Lloret i Torroella se situen entre els municipis amb més consum d’aigua
Diari de Girona. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, són el segon i el quart municipi de Catalunya amb més demanda d’aigua en allotjaments com hotels i càmpings
Lloret de Mar i Torroella de Montgrí són, respectivament, el segon i el quart municipi de Catalunya que més aigua consumeixen per activitat turística en allotjaments com hotels i càmpings. Així ho indica un estudi elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb dades corresponents al període 2022–2024, al qual ha tingut accés Diari de Girona.
L’informe analitza per primer cop de manera detallada el consum d’aigua atribuït a l’activitat turística, diferenciant-lo del consum domèstic, industrial o agrícola. En concret, l’ACA ha identificat els consums associats a establiments regulats d’allotjament de curta durada —com hotels, càmpings i pensions— a partir de més de 22 milions de factures i creuaments amb dades del registre d’establiments turístics i de les estadístiques de pernoctacions.
Segons les dades recollides, el volum total d’aigua destinat a usos turístics a Catalunya va ser de 25,8 milions de metres cúbics l’any 2024. Això representa un augment del 4,8% respecte al 2022, quan el consum es va situar en 24,6 milions de metres cúbics. Aquest creixement s’atribueix principalment a l’increment de l’afluència turística registrat durant aquest període.
Per entendre millor l’abast del consum, aquests 25,8 hectòmetres cúbics equivalen aproximadament al 16% de la capacitat total del pantà de Sau, un dels embassaments més emblemàtics de Catalunya. Aquesta infraestructura pot emmagatzemar fins a 160 hectòmetres cúbics quan és plena, però en els darrers anys ha estat notícia pels nivells críticament baixos que ha arribat a registrar en contextos de sequera. Que l’activitat turística consumeixi en un any l’equivalent a gairebé una sisena part d’aquest volum dona una idea de la magnitud d’aquest ús hídric.
Més demanda hídrica
Lloret de Mar és, després de Barcelona, el municipi que més aigua ha destinat al sector turístic el 2024. Torroella de Montgrí, que inclou l’Estartit dins del seu terme municipal, ocupa el quart lloc, entre Salou (Tarragonès) i Montroig del Camp (Baix Camp). Tots cinc formen el grup de municipis amb més demanda hídrica vinculada al turisme, segons el rànquing recollit per l’ACA.
A la Costa Brava, on s’integren tant Lloret com Torroella, la mitjana de consum per turista i dia és de les més altes del país. El 2024 es va situar en 278 litres per persona i nit, per sobre dels 262 litres de la Costa Daurada i molt per damunt dels 183 litres registrats a la marca turística Barcelona. Aquesta diferència s’explica per diversos factors, com ara la climatologia més càlida, la tipologia d’allotjaments —amb més presència de càmpings i hotels amb piscina— i els serveis vinculats a l’estada turística.
Malgrat aquest elevat consum, l’estudi constata una tendència a la baixa en el consum per pernoctació. El 2022, la mitjana a Catalunya era de 281 litres per turista i nit, mentre que el 2024 ha baixat fins als 265 litres. Aquesta reduc
ció reflecteix, segons l’ACA, un esforç dels establiments per incorporar mesures d’eficiència i estalvi, així com una sensibilització creixent tant del sector com dels visitants.
En canvi, el volum total d’aigua utilitzada pel turisme no ha deixat de créixer. En dos anys, les pernoctacions a Catalunya han passat de 87,7 milions a 97,5 milions, fet que compensa la millora en el consum per persona. L’estudi apunta que l’activitat turística continua sent un dels principals factors de pressió hídrica, especialment en determinades zones del litoral i en alguns indrets del Pirineu amb alta densitat de càmpings i hotels.
Un mapa per comarques
Tanmateix, de l’estudi se’n desprèn un mapa que mostra el volum total de litres consumits en usos turístics (hotels i càmpings) durant el 2024, el qual permet identificar amb claredat quines àrees acumulen una major pressió sobre la xarxa d’aigua. A les comarques gironines, la concentració d’aquest consum es reparteix de manera desigual, amb una intensitat notable al litoral i una incidència més moderada a l’interior. El contrast entre zones és especialment visible a la franja marítima de la Selva i el Baix Empordà, que apareixen en les tonalitats més fosques del mapa.
D’altres punts de la demarcació, com municipis del litoral altempordanès o de la Garrotxa, registren
Un informe de l’ACA analitza per primer cop de manera detallada el consum d’aigua del turisme
La Selva i el Baix Empordà concentren la major pressió turística sobre l’aigua a Girona
consums menors, tot i que també compten amb una activitat turística consolidada. El mapa permet visualitzar com, més enllà dels municipis més coneguts, el turisme exerceix una pressió significativa sobre els recursos hídrics en diversos trams del territori gironí, especialment a les zones costaneres i més orientades al turisme de sol i platja.
Habitatges d’ús turístic
Una de les limitacions del treball és que no inclou el consum associat als habitatges d’ús turístic (HUT), que no tenen una categoria pròpia dins del sistema de tarifació de l’aigua. En molts casos, aquests habitatges estan registrats amb contractes domèstics i, per tant, no es poden diferenciar de la població resident. Això fa que l’impacte real del turisme en el consum d’aigua sigui probablement més alt del que reflecteixen les dades oficials.
El treball de l’ACA s’ha basat en més de 22 milions de factures recollides entre 2022 i 2024 per les entitats subministradores d’aigua, així com en les dades de pernoctacions oficials i en el registre d’establiments turístics. Això ha permès fer una estimació més afinada i, sobretot, separada del conjunt del consum municipal. Fins ara, moltes estimacions es basaven en dades globals de població o consums mitjans per habitant, que no permetien identificar amb precisió l’impacte específic del turisme en zones molt estacionalitzades.