000 cotxes. Si tinguéssim un servei públic com cal aquest volum seria menor. Això està traslladat a la Generalitat des de fa temps, s’està treballant perquè el Baix Empordà s’integri al sistema tarifari, però s’ha de materialitzar, i també des de les infraestructures generals de transport, com l’AVE i l’Aeroport de Girona. Si tenim unes infraestructures que uneixen la província amb França, Catalunya i Espanya tindrem la capacitat d’arribar a més públic durant tot l’any i no només l’estiu. I això també s’estén fora del turisme, per algú que hagi de fer un desplaçament a l’Hospital de Palamós o a la Universitat de Girona.
-Una de les taules rodones que hi haurà durant les jornades és sobre quin turisme ens mereixem. Li trasllado la pregunta: quin turisme es mereix Platja d’Aro?
Nosaltres hem treballat sempre per un turisme molt cosmopolita. Ens ho diu la tipologia de residents que tenim: som un poble on hi ha 90 nacionalitats. Però amb els anys, l’evolució dels municipis de la Costa Brava centre estem treballant en la complementarietat, això ha d’ajudar al fet que la visió no sigui quin turisme es mereix Platja d’Aro, sinó quin turisme ens mereixem com a Costa Brava, perquè la gent agafi el transport públic i vagi a Palamós, Sant Feliu i Girona. Hem de vendre territori.
-Ha de continuar creixent Platja d’Aro?
En els mesos d’estiu hem arribat al nostre topall. No crec que créixer amb més turisme a l’estiu ens faci ser millor destinació o tenir més recursos o capacitat econòmica, perquè no ho podrem assumir en criteris de qualitat. Frustrar allò que la gent espera d’una destinació perquè no tenim la capacitat d’assumir la quantitat de gent que ve també és fer un turisme equivocat. Setembre és un mes perfecte per venir. En canvi, el 15 d’agost, amb 150.000 persones segurament no tenim la mateixa qualitat d’espai a la sorra o a l’espai públic. A França fan les vacances per regions i cada una en té en diferents moments de l’any. No m’atreveixo a dir que és la solució, però hem de fer esforços la part pública i la privada per no haver de dependre de la massificació turística durant dos mesos per viure tot l’any. Perquè si no, estem esprement un territori que no pot donar més de si durant dos mesos.
-Platja d’Aro es planteja potenciar altres sectors?
Amb la famosa desestacionalització que sempre es parla del sector turístic, nosaltres ja fa anys que treballem en un dels espais que creiem que ens ha de donar la possibilitat d’esponjar i reduir la massa d’estiu. Ho fem a través de la cultura, amb oferta museística, teatral i petits concerts, i de l’esport.
-Cap on s’ha de dirigir l’economia del municipi?
Més que de turisme, nosaltres ens dediquem als serveis a les persones. Però des de la pandèmia s’ha revalorat molt el nostre espai natural: tenim rutes de senderisme, camins de ronda… Cada vegada tenim més visites d’ornitòlegs al parc dels Estanys, abans parlaves de Platja d’Aro i no et venien ornitòlegs al cap, i avui és una oferta a diversos ciutadans que al llarg de l’any s’apropen a casa nostra i no és directament turisme, sinó que suposa cuidar urbanísticament un entorn, donar-li valor patrimonial. No ens podem desdir d’allò que som, ni jo ni cap alcalde podrà dir que Platja d’Aro es pot convertir en una ciutat industrial. I, per tant, amb una pota al sector turístic acompanyada del sector serveis i a la persona és on ens hem de moure, tenint darrere la construcció, que és un motor de desenvolupament econòmic.