L’OCDE reitera la forta acceleració de l’economia espanyola enguany
Diari de Girona. La riquesa financera neta de les famílies creix per sobre del 8% durant el primer trimestre.
L’OCDE continua percebent signes d’una forta acceleració de l’activitat econòmica a Espanya a través dels seus indicadors composts avançats, que van progressar al juny al ritme més elevat de tots els països membres.
Per a Espanya, aquest indicador que assenyala per endavant inflexions en el cicle econòmic va pujar el mes passat 45 centèsimes fins a 98,91 punts, va indicar ahir en un comunicat l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). És el cinquè mes consecutiu amb un increment de més de 40 centèsimes, però malgrat tot l’estadística es manté per sota dels 100 punts que marquen la mitjana de llarg termini.
Entre els estats de l’organització, la immensa majoria van registrar ascensos i de fet l’OCDE com a conjunt va tenir un progrés de 25 centèsimes fins a 100,77 punts. Entre els grans, van continuar augmentant el mes passat els indicadors als Estats Units (24 centèsimes a 100,66 punts), el Japó (15 centèsimes a 100,80 punts), el Canadà (27 centèsimes a 101,05 punts), el Regne Unit (31 centèsimes a 100,25 punts) o la Unió Europea (32 centèsima a 100,60 punts).
Dins de la moneda única, ja estan per sobre de la seva tendència de llarg termini Alemanya (+29 centèsimes al juny a 101,63 punts) i Itàlia (+40 centèsimes a 101,62 punts), mentre que França es manté per sota (+28 centèsimes a 99,09), com Espanya.
Xile va ser al juny l’únic país de l’OCDE en el qual es va constatar un descens, encara que molt lleuger (-2 centèsimes a 102,97 punts). No obstant això, cal tenir en compte que l’estadística de Xile continua sent la més alta de tots.
En paral·lel, la riquesa financera neta de les famílies i institucions sense ànim de lucre a l’Estat va augmentar un 8,6% en el primer trimestre del 2021, fins a assolir els 1.635 milions d’euros, segons dades publicades ahir pel Banc d’Espanya. Els actius financers nets de les llars i organitzacions no governamentals van representar un 147% del PIB, una ràtio 25 punts percentuals superiors a la del primer trimestre del 2020. D’altra banda, el deute d’empreses i famílies va registrar un comportament diferenciat. Mentre que el deute de les empreses va augmentar en 56,8 milions d’euros en els últims quatre trimestres i es va situar en el 86,6% del PIB, el de les llars va caure en 6,4 milions, fins al 62,8% del PIB.
Aquest augment reflecteix l’adquisició neta d’actius financers, que va ser de 82,9 milions d’euros l’últim any, a la qual es va sumar una revalorització dels mateixos de 39,1 milions. En relació amb el PIB, la riquesa financera domèstica va representar un 214,7% a finals del primer trimestre del 2021, 31,4 punts percentuals més que un any abans, a causa de l’augment dels actius i a la reculada experimentat pel PIB.
Efectiu i dipòsits
Per components, el gruix dels actius financers de les llars es trobava en efectiu i dipòsits (el 42% del total), seguit de participacions en el capital (24%), assegurances i fons de pensions (16%) i participacions en fons d’inversió (15%). El component de participacions en fons d’inversió va ser el que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars (en 1,9 punts) respecte a un any abans, mentre que el pes de les participacions en el capital va ser el que més va caure (-2,9 punts).
D’altra banda, el deute consolidat de les empreses i les llars va arribar als 1.661 milions d’euros al primer trimestre del 2021, arribant a representar un 149,3% del PIB, cosa que representa un increment del 3,1% respecte dels valors registrats fa un any, quan aquest indicador arribava al 130,3% del PIB.