L’Eurocambra defensa el topall als ingressos de les elèctriques durant una crisi
Diari de Girona. El secretari general de la patronal europea Eurelectric expressa «serioses preocupacions» sobre «la institucionalització» de la mesura.
El Parlament Europeu proposa mantenir el límit als ingressos de les centrals renovables, nuclears i hidràuliques de manera estructural, sempre que hi hagi una situació de crisi de preus de l’energia. Així es pot llegir al primer esborrany elaborat per l’Eurocambra sobre la reforma del mercat elèctric proposada per la Comissió Europea al març: «El límit als ingressos del mercat és una mesura implementada durant la crisi energètica que ajuda a reduir els beneficis caiguts del cel dels generadors d’energia, alhora que ajuda a finançar les mesures adoptades durant una crisi de preus».
Aquesta és una de les esmenes introduïdes pel ponent espanyol Nicolás González-Casares i el seu equip després de més de 50 reunions amb empreses com Naturgy, Endesa, Iberdrola o l’Associació de Comercialitzadors d’Energia (ACIE), així com associacions de clients o consumidors. A aquests canvis seguirà la discussió dels diferents grups polítics per a l’aprovació d’una versió definitiva de l’Eurocambra «al juliol». A partir de llavors començaran les converses a nivell d’Estats membres per assolir un text final que el Govern espanyol vol impulsar durant la presidència espanyola de la Unió Europea el segon semestre de l’any.
L’objectiu de limitar els ingressos de les elèctriques és destinar allò recaptat a mesures dirigides a alleujar l’impacte del xoc en els consumidors. «És positiu que la CE introdueixi mesures específiques per a períodes de crisi com la possibilitat d’introduir tarifes regulades, fins i tot amb preus per sota del cost. Però no resol com finançar-les, cosa que deixa en inferioritat de condicions països amb menys espai fiscal i, per tant, als seus ciutadans», explica González-Casares. S’estableix un límit de 180 euros per megawatt-hora (MWh), el mateix que l’acordat pels Vint-i-set durant la crisi actual. Però la redacció deixa la porta oberta perquè els Estats membres estableixin els seus propis criteris, com ara, amb límits que van des dels 61 euros d’Itàlia o els 67 euros d’Espanya als 85 euros de Grècia o els 130 de Bèlgica.
En una primera reacció de les elèctriques, el secretari de general de la patronal europea (Eurelectric), Kristian Ruby, va dir tenir «serioses preocupacions» sobre «la institucionalització» d’una mesura que, segons ell, « ha fragmentat el mercat intern i ha generat ingressos significativament menors del que s’esperava».
Espanya va ser el primer país que va posar en marxa un límit així. El setembre del 2021, el Consell de Ministres va aprovar retallar els ingressos de nuclears, hidràuliques i renovables per l’alça de preus del gas. Però les companyies elèctriques van forçar el Govern per suavitzar aquesta mesura en eximir de la penalització els que signessin acords de venda d’energia per sota dels 67 euros per MWh. El resultat ha estat que davant dels 2.600 milions que preveia recaptar el Govern espanyol en un sol trimestre, al final hagi recaptat uns 370 milions en un any (2022). Però, alhora, una empresa com Endesa va veure retallat el seu benefici en 6.000 milions l’any passat per aquesta mesura.