L’estació de l’AVE a l’Aeroport, principal eix gironí de l’Estratègia Ferroviària
Diari de Girona. El Govern aprova el document que estableix les bases del nou model ferroviari català després del traspàs de Rodalies ● El document presentat ahir també inclou la creació d’un Eix Transversal Ferroviari
El Govern va aprovar ahir l’Estratègia Ferroviària de Catalunya 2025-2050, el document que marcarà el full de ruta de la mobilitat sobre raïls de les pròximes dècades. El pla, presentat per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, defineix una xarxa pensada per duplicar la capacitat del sistema actual, crear tres noves estacions d’alta velocitat Girona Aeroport, Tarragona Aeroport i Penedès-, impulsar dos grans eixos estructurals (projectats fa anys, l’Eix Transversal Ferroviari i la Línia Orbital de Catalunya) i crear una empresa pública de trens que permeti comprar material rodant propi.
La consellera va destacar en la compareixença després del Govern que estan treballant en l’«estabilització» del sistema ferroviari de Catalunya i el fet de dissenyar una estratègia permetrà «aixecar la mirada» i veure quina infraestructura i inversions es necessiten per desenvolupar aquest tipus de transport en els pròxims lustres.
L’estratègia no només engloba la xarxa de Rodalies, Regionals i l’alta velocitat, sinó que també inclou el metro, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), els tramvies actuals de Barcelona i el futur tren-tram del Camp de Tarragona. El pla parteix d’un diagnòstic clar: Catalunya creixerà en població i mobilitat, i el sistema ferroviari ha de duplicar la seva capacitat (actualment són 2.050 quilòmetres de línies en servei) si vol mantenir el seu pes com a alternativa real al transport privat.
30.000 milions des del 2000
En els primers 25 anys del segle, la inversió ferroviària a Catalunya ha sigut superior als 30.000 milions d’euros, a parts gairebé iguals entre l’Estat i la Generalitat. En el primer cas, s’ha dedicat majoritàriament a la xarxa d’alta velocitat (uns 10.000 milions), amb les injeccions milionàries
L’Estratègia Ferroviària de Catalunya preveu la potenciació de la Generalitat com a autoritat ferroviària mitjançant una nova formulació de la Llei ferroviària, la constitució de la nova empresa operadora de Rodalies o la implantació de l’Agència Catalana de Seguretat Ferroviària. Per avançar en la planificació de serveis i infraestructures, i millorar la seguretat i fiabilitat del sistema, l’estratègia inclou instruments com el Pla de serveis ferroviaris de Catalunya; la revisió del Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya (PITC); les actualitzacions anuals de l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani o la programació de les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030.
Altres inversions estratègiques serien la construcció de tallers, la creació d’una empresa per comprar material rodant i mesures per afavorir la interoperativitat de la xarxa. L’Estratègia igualment planteja actuacions per facilitar la intermodalitat amb altres modes de transport, com intercanviadors entre serveis ferroviaris i amb les línies de bus interurbà, metropolità i urbà, afavorir els transbordaments i garantir uns temps d’enllaç raonables. També proposa zones d’estacionament d’enllaç i de guarda segura de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal. El document -d’una setantena de pàgines- també dedica un apartat a l’atenció al client i la informació que aposta per millorar la comunicació amb els usuaris i la senyalització, i més formació al personal.
Pel que fa a la seguretat, reclama la creació d’una Comissió d’Accidents Ferroviaris i, en l’apartat de maximització de la xarxa, el document parla de mesures com l’increment de la capacitat dels túnels urbans de Barcelona, la implantació de sistemes de conducció avançats o fomentar la I+D+I ferroviària.
Incrementar la velocitat dels trens regionals i establir combois semidirectes són dos dels objectius per millorar la competitivitat dels serveis ferroviaris.
■ sobretot del període entre el 2005 i el 2010. Malgrat que el nou document del Govern no xifra la quantitat desitjada fins al 2050, el seu objectiu és que sigui semblant a aquests 30.000 milions.
Una altra de les apostes del document aprovat ahir és acostar l’alta velocitat a més territori, amb la creació de tres noves estacions intermodals: Girona Aeroport, Tarragona Aeroport i Penedès.
La primera, l’única amb estudi informatiu arrencat, permetrà connectar directament l’aeroport de Vilobí d’Onyar amb la xarxa d’alta velocitat i amb la futura estació de l’Eix Transversal; la segona donarà servei a l’entorn de l’aeroport de Reus i al corredor mediterrani; i la tercera, situada
Una altra de les apostes del document aprovat ahir és acostar l’alta velocitat a més territori
entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, actuarà com a node d’enllaç entre l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana.
Aquestes tres estacions se sumaran a les existents a Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i Camp de Tarragona, que ampliaran així el mapa d’accessibilitat als trens de llarga distància, que consideren escàs.
Entre els principals eixos d’actuació, el Govern planteja, a més, dos projectes estructurals que fins ara havien sigut reivindicacions històriques. El primer és l’Eix Transversal Ferroviari, una línia que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, i tancarà un corredor de mitja distància transversal que permetrà unir l’interior del país sense passar per Barcelona. El segon és la Línia Orbital Ferroviària, concebuda com un gran anell de Rodalies entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Els dos projectes es consideren vertebradors per reduir la dependència radial de la xarxa actual.