L'Estat vol reactivar la millora de l'N-260 però diu que troba «moltes dificultats» | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

L’Estat vol reactivar la millora de l’N-260 però diu que troba «moltes dificultats»

  |   Novetats

Diari de Girona. En una resposta al diputat del PDeCAT Sergi Miquel, afirma que vol tornar a fer els estudis informatius i d’impacte, ja que els que s’havien fet han caducat, però que hi ha molts problemes perquè el projecte porta aturat més d’una dècada.

El Govern de l’Estat diu que vol reactivar el projecte per convertir l’N-260 entre Besalú i Figueres en l’autovia A-26, però que s’està trobant «amb moltes dificultats», especialment en el tram Besalú-Cabanelles, perquè el projecte porta suspès des de l’any 2010. De fet, l’any 2006 ja s’havia aprovat una declaració d’impacte ambiental sobre el tram, però amb l’aturada del projecte va caducar i s’haurà de començar de nou. Ara, segons consta en una resposta del Govern espanyol al diputat gironí del PDeCAT, Sergi Miquel, la voluntat és reactivar-ho, però Miquel no ho veu massa clar i assegura que «repreguntaran» per tal d’obtenir un calendari concret.

El tram Figueres-Besalú s’engloba dins de l’Eix Pirinenc, que, tal com el seu nom indica, va des de Portbou fins a Aragó seguint el recorregut dels Pirineus. Es tracta de la N-260, una carretera de titularitat de l’Estat amb un elevat índex de sinistralitat que des de fa anys està previst que s’hagi de convertir en l’autovia A-26. De moment, però, només s’ha convertit en autovia el tram Besalú-Olot. El recorregut de Figueres-Besalú està encallat des de fa més d’una dècada, i s’ha convertit en una de les grans infraestructures de l’Estat pendent a les comarques gironines.

En la resposta que el Govern estatal ha donat a Miquel, l’executiu espanyol afirma que l’autovia -A26 «serà una alternativa de gran capacitat i de millor seguretat viària a l’N-260». I mostra la seva predisposició a reactivar el projecte, però adverteix que no serà fàcil. En el tram que va de Besalú a Cabanelles, l’executiu assegura que està «treballant per reactivar la redacció del projecte i la seva tramitació ambiental», però assegura que s’està trobant «amb moltes dificultats», ja que el projecte està aturat des de 2010, és a dir, ja fa més d’una dècada. Pel que fa al recorregut entre Cabanelles i Figueres, assenyala que s’haurà de licitar un contracte de serveis per redactar un nou estudi informatiu d’acord amb el projecte per augmentar la capacitat de la variant de Figueres (N-II), que, segons recorda el Govern en la resposta escrita, actualment es troba en procés de redacció «i suposarà una millora de la mobilitat» a tot l’entorn de la capital alt-empordanesa.

Però malgrat aquesta declaració de bones intencions, Sergi Miquel s’ho pren amb escepticisme. De fet, es tracta d’un projecte que llargament encallat, de manera que els estudis i declaracions d’impacte ambiental que es van fer en el seu moment ja han quedat caducats i és per això que s’han de tornar a fer. En aquest sentit, Miquel assegura que hi estaran «molt a sobre» per tal que el projecte acabi tirant endavant i que repreguntaran a l’executiu espanyol perquè concreti millor els calendaris.

Millora de la seguretat

Mentre la nova autovia entre Besalú i Figueres no sigui una realitat, el Govern assegura que la seva prioritat, a través del ministeri de Transports, és «garantir i millorar la seguretat dels usuaris» de l’actual N-260. Per això, assegura que cada any s’inverteixen uns nou milions d’euros en les tasques de conservació ordinària i en el manteniment de tot l’Eix Pirinenc, tant a Catalunya com a Aragó. En aquest sentit, recorda que des de juny de 2018 s’han dut a terme diverses actuacions de reparació de la carretera i els seus elements valorades en uns vuit milions d’euros, i assenyala que «es continuen estudiant noves actuacions a Llançà, Olot, Sant Joan les Abadesses, Ripoll i Ordis», entre d’altres.

I és que, any rere any, surten diversos informes que assenyalen l’N-260 com una de les carreteres amb un nivell més alt de perillositat i sinistralitat a Catalunya, amb diversos «punts negres».