“L’SMI ha de ser com més alt millor, però sense destruir llocs de treball”
La Vanguardia. Antoni Cañete afronta el seu segon mandat com a president de la Pimec
Antoni Cañete (Barcelona, 1963) afronta el seu segon mandat com a president de la Pimec després que no s’hi presentés cap altre candidat. En les anteriors eleccions es va imposar a la persona impulsada per l’entitat independentista ANC.
Comptes públics
Si volem que el país funcioni, necessitem pressupostos, exigim que n’hi hagi”
El que ara comença és el seu últim mandat?
En principi sí.
Perquè està limitat.
Sí, quan hi vaig accedir com a president, vaig limitar-lo a dos mandats.
La veritat és que hem tingut un mandat extraordinari. El que plantegem és continuar fent activisme empresarial. Hem de fer que la societat civil, i en aquest cas el món empresarial, estigui d’alguna forma actiu davant dels seus problemes. Hem de consolidar les nostres posicions d’estar en els llocs de representació. I la tercera qüestió és legislar pensant primer en els petits per fer-nos grans.
No volen ser pimes?
Nosaltres volem que la micro sigui petita; la petita, mitjana, i la mitjana, gran. Lluitem perquè hi hagi més grans empreses.
Ja estan a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius?
Primer hi va haver una resolució que digui que hi teníem dret. Després, es va canviar una normativa i ens han demanat per escrit que nomenem la persona que haurà d’anar a aquesta comissió. Està nomenada i està acceptada. I ara només estem pendents que el ministeri convoqui la reunió.
I en el cas del Consell Econòmic i Social (CES)?
En el cas del CES, ara acaba el mandat que hi havia i, tal com diu la llei, el ministeri té la obligació de nomenar els nous membres. Per tant, al febrer o al març, la Pimec serà nomenada per entrar-hi tant sí com no.
Tot i que a l’actual president no li feia gaire gràcia…
Jo penso que a l’Antón Costas no és que no li faci gràcia. L’Antón Costas el que té internament és alguna gent a qui no li agrada que les petites i mitjanes empreses tinguin veu pròpia. I ell dona veu o en tot cas manifesta la situació que hi ha. Però per mi el senyor Costas té una posició neutra.
El tercer gran assoliment en l’anterior mandat va ser que la UE acceptés controlar la morositat. Avança?
Sí, progressa, ja no sé si adequadament o no, però progressa com una croada que, a més a més, està posant de manifest moltes coses.
Aquests últims quatre anys també han patit una denúncia per una subvenció amb la Uatae.
Es van fer les diligències preliminars perquè hi havia una denúncia. Encara no està en fase d’instrucció. Però a les diligències preliminars es va posar de manifest que la Pimec ho havia fet tot correctament.
Però vostès tenien un acord amb la Uatae de repartiment de les subvencions rebudes, no?
No, repartiment no. Nosaltres el que tenim és un acord de col·laboració amb ells.
Com està funcionat l’oficina que van obrir a Madrid?
Molt bé, extraordinàriament bé. L’oficina permanent de la representació a Madrid, que presideix Ferran Bel. Gràcies a aquesta oficina hem aconseguit moltes altres coses, però la més clara és la fiscalitat, que és un element de justícia i de competitivitat. Per primera vegada hem aconseguit que es legisli pensant primer en els petits. I s’ha fet una reducció del 25% al 20% per a les empreses de menys de 10 milions de facturació i per a les empreses, en aquest cas, de menys d’un milió, del 23% al 17% en els primers 50.000 euros de resultat.
Té una millor fiscalitat ara mateix la pime que la gran empresa?
No. Té una millor fiscalitat teòrica, però no una millor fiscalitat real.
Per què no donen suport a un salari mínim interprofessional (SMI) català si està àmpliament acceptat que el cost de la vida a Catalunya és més alt que a altres llocs d’Espanya?
La Pimec planteja que el salari mínim ha de ser com més alt millor, que ningú ho dubti, però sempre que no es destrueixin llocs de treball i activitat econòmica, perquè sinó ens estaríem engegant un tret al peu. Però el salari mínim no és una subhasta. Quan es donin les condicions que d’alguna manera s’han de donar de productivitat hi pot haver un salari mínim. I per acabar, esclar, a mi m’agradaria que també es tingués en compte que a Catalunya tenim 17 impostos més que a la resta de l’Estat i normatives molt més exigents que a la resta de l’Estat en qüestions mediambientals, registrals, en inspeccions, etcètera. Per tant, si volem parlar de com podem generar competitivitat al nostre territori, parlem una mica de tot.
Per tant, si la productivitat de Catalunya és superior a l’espanyola, sí que podem donar suport un salari mínim català més alt?
La productivitat i l’absentisme, perquè l’absentisme de Catalunya és el més alt de tota Espanya.
Quines són aquestes condicions per a un SMI català?
Fiscalitat també, el que és la part de normatives, el que és la part de la productivitat i el que seria l’absentisme.
Creu que l’SMI ha de tributar?
Jo penso que la fiscalitat ha de ser justa i proporcional i, per tant, ha de tenir la fiscalitat que en aquest cas representa un salari d’aquestes característiques, que és un salari molt baix.
Han calculat a quanta gent de les empreses associades a la Pimec afecta l’ SMI?
Afecta molt el sector primari, afecta molt també sectors de serveis, neteja, seguretat, i afecta sobretot moltes de les relacions publicoprivades, de contractació de l’Administració.
També estan en contra de la reducció de la jornada.
A treballar menys i cobrar més hi estem d’acord treballadors, persones autònomes, empresàries i empresaris.
I?
Denunciem que això és un fracàs del diàleg social. Perquè això s’hauria d’haver tractat i resolt al lloc que li és propici i on es fa als països que són avançats democràticament, que és al diàleg social. El que està passant és que allà on es donen les circumstàncies, es van ajustant realment les jornades laborals i ho tenim en més del 30% dels convenis col·lectius, que és on s’hauria de tractar aquesta qüestió.
A 37 hores i mitja?
A 37 i mitja. I amb menys en alguns casos. Dit això, el que diem és que una proposta com aquesta a qui afecta realment és a la pime.
Per què?
Perquè, a diferència del que pot passar en les dimensions d’empreses més grans, en les quals tenen més capacitat d’organització, pot tenir un impacte més elevat i incrementar els seus costos.
La Generalitat està sense pressupostos una altre vegada. No són tan importants?
Els pressupostos sempre són importants. Jo tinc una màxima quan parlo de pressupostos: una empresa sense pressupostos no funciona. Un país sense pressupostos no funciona. Per tant, si volem que el país funcioni, necessitem pressupostos, exigim que hi hagin pressupostos.
Té sentit, per tant, presentar un pla de 18.500 milions sense pressupost?
Presentar plans sempre està bé, i comprometre’s també, perquè al final si presentes un pla et compromets, i això és d’agrair o de valorar.