Blog

Gironell ha partit d’un buit real en la biografia del fotògraf Valentí Fargnoli: què va passar després que rebés l’autorització per fotografiar el casament d’Alfons XIII. «Aquestes fotografies no s’han vist mai i just després ell desapareix durant dos anys, perquè va marxar a l’Argentina», explica el garrotxí, que ha teixit la novel·la a partir de la troballa d’una suposada capsa d’imatges inèdites i compromeses que va deixar un fotògraf que va recórrer el país en bicicleta, amb el trípode, la càmera i uns decorats a l’esquena.

«A principis del segle XX la gent començava a tenir consciència que les fotografies tenien un alt valor sentimental. Els fotògrafs ambulants fabricaven records i Fargnoli n’era molt conscient», diu Gironell, que remarca que ha volgut escriure sobre «com anem donant importància a les fotografies en la vida de les persones».

Per l’autor, El fabricant de records és una història «èpica» feta a partir d’un material tan «sensible» com els records i els secrets». «És un viatge al cor de la fotografia» a cavall de la bicicleta d’un home que a través de l’objectiu va «capturar l’ànima d’un país i la seva gent».

«El seu estudi era el paisatge» i «per les carreteres del país va conèixer tota menta de personatges», explica l’autor d’El pont dels jueus, que ha «trufat» la història amb persones clau de l’època, com ara Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Esperança Bru.

El Bertrana, dotat amb 30.000 euros, s’afegeix ara a la llista de premis que ja té Gironell, com el Nèstor Luján de Novel·la Històrica o el Ramon Llull.

Premi Miquel de Palol a «un cant al misteri»

El premi Miquel de Palol de poesia ha reconegut Les ocultacions, «un cant al misteri i a allò que dificilment percebem» de la poeta Anna Gual. L’autora defineix el seu treball com «una investigació poètica entorn d’allò ocult i el que no es veu a nivell superficial» en què el protagonisme se l’enduen la mística i el misteri.

«Volia jugar amb el que s’intueix, però no arriba als cinc sentits», explica Anna Gual, que entén la poesia com una forma de «mirar les coses» més que no pas una forma o una estructura concreta. «Per això treballo amb el vers lliure, perquè em fa sentir més còmode per dir tot allò que veig», apunta la poeta.

Respecte al contingut del poemari, detalla que hi ha una part biogràfica, com els versos centrats en la mort dels avis i la mort d’un fill, però també una part biogràfica, que no li és pròpia però que «és la història d’altres, són coses que han passat i que jo he poetitzat».

El fil que connecta tot aquest material és, per Gual, «l’honestedat de les històries». «El jo poètic no és sempre jo, però ho explica tot des de la veritat», declara la poeta sobre el llibre, que es publica amb pòrtic d’Antònia Vicens i epíleg de Dolors Miquel.

Seixanta originals s’han presentat a la 45a edició dels premi Miquel de Palol, que en aquesta convocatòria ha més que doblat la seva dotació, passant de 2.400 a 6.000 euros per igualar-se als premis d’assaig, literatura juvenil i traducció.

Yannick Garcia estrena el premi Aurora Bertrana

El nou premi Aurora Bertrana ha recaigut en Yannick Garcia per la traducció d’Orgull i prejudici de Jane Austen. La Fundació Prudenci Bertrana ha afegit enguany un guardó més als Premis Literaris de Girona, un reconeixement a traduccions d’obres literàries ja publicades i que ha batejat amb el nom d’Aurora Bertrana, que va ser «un puntal per la creació del premi Bertrana» i que va formar part dels primers jurats del certamen literari, recorda la presidenta de la institució, Mariàngela Vilallonga.

«Amb aquest premi dedicat a Aurora Betrana es tanca el cercle dels reconeixements a grans intel·lectuals gironins», com Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol», continua l’exconsellera de Cultura.

D’entre els més de 700 títols traduïts que es van publicar l’any passat, procedents d’editorials de tots els Països Catalans i de qualsevol gènere literari, el jurat ha valorat la feina de l’escriptor , intèrpret i traductor de l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià Yanninck Garcia amb un clàssic, una de les millors novel·les d’Austen, Orgull i prejudici, editada per La Casa dels Clàssics.

El traductor va treballar amb el text d’Austen des del primer dia del confinament i es va convertir, diu, en un «petit suplici», una «cursa de fons» amb «la pressió afegida que és una obra que conneix tothom».

Fins als anys 80, explica Yannick Garcia, pràcticament no s’havia traduït res de Jane Austen al català però «en pocs anys ens hem posat al dia». «Jo ho emmarco en un corrent de retraducció de clàssics que estaven descatalogats o amb traduccions que havien envellit malament», diu el traductor, que lamenta haver-se acostat a l’obra amb uns prejudicis que no s’han correspost amb la realitat.

«Jo havia llegit Orgull i prejudici quan era jove i pensava que era un producte una mica caduc i que ja no arribaria a nous públics, però no podia estar més equivocat, perquè cada nova generació hi troba un mirall», diu l’ampostenc, que defineix l’ofici de traductor com «una frontera entre dues cultures i dues llengües», una feina a l’ombra després d’anys a l’ombra comença a tenir reconeixements.

Josep Fornas: la mà dreta de Tarradellas a Catalunya

«L’home de Tarradellas a Catalunya», «una figura cabdal de l’antifranquisme» i «un pont entre el president i Jordi Pujol» són alguns dels qualificatius que l’escriptor i historiador Joan Esculies fa servir per parlar del protagonista de l’obra guanyadora del 43è premi Carles Rahola d’Assaig. Josep Fornas, el solucionador és, per Esculies, un spin off de la biografia de Josep Tarradellas que va publicar fa uns mesos, perquè «ajuda a entendre com actuava el seu col·laborador més destacat a Catalunya».

L’assaig biogràfic d’Esculies es fixa en Josep Fornas (1294-2001), un home «travessat per tot el segle XX», peça clau de l’antifranquisme i estret col·laborador del president a l’exili. «Sense ell, difícilment hagués tornat a Catalunya, perquè era la seva antena al país i li aconseguia els diners per poder tirar endavant», explica Esculies sobre un home que també va idear «una insurrecció inversemblant» contra Franco recorrent a l’hereu del tron del Marroc.

A més del seu vessant polític, el seu biògraf en destaca el rol de bibliòfil, atresorant una gran biblioteca que ara és del parlament de Catalunya, i com a fundador de l’editorial Pòrtic.

El vincle de dues persones «especials» narrat des de l’humor i la tendresa

Arturo Padilla i Rubèn Montañá han escrit a quatre mans Veïns especials, l’obra guanyadora del 37è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil. Els dos autors defineixen el llibre com «una obra de personatges especials i d’una relació, també especial» entre un jove, en Biel, i una presentadora de televisió. Cadascú explica la història des del punt de vista d’un dels personatges «jugant amb l’humor i la tendresa, però sense victimismes».

«En Biel és un adolescent especial, però hem volgut desdibuixar quina és l’etiqueta que té a sobre per mostrar com de les mancances en pot fer una virtut» per «afrontar els conflictes d’una manera particular», assenyala Padilla.

El premi està dotat amb 6.000 euros i s’hi havien presentat 27 obres.

Aprofitar el teatre per visibilitzar el Parkinson

El 22è premi Lletra, dedicat a projectes digitals que promouen la llengua catalana a partir d’un repte plantejat per l’organització, ha recaigut en Parkinson per al teatre, de Sofia Malagón. De les dotze propostes presentades per resoldre el repte «Com podem fer la lectura i/o la literatura ajudin a millorar la salut de les persones?», el jurat s’ha decantat per una iniciativa que unirà la infermera Sofía Malagón amb pacients de Parkinson i professionals del teatre. A partir de tallers de lectura i teatrals, el projecte vol aixecar una obra teatral per «visibilitzar i desestigmatitzar el Parkinson. El premi està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual a la UOC.

Cantar al despoblament rural des d’Espolla

Un dels noms a l’alça en l’escena musical del país, els empordanesos La Ludwig Band, s’han endut el 28è premi Cerverí a la millor lletra de cançó per S’ha mort l’home més vell d’Espolla. Seleccionats per un jurat i posteriorment escollits per votació popular, els d’Espolla s’han imposat a finalistes com Antònia Font o Xarim Aresté amb el que ells mateixos defineixen com una denúncia del despoblament de les zones rurals.

Com a novetat d’aquest any, gràcies a una aliança de la Fundació Bertrana amb La Marfà, el grup i Josep Pedrals impartiran un curs al Centre de Creació Musical de Girona.