Marcats per la Covid-19
Deu mesos de pandèmia
El primer cas de Covid-19 detectat a les comarques gironines es va anunciar el 29 de febrer. Era una treballadora de l’Ajuntament de Girona que havia viatjat a Milà. Deu dies després tot va precipitar-se. Els ajuntaments van crear comitès i equips assessors per al coronavirus, i van començar a cancel·lar o ajornar activitat culturals, socials i esportives. La Generalitat va suspendre el curs escolar. I el dissabte 14 de març el president espanyol, Pedro Sánchez, declarava l’estat d’alarma i confinava la població. El mes més dur de la pandèmia va ser l’abril. A la regió de Girona es va arribar a un pic de 654 hospitalitzats el 5 d’abril, amb més de 100 persones a l’UCI diversos dies. Aquell mes van morir 462 persones. Al maig va començar un desconfinament per fases que va culminar abans de Sant Joan.
Va començar llavors el que es va anomenar “nova normalitat”, tot i que el virus continuava molt present. Es va optar per prendre mesures en zones concretes on empitjoressin les dades, i al juliol van haver-hi restriccions a Figueres i Vilafant i al setembre a Girona i Salt. A finals d’octubre, davant l’esclat de la segona onada, es van decretar noves normes a tot Catalunya (toc de queda a la nit, confinament de cap de setmana, clausura de la restauració…).
L’any es tanca amb dades encara altes, sobretot a la Cerdanya i el Ripollès, que estan confinades. I alhora amb l’esperança que ha començat la campanya de vacunació, per ara a les residències. Caldrà, però, molt temps per vacunar prou població per començar a pensar a moderar les mesures bàsiques de mascareta, distància, ventilació i rentat de mans. El 2021 continuarà marcat per la Covid-19. Deu personalitats gironines del món sanitari, econòmic i social en parlen en els articles següents.
Una mancança endèmica. Alícia Rey. Presidenta de Col.legi d’Infermeres de Girona
En primer lloc, i abans de parlar de l’any 2021, voldria felicitar el col·lectiu infermer per la gran tasca que ha fet al llarg d’aquest any i encoratjar-lo a mantenir la mateixa fermesa i entrega que ha demostrat des del primer moment de la pandèmia.Al llarg d’aquest any, tan complicat sanitàriament, hem anat acumulant un gran cansament per les jornades maratonianes i la forta pressió assistencial que hem suportat en tots els esglaons del sistema sanitari. Hem patit la por a un possible contagi i a transmetre la malaltia als familiars. En el moment àlgid de la pandèmia, les infermeres vam estar al costat dels pacients que no van superar la malaltia i que van haver d’afrontar els darrers moments de la seva vida sense la família. Han estat les situacions més difícils i doloroses que ha viscut el nostre col·lectiu. Per a l’any que ve ens preocupa la manca d’infermeres a la demarcació, un problema endèmic però que en l’actual situació excepcional genera situacions que lamentem. Darrerament hem vist com tasques que són competència de la infermera les fan altres professionals. Això posa en risc els pacients, ja que no són atesos pel professional més ben preparat, sinó pel més disponible. Aquest 2021 haurem d’implicar-nos en l’estratègia vacunal contra la Covid-19 i afrontar les conseqüències que tindrà la pandèmia a llarg termini. Tot això ens suposarà una gran càrrega.D’altra banda, la nostra professió té reptes pendents per al 2021: l’encetarem al gener amb la implantació de la prescripció infermera, llargament reivindicada pel nostre col·lectiu. Comptarem amb el decret de regulació de les ràtios infermeres, aprovat a final de 2020. I continuarem demanant més presència del nostre col·lectiu en els llocs de presa de decisions en matèria de sanitat, ja que pensem que el sistema sanitari necessita una reforma i que la nostra veu ha de ser escoltada.
Caldran complicitats. Pepita Perich Pujol. Directora Fundació Ramon Noguera
S’acaba un any molt diferent en molts sentits i se n’obre un de nou, el 2021, en què caldrà gestionar moltes de les conseqüències generades per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat que existeixen moltes incerteses, sabem dues coses: seguiran molt presents les restriccions i mesures de seguretat per garantir la salut i caldrà gestionar una profunda crisis social i econòmica que, com és habitual, s’agreujarà encara més en els col·lectius més vulnerables.
A les entitats socials ens tocarà seguir atenent les persones i garantint el seu benestar i, com sempre, hi serem, treballant incansablement, buscant solucions innovadores, però necessitarem les complicitats de tots, no només les entitats socials, necessitarem treballar plegats i col·laborar si volem fer front als reptes que tenim davant.
Tenim la gran sort que a Girona hi ha una gran xarxa d’entitats socials molt arrelades al territori que atenem totes aquestes persones des de la proximitat; en el nostre cas les persones amb discapacitat intel·lectual, però s’arriba a tot tipus de col·lectius vulnerables.
Malgrat tot, el 2021 també ens obrirà noves oportunitat que caldrà aprofitar en benefici de tots.
La pandèmia de la Covid-19 que va començar a principis de març de 2019 ens va sorprendre perquè es tractava d’una malaltia infecciosa desconeguda i pel seu gran impacte en l’activitat hospitalària habitual. També es va produir una important alteració de la vida social i econòmica degut al confinament que es va decretar.
Després d’un estiu irregular hem tornat a patir una segona onada de la pandèmia. Els professionals ens trobem esgotats físicament i psicològicament i amb la incertesa de com es comportarà la pandèmia en les pròximes setmanes.
Personalment confio que els ciutadans seran conscient i vull pensar que els casos no augmentaran. Entrarem al 2021 amb una pujada en els ingressos hospitalaris, però no per Covid, sinó per altres malalties típiques del hivern. Recordo que encara no hem tingut cap cas de grip i molt pocs de VRS, que altres anys afectava els nens. Això pot ser degut a la utilització de mascaretes i a la higiene de mans. La campanya de vacunació també farà que la gent tingui esperança en el futur i generi immunitat contra el SARS-CoV-2. Aquest fet influirà en la disminució de contagis i d’aquesta manera crec que a la primavera per Sant Jordi es podran relaxar les mesures socials i podrem omplir els carrers de gent alegre amb un llibre en una mà i una rosa en l’altra.
Finalment i després de tot plegat arribarà un dia que els hospitals i les UCI tornaran a tenir aquella “vida normal” que permeti que els professionals treballin i descansin i els pacients de tot tipus es recuperin i els puguin tornar a donar una medicina humanitzada i pròxima com abans d’aquest malson. Soc optimista i això serà per Sant Joan.
Aquesta és una crònica d’un virus que va canviar les nostres vides i en la meva opinió personal no ens ha fet més forts, ens farà diferents i més febles. Clarament entrarem en un període de postguerra biològica o, més específicament, de post-Covid-19.
Covid-19 i nou campus de salut. Josep Vilaplana i Birba. President del Col.legi Oficial de Metges de Girona
El primer continuarà sent la Covid-19. Tot i que ja s’hagi començat la vacunació, caldrà que mantinguem, durant bona part d’aquest any, les mesures de seguretat: distància, mans, mascareta i ventilació.
La vacuna és el principi de la fi. Ens aniran arribant tractaments, però la malaltia no desapareixerà d’un dia per l’altre.
Serà molt important que, durant el 2021, es facin campanyes de comunicació vinculades a la vacunació per donar informació veraç a la població. Totes les vacunes contra el coronavirus aprovades per l’Agència Europea del Medicament seran de plena confiança i constituiran la principal eina per controlar la pandèmia.
L’altre tema importantíssim per a Girona i per a tot Catalunya serà l’impuls del nou parc hospitalari de Salt.
Ho vaig dir fa pocs dies i no em cansaré de repetir-ho. Hem de posar fil a l’agulla al projecte del nou campus de salut i ho hem de fer ara. També necessitem reforçar l’atenció primària amb un nou CAP a la zona de l’eixample. Fa cinc mesos que es va arribar a un acord molt esperat i, a hores d’ara, no s’ha avançat gens o quasi gens. Per això, vaig suggerir la creació d’una oficina del projecte que vagi fent el seguiment de cada fase perquè les accions siguin ràpides, coordinades i encertades.
L’objectiu és fer curt i eficient el temps, tenint en compte que és un projecte llarg i complex.
No oblidar-se de les persones. M. Dolors Puigdevall. Directora de Càritas Diocesana de Girona.
Ja abans de la pandèmia una de cada cinc persones vivia en situació de risc d’exclusió, però precisament aquesta crisi ens ha posat davant d’un gran mirall i ens ha mostrat les mancances endèmiques que tenim com a societat. La solitud i l’abandó de les persones grans, la manca d’habitatges accessibles, la precarietat laboral o la desigualtat que pateixen infants i joves en són alguns exemples. A més, cal afegir-hi l’aturada de l’activitat econòmica vinculada al turisme, la cultura, la restauració o una part de la indústria, sectors que han quedat molt tocats i que aboquen famílies senceres a l’exclusió.
Des de Càritas no ens atrevim a fer gaires pronòstics de futur, perquè els indicadors de referència que utilitzàvem abans de la pandèmia han quedat obsolets. El que sí que hem vist i comprovat és l’augment de la demanda en tots els nostres serveis. En tot cas, estem convençuts que la vacunació i la posada en marxa progressiva d’alguns sectors econòmics serviran per recuperar a poc a poc una certa normalitat, però l’escenari resultant no serà el que teníem. Caldrà replantejar sectors productius, obrir-ne de nous, innovar, pensar en la sostenibilitat, crear aliances i produir i consumir de manera responsable.
S’han de gestionar d’una manera rigorosa i intel·ligent els fons de la Unió Europea destinats a la recuperació i sobretot no oblidar-se de les persones que són al final de tot. Cal que fem aquesta travessia i sense deixar-nos ningú.
El repte de construir un nou escenari. Jaume Fàbrega. President de la Cambra de Comerç de Girona
Arriben les primeres vacunacions, que juntament amb les mesures preventives haurien de permetre’ns de poder pensar raonablement que estem començant a vèncer la Covid-19. Però no podem ignorar els seus terribles efectes. Primer de tot, pels morts, sobretot de la nostra gent gran. Com a societat, i també individualment, haurem d’assumir tota aquesta desgràcia; i també el seu cost psicològic.
En l’àmbit econòmic, s’hi afegeixen els efectes devastadors sobre alguns col.lectius específics (els autònoms, que són un tant per cent molt important del nostre teixit productiu) i concentrats bàsicament en turisme, comerç i serveis.
Hi haurà un abans i un després, i al meu entendre no ens hem de concentrar a recuperar el que teníem abans, sinó a construir sòlidament en un escenari nou i millor. El repte és enorme, però la gent d’empresa sap que la primera condició per superar les dificultats es posar-s’hi amb total determinació.
Ha d’ésser un any d’importants inversions de les administracions. És el moment d’exigir que, per una vegada, es compleixin. Aquest cop s’ha d’anar a màxims, perquè ens hi juguem molt. Els fons d’Europa han d’arribar a les petites i mitjanes empreses.
Esperem que com a societat siguem capaços de mobilitzar els recursos de tots per encarar tots aquests reptes. No hi ha un altre camí.
Confiança en la solidaritat. Frederic Gómez Pardo. President del Banc dels Aliments de Girona
Com veiem el 2021 des del Banc d’Aliments de les Comarques Gironines? Com una incògnita, condicionada a l’evolució de la Covid-19. La pandèmia ha influït sensiblement en el nostre treball i pot continuar-ho fent. Abans ateníem necessitats alimentàries d’unes 31.000 persones; l’aparició del virus, a més d’enviar a casa molts voluntaris en situació de risc, ha incrementat un 33% el nombre de persones beneficiades (actualment més de 42.000).
Per sort, van aparèixer més voluntaris i, gràcies al fet que acabàvem de rebre una de les fases dels aliments que ens proporciona la Unió Europea i a l’increment que aconseguírem d’altres fonts, vam poder satisfer aquest augment de les necessitats i fins i tot distribuir un 50% més d’aliments. Però les nostres prestatgeries es van quedar buides. I què passarà el 2021? El primer trimestre està assegurat gràcies al resultat de la Gran Col·lecta, que ens ha permès aconseguir més de 500 tones d’aliments (un 17% més que en la del 2019), a més d’una ajuda extraordinària de la Generalitat. I després? Dependrà de si les conseqüències socials de la pandèmia continuen incrementant el nombre de famílies necessitades, de si la UE disminueix la seva ajuda alimentària com està previst i de si es mantenen o s’incrementen un altre tipus d’ajudes.
De tota manera, confiem en la solidaritat demostrada de la societat gironina, la qual ens permet veure el 2021 com una incògnita esperançada.
Un any complicat per a la classe treballadora. Belén López. Secretària de CCOO a Girona
El 2021 se’ns presenta amb deures inajornables si no volem aprofundir en una crisi econòmica i social sense precedents que deixa en aquests moments a les nostres comarques 47.000 persones a l’atur i 20.000 més afectades per un ERTO. Aquests deures impliquen enfortir en primer lloc un estat del benestar raquític que s’ha demostrat imprescindible, fer aflorar els drets de cura que suposaran reduir la discriminació de gènere a la nostra societat alhora que generaran llocs de treball de proximitat, eliminar la reforma laboral per tornar a equilibrar les relacions de treball i, en clau gironina, abordar des de la valentia el debat sobre el nostre model turístic, apostant per un model productiu diversificat que tendeixi cap a una economia circular més verda i justa. Aquest 2021 s’han de negociar, a més, nou convenis col·lectius de l’àmbit de les comarques gironines, que afecten 122.823 persones treballadores. Aquesta serà la primera prova real per veure si les propostes de les patronals continuen repetint models obsolets de rebaixa de condicions de treball i salaris que s’han vist clarament ineficients, o bé si aquesta crisi és vista com una oportunitat per plantejar nous escenaris on les persones siguem la prioritat.
No podem abaixar els braços. Ernest Plana Larrousse. President de la FOEG
La pandèmia ho ha canviat tot. Fins al passat 14 de març, la nostra previsió per a aquest any era bona, fins i tot teníem una activitat suficient per seguir creant ocupació. Ara, la situació és ben diferent.
A Girona, la crisi està colpejant el nostre teixit empresarial amb duresa, a causa, especialment, de la gran afectació d’aquesta als sectors de l’hostaleria, el turisme i el comerç.
En aquesta situació, la FOEG creiem que les prioritats per als mesos vinents haurien de basar-se en polítiques de despesa pública i endeutament extraordinari destinades a salvar empreses per salvar ocupació. Aquesta hauria de ser la prioritat. Resistir aquest any per reactivar-se el vinent.
Però, a més, hauríem d’aprofitar aquesta situació per augmentar la competitivitat amb les indicacions que la UE fa temps que va marcant: la promoció de la digitalització i la innovació, la transformació energètica i la sostenibilitat mediambiental.
En temps de gran incertesa és quan la gran tasca empresarial pren més importància, tenir una empresa requereix decisió i valentia per assumir riscos personals i familiars.
L’activitat està molt tocada i això encara no s’ha acabat, però així i tot els empresaris no podem abaixar els braços.
La vacuna que salvarà vides i ocupació. Xavier Casas. Secretari General de la UGT a Girona
L’any 2020 ha estat l’any en què les realitats sanitàries i del treball han anat forçosament juntes. L’any en què entrem encara tindrà males dades per a l’atur, però creiem que serà un exercici de lenta recuperació que ens hauria de permetre acabar ben lluny de les gairebé 50.000 persones aturades que tenim oficialment a la demarcació. En el segon semestre, alguns sectors empresarials ja hi veuran oportunitats de negoci. I nosaltres, la UGT, albirarem un nou escenari que permeti canvis legislatius per a un nou model de relacions laborals amb capacitat de resposta a les altres pandèmies, les que tant hem patit en la darrera dècada, les de la precarietat i del risc d’exclusió social. Per atacar aquests mals endèmics necessitem governs estables, a Catalunya i a l’Estat. Governs que aprovin pressupostos socials i que destinin els fons europeus que han d’arribar de manera justa, concertada i planificada. Governs que ens garanteixin que ningú no queda enrere.
A les comarques gironines, la pandèmia ens ha demostrat que el monocultiu del sector serveis –el més inestable i precari– ens ha fet més vulnerables en aquesta crisi. Cal que disposem d’una indústria amb més valor afegit i calen uns serveis públics que disposin més que mai de recursos humans i econòmics.