L’FMI alerta d’una possible recessió mundial aquest any i el proper
Diari de Girona. Preveu retallar les previsions de creixement, que havia fixat en el 2,9% per a l’any que ve.
El Fons Monetari Internacional (FMI) revisarà a la baixa les previsions de creixement per a l’economia mundial, que seran publicades la setmana que ve, com a conseqüència de les múltiples sacsejades que afecten l’activitat, segons va avançar ahir la directora gerent de la institució, Kristalina Georgieva. L’economista búlgara va assenyalar que, tot i que l’FMI ja ha rebaixat fins a tres vegades les seves projeccions de creixement a només el 3,2% per al 2022 i el 2,9% per al 2023, la setmana que ve té previst tornar a retallar el creixement per al proper any.
«Calculem que els països que representen al voltant d’un terç de l’economia mundial experimentaran almenys dos trimestres consecutius de contracció», va apuntar l’economista, afegint que, fins i tot quan el creixement sigui positiu, la caiguda d’ingressos reals i l’augment dels preus provocaran la sensació d’estar en recessió.
D’aquesta manera, els càlculs de l’FMI eleven a uns 4 bilions d’euros la pèrdua de producció global fins al 2026, una xifra equivalent a la mida de l’economia alemanya, fet que suposa «un revés massiu per a l’economia mundial».
«I és més probable que empitjori que millori», va advertir Georgieva, per a qui la incertesa continua sent extremadament alta en el context de la guerra i la pandèmia. «Estem experimentant un canvi fonamental en l’economia global: d’un món de relativa previsibilitat, amb cooperació econòmica internacional, baixes taxes d’interès i baixa inflació, a un món més fràgil amb més incertesa, més volatilitat econòmica, confrontacions geopolítiques i desastres climàtics més freqüents i devastadors, un món en què qualsevol país pot perdre el seu rumb més fàcilment i amb més freqüència», va resumir.
D’aquesta manera, per a la directora de l’FMI resulta urgent estabilitzar l’economia davant l’empitjorament de perspectives, per a això assenyala en primer lloc la necessitat de domar la inflació, tot i que adverteix que endurir la política monetària massa i massa ràpid, i fer-ho manera sincronitzada a tots els països, podria empènyer moltes economies a una recessió perllongada.
«La inflació s’ha mantingut obstinadament alta i generalitzada, cosa que significa que els bancs centrals han de continuar responent», va defensar Georgieva, assenyalant que, a l’entorn actual, «el que és correcte» és actuar amb decisió fins i tot quan l’economia inevitablement es desaccelera . «Això no és fàcil, i no evitarà cap dolor a curt termini. Però la clau és evitar un dolor molt més gran i més durador per a tots», va afegir.
D’altra banda, per a l’economista búlgara, una segona prioritat immediata és implementar una política fiscal responsable, que protegeixi els vulnerables, «sense afegir combustible a la inflació». D’aquesta manera, va recomanar als governs implementar mesures fiscals que no només siguin temporals, sinó també específiques, amb un enfocament nítid a aquelles llars de baixos ingressos.