Milers de gironins abocats a combinar més d’una feina per arribar a final de mes
Diari de Girona.
- El nombre de treballadors pobres cau, però continua enquistat en l’hostaleria o el sector de la neteja.
- Més de 100.000 persones a Catalunya tenen més d’una feina
La pobresa laboral segueix a la baixa a Catalunya, però també es manté enquistada entre certs col·lectius i professions. Per exemple, més d’un de cada quatre treballadors de l’hostaleria no guanya prou per sortir de l’exclusió social i en el cas de les treballadores de la llar escala gairebé a quatre de cada deu. Una de les solucions quan el sou d’una feina no arriba per pagar les factures és buscar una altra.
La proporció de persones que malgrat tenir una feina no arriben a final de mes o arriben molt justes continua decreixent, com és habitual en els últims anys, i el 2023, segons les últimes dades recopilades per CCOO de Catalunya, es va situar en el 10,4% del total de la població treballadora.
Part dels catalans que aconsegueixen els ingressos suficients per escapar del llindar de la pobresa ho fan perquè combinen dues o més feines. I és que el nombre de pluriocupats ha superat per primera vegada la simbòlica cota de les 100.000 persones i concretament se situa a 117.336 persones, segons les dades del tercer trimestre del 2024 de l’EPA.
Aquesta situació afecta de manera molt directe a sectors com les treballadores de la neteja. És el cas de Maria Teresa Ramos; al matí treballa netejant a la Universitat de Girona, a la tarda ho fa a una escola i a més fa treballs a domicili. Un dels principals problemes en el sector, explica, és trobar feines a jornada completa. «Fa uns 27 anys que treballo a la universitat», relata.
Actualment, amb les seves dues feines principals, guanya 1.100 euros al mes. Una circumstància que, a més, afecta la seva jubilació. «Tinc gairebé 66 anys, però que per la cotització que tinc possiblement no arribi als 1.000 euros de pensió», diu.
Dins del sector, aquesta dinàmica s’estén. Isabel F., veïna de Salt, també treballa com a netejadora i combina la seva feina a quatre empreses diferents amb les quals suma més de 40 hores setmanals. «No hi ha cap lloc on et donin les vuit hores diàries», afirma.
CCOO va presentar fa uns dies el seu informe anual sobre l’evolució de la pobresa laboral, que traça un retrat robot d’aquest treballador en risc d’exclusió social: Dona, nascuda fora de la UE, de mitjana edat i sense estudis o estudis molt bàsics. Formen part d’una família nombrosa o, ben al contrari, viu sola.
Aquestes són les variables que més determinen si un empleat podrà arribar a final de mes amb el sou o no. No en va, les treballadores de la llar (39,6%) i les cambreres (28%) són dos dels perfils més habituals entre els treballadors en risc d’exclusió social.
Part del bon moment que viu l’economia espanyola i catalana durant l’últim lustre està impactant a les capes més precàries del mercat laboral. Tot i això, afecta a un ritme lent i és que la pobresa laboral ha passat del 10,9% el 2020, primer any covid, fins al 10,4% del 2023, cinc dècimes en tres anys.
Els gironins i gironines que es veuen abocats a tenir més d’una feina també es troben en altres sectors fora de la neteja. María José González és vetlladora a una escola de Blanes i també treballa al menjador del mateix centre, tot i que ho fa per dues empreses diferents.
Fa 20 anys que combina les dues feines, entre les quals suma pràcticament les hores d’una jornada completa. «Tinc la sort que faig totes les hores al mateix centre, vull dir que totes les meves hores les faig a la mateixa escola. Tinc companyes que estan a dues i tres escoles», explica.
A.B, una altra gironina que vol mantenir el seu anonimat, era pluriocupada fins fa uns mesos. Ella és administrativa i té feina a jornada completa, però treballava a l’hostaleria per complementar el seu salari. «Cobro el salari mínim, pago un pis de 550 euros, tinc cotxe i el preu de l’alimentació ha pujat molt», exposa. Va abandonar la seva segona feina per la càrrega que li suposava. «Acabes amb l’aigua al coll», afirma. Tanmateix, aquest estiu preveu tornar a buscar una segona feina.
Més dones
Les dones pateixen més aquesta necessitat de compaginar més d’un lloc de treball per les condicions laborals de sectors amb gran presència femenina. «Gairebé el triple de les persones que es troben en aquesta situació són dones. Això s’explica per la baixa intensitat laboral o la parcialitat que han d’assumir dones amb càrregues de treball de cures molt superiors i que acaben treballant en sectors amb més parcialitat», assegura la secretaria genera de CCOO a Girona, Diana Estudillo. «Les persones encadenen jornades laborals per sobreviure i amb contractes parcials que les condemnen a la pobresa», afegeix.
Per la seva banda, el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, considera que «el problema és que, de la mateixa manera que s’ha reduït la contractació eventual sí que s’ha vist un increment de la contractació parcial, que afecta els col·lectius més precaritzats com serveis, les cures…». «És un treball molt més precari, de menys qualificació, salaris més baixos, contractacions parcials que afecten d’una manera més important la dona i el jovent», afegeix.
No és intranscendent que la pluriactivitat augmenti i la pobresa laboral disminueixi, ja que part de la segona s’explica per la poca intensitat del treball a certes llars. És a dir, treballen menys hores de les que voldrien i això es tradueix en parcs ingressos a final de mes. Ja sigui perquè els surten contractes per hores i després no tenen continuïtat, ja sigui perquè treballen només part del mes, ja sigui perquè tenen contractes parcials de poques hores. L’informe de CCOO calcula que hi ha unes 400.000 persones a tot Catalunya que podrien treballar més hores de les que actualment treballen.