Llatí, amb família a Espanya i feina: el perfil de l’immigrant
Diari de Girona. La regularització extraordinària anunciada pel Govern beneficiarà uns 800.000 estrangers La mesura suposarà una millora de vida per a ells i no serà una competència per a la població nascuda aquí
«Estic esperant els papers per posar-me a treballar. Tinc coneguts a l’hostaleria que necessiten gent i em van preguntant cada dos per tres: ja els tens? Si demà em donen la regularització, l’endemà ja estic treballant amb contracte», explica en Raydel, cubà, nascut fa 39 anys a l’Havana i establert des de fa un any i mig a Cerdanyola del Vallès.
Des que va arribar, s’ha vist atrapat en el laberint burocràtic que és el reglament d’estrangeria, del qual espera sortir mitjançant la regularització extraordinària anunciada pel Govern a principis d’any. Com en Raydel, centenars de milers de persones estan a l’expectativa d’aconseguir un permís de treball i residència. El procés neix d’una iniciativa legislativa popular impulsada per entitats socials, agrupades a la plataforma RegularizaciónYa.
Quan van plantejar la mesura, els seus càlculs eren que uns 500.000 migrants podrien aconseguir papers; avui, entitats com Funcas han actualitzat la dada i l’eleven fins a 840.000 migrants potencialment beneficiats. Per projectar la dada, des d’aquesta entitat han agafat la llista de persones empadronades que ofereix l’INE -que poden tenir permís de residència o no- i n’han restat les persones que tenen permís de residència, d’estudis o per asil. Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, encarregat de gestionar el procés, a preguntes d’El Periódico, afirmen no disposar de dades.
Qui són, on viuen i d’on venen? Com en Raydel, el perfil majoritari és el d’una persona originària de Llatinoamèrica, que ja està vivint aquí i que té una xarxa social, de familiars i/o amics, que li dona suport, segons explica la directora d’Estudis Socials de Funcas, María Miyar. «Els més nombrosos van néixer a Colòmbia, el Perú i Hondures. Són joves, en edats laborals actives, majoritàriament ja estan ocupats en l’economia informal, en feines poc remunerades i de baixa qualificació», detalla. Si reprodueixen el patró dels migrants que avui sí que tenen papers, la majoria viuen a les conurbacions urbanes de Madrid i Barcelona.
Mahmud i Mahmud -tocais, tots dos egipcis, amics de la infància i nascuts al Caire fa 29 i 28
La majoria van néixer a Colòmbia, el Perú i Hondures, i ja estan ocupats en l’economia informal anys, respectivament- fa mesos que pateixen les precàries condicions laborals que ofereix l’economia submergida. Fan mudances sempre que poden i cobren entre tres i cinc euros l’hora, quan el salari mínim és de 9,5 euros l’hora. «No vull treballar més en negre. A Egipte he treballat de manobre a la construcció, de cuiner, he donat classes de francès… Treballaré del que surti quan tingui els meus papers. Però amb uns mínims drets», explica el més jove. L’habitació compartida que els ofereix una veïna, la María, els va salvar de dormir al carrer.
Van venir a Europa buscant una vida millor i la seva entrada va ser Bulgària, enganyats per una empresa que els oferia un contracte de treball per treballar com a dissenyadors de màrqueting -el gran és llicenciat en la matèria per la Universitat del Caire- a canvi de 3.500 euros cadascun. Quan van arribar, el contracte era per treballar manufacturant dessuadores pel salari mínim búlgar (uns 620 euros bruts al mes).
El van haver d’acceptar per retornar els diners a les seves famílies, que els havien prestat per pagar als seus estafadors. Tan aviat com van poder, van venir cap a Espanya. «Vam veure que aquí hi havia oportunitats, que l’economia estava creixent», afirma el més gran dels Mahmud.
Espanya és una de les economies que més creix de tot el Vell Continent i gran part d’aquesta bonança s’explica per la intensa incorporació d’estrangers. En els darrers cinc anys, s’han creat a Espanya 2,4 milions de llocs de treball en l’economia formal, dels quals el 39% han estat ocupats per migrants. Els nascuts fora d’Espanya -però que cotitzen a Espanya- ja superen els tres milions de persones i la regularització anunciada pel Govern promet elevar la xifra.
«La gran majoria de migrants en situació irregular entren a través de Barajas. Des de pràcticament tota Llatinoamèrica pots entrar a Espanya sense visat, com a turista. Aquí trobes un mercat laboral que demana gent i gran part dels que venen ja tenen un familiar o un amic que els acull. El recorregut migratori ja el tenen fet», explica la investigadora de Fedea i professora de la UCM Claudia Finotelli.
Aquesta especialista en gestió migratòria assenyala la millora que experimentaran les vides d’aquells que acabin acollint-se a la regularització, ja que obtenir un permís de treball els permet que no garanteix- obtenir una feina amb uns mínims i, un cop regularitzats, «l’evidència empírica assenyala que la gran majoria ja no tornen a la irregularitat».
«Sánchez ha après la lliçó de Zapatero i ha donat més temps per presentar papers i no requereix contracte de treball previ, cosa que deixava la regularització en mans dels empresaris. No ens podem permetre una economia submergida davant el repte demogràfic que tenim al davant», explica Ricard Zapata, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF.
«És un pedaç per resoldre un model de captació de mà d’obra estrangera que és molt deficitari i que alimenta una economia que depèn de sectors molt volàtils i precaris i necessita incorporar molta gent que cobri salaris baixos», afirma la investigadora de Fedea. «No li veig sentit al debat entre regularització sí o no: hauríem de reflexionar sobre el model productiu».
Sense competència
Totes les fonts consultades coincideixen a assenyalar que la regularització suposarà una millora per a les condicions de vida dels potencials beneficiats, tot i que no està clar que totes les persones que tinguin dret a regularitzar-se acabin aflorant a l’economia formal i una part continuarà en l’economia submergida.
Les empreses veuen amb bons ulls la mesura, especialment les de la construcció, el camp, el transport, l’hostaleria o la cura de persones, sectors on la població migrant regular ja està avui sobrerepresentada. La regularització els habilitarà més mà d’obra en un context en què, malgrat les altes taxes d’atur, lamenten la manca de personal en diverses professions, habitualment les pitjor remunerades.
No obstant això, economistes consultats i sindicats adverteixen que no totes les empreses o particulars que avui donen feina informal voldran assumir els costos derivats de contractar aquestes persones, com ara pagar cotitzacions socials o reconèixerlos drets bàsics com baixes per malaltia, vacances o prevenció de riscos laborals, entre molts altres.
Els sindicats ja estan preparant campanyes per intentar organitzar-los i que aquesta oportunitat suposi una millora de les seves condicions i els permeti consolidar una carrera professional a mitjà i llarg termini a Espanya. La regularització d’aquestes persones no suposarà un tap o una major competència per a la població nascuda aquí a l’hora de trobar feina, «ja que gran part de les professions que avui ocupen els migrants són professions a les quals els autòctons no volen accedir i per a les quals estan sobrequalificats», explica la directora d’Estudis Socials de Funcas.
En Gora, senegalès de 26 anys, és fuster. Oficial de categoria, al seu país natal tenia el seu propi taller i dos aprenents al seu càrrec; aquí va arribar en pastera a través del pas de les Canàries i espera la regularització recollint ferralla. Somriu quan se li pregunta si li agradaria muntar el seu propi taller a Barcelona. «Tant de bo algun dia», projecta.
En Gora, en Raydel i els dos Mahmud atenen El Periódico a la seu de l’oenagé T’Acompanyem, una entitat que va néixer per ajudar aquells que van quedar a l’atur després de la crisi del 2008.
Aquí reben classes de català i castellà i durant els darrers mesos han realitzat cursos homologats de logística, rebosteria, ofimàtica o atenció al client, entre molts altres. Cadascun va néixer a milers de quilòmetres de distància d’on avui es troben i s’acompanyen, però tots quatre comparteixen l’esperança que la regularització promesa els permeti progressar.