Mapes Interactius: les desigualtats econòmiques als municipis de Girona
Diari de Girona. A la Costa Brava és on hi ha més diferències d’ingressos.
Els municipis de la Costa Brava presenten els nivells de desigualtat d’ingressos més pronunciats de les comarques gironines, d’acord amb les últimes dades de l’índex de Gini elaborats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’índex es calcula a través d’una fórmula matemàtica que resultaria en zero si totes les persones d’una mateixa població guanyessin exactament el mateix en un any donat, i en 100 si un sol individu rebés tots els ingressos i els altres cap. En conseqüència, com més alt sigui, més desigualtat econòmica hi ha. Catalunya presentava al 2020 una dada del 31,7, lleugerament per sota la mitjana espanyola (32,1). A les comarques gironines, gairebé totes les poblacions del litoral superen la mitjana. La secció censal corresponent a Empuriabrava (Castelló d’Empúries) és la que presenta una diferència més acusada (42). A l’extrem contrari hi trobem el Sant Andreu Salou, un municipi del Gironès on l’índex de Gini se situa només en el 20,4.
Per comarques, el Pla de l’Estany és el que presenta menys desigualtats d’ingressos, ja que la majoria de municipis se situen amb un coeficient que ronda el 24. Les majors desigualtats les trobem en zones turístiques, com la Costa Brava i la Cerdanya, on conviu una part de la població amb elevats ingressos amb una altra que els té molt baixos. Aquesta situació també la trobem a la ciutat de Girona, on un dels barris amb més diferències d’ingressos és el Barri Vell, amb un índex de 39. En canvi, a Taialà o la Devesa se situen entre el 24 i el 27.
L’INE presenta una altra dada per a mesurar la desigualtat per municipis, la ràtio P80/P20. Aquest indica la relació entre la renda mitjana del 20% amb més recursos i la del 80% que menys té. De la mateixa manera que en l’índex de Gini, com més alt sigui el número, més desigualtat hi ha entre la població de la zona. En aquest cas, el P80/P20 més elevat els trobem a Sales de Llierca, Cabanelles i alguns barris de Lloret. Altres municipis de la Costa Brava també destaquen per tenir diferències acusades.
L’índex de Gini i el P80/P20 permeten copsar les diferències d’ingressos i de renda, però no evaluen quins són els municipis més pobres. L’INE també ofereix dades detallades per districtes censals del percentatge de població on els ingressos d’unitat de consum són inferiors als 7.500 euros anuals. En aquest àmbit, destaquen negativament barris com la Font de la Pòlvora, el sector oest de Figueres i alguns barris de Salt, on el percentatge de població que on arriba a aquest llindar d’ingressos supera el 40%.
Aquestes últimes dades s’avenen força amb les de l’Índex Socioeconòmic Territorial que va posar e marxa l’Idescat l’any passat per resumir en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. La pobresa comparativa s’acostuma a concentrar als nuclis urbans i quatre dels deu barris amb un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya se situen a les comarques gironines. Es tracta, concretament, de dues zones de Salt, l’àrea de Font de la Pólvora i Vila-Roja de Girona i el sector oest de Figueres. L’Idescat també considera com a «molt baix» el nivell socioeconòmic del centre-nord i l’est de Figueres, dues zones de Lloret de Mar (litoral central-oest i inerior central), el centre i nord d’Olot i la zona central i oest de Roses.
La majoria de districtes cencsals de les comarques gironines tenen nivells socioeconòmics «baix» i «mitjà baix». La zona amb el nivell més alt és al barri de Montjuïc a Girona. També el tenen «alt» a la Vall d’en Bas, als barris gironins de Palau, Montilivi, l’Eixample, a Quart, Bescanó i a la major part dels municipis del Pla de l’Estany.