L’esperit de festa major s’apodera de la ciutat de Girona
Diari de Girona. Matinades, cercaviles i un ambient familiar marquen un primer dissabte de Fires amb una meteorologia incerta.
Girona va encendre ahir les Fires de Sant Narcís amb un primer dia marcat per la incertesa del temps i un ambient familiar que va omplir carrers i places. Els núvols van acompanyar la jornada des de primera hora, però el temps va permetre al matí viure una arrencada de festa amb bones sensacions entre firaires, entitats i visitants.
Les primeres hores del dia, tot i el cel gris, van ser de trànsit constant. Famílies amb nens, parelles i grups d’amics s’acostaven a la Devesa i a la zona de la Copa, on l’activitat no va parar des de primera hora. «De moment estem bé, però depenem del temps. Si no plou, Girona sempre dona bons resultats», comentava Fernando Fernández, responsable d’una parada de tir. «El matí està sent normalet, tirant cap a fluix, però és normal: la gent veu el cel ennuvolat i, si tenen criatures, prefereixen esperar per si plou», va apuntar.
Els firaires afrontaven la jornada amb optimisme, tot i la prudència. «Encara és una mica aviat per fer previsions, però ahir per ser el primer divendres va venir força gent», va explicar Yolanda Castanyer, de l’atracció SkyLab. «Com a gironina que soc, tot i que ja no visc aquí, si el temps continua així pot ser bastant top. Aquest any serà millor que l’anterior, que no és gaire difícil perquè va ploure vuit dies», va dir la firaire. Tot i alguna absència que els habituals no passen per alt: «No entenc per què aquest any no hi ha els toros grans», va dir Eric Lillo, un jove assistent, l’ambient va ser de normalitat i optimisme.
Les barraques
A la zona de La Copa, les barraques també van viure una bona primera nit i un matí calmat. «Al principi va estar força tranquil», deia Julie Cabrol, de l’Associació de Naturalistes de Girona. «Divendres vam obrir a les sis, estàvem aquí des de les cinc, i vam veure com s’anava escalfant l’ambient. Vam vendre molts entrepans i després, a la nit, més cubates. Va anar per onades, sobretot a l’hora de sopar. Aquest matí la Copa està força tranquil·la, hi ha moltes famílies i s’hi passeja bé», va comentar.
El bon ambient es notava també als accessos a la Devesa, on el trànsit i la recerca d’aparcament van tornar a ser part del ritual de cada any. «El problema de les Fires, com sempre, és trobar aparcament», admetia Aleix Fernández, veí de Salt. «O tens molta sort o ja pots tenir paciència per trobar-ne un», va remarcar. Els agents de la Policia Municipal van reforçar la presència als accessos i voltants del parc, especialment a les hores de més afluència, per ordenar el pas de vehicles i evitar col·lapses.
Tot i el cel tapat, el primer dissabte de Fires va mantenir el pols. Les matinades, que van sortir puntuals a les vuit des de la plaça del Marquès de Camps, van despertar la ciutat entre pólvora i tambors. El so dels trabucs i les gralles va ressonar pel centre, entre veïns que s’afanyaven a immortalitzar el moment amb el mòbil. L’olor de pólvora va marcar el primer compàs d’una jornada que es va allargar fins ben entrada la nit.
Després, el programa va continuar amb propostes repartides per tota la ciutat. Al Museu d’Història, el taller La imatgeria de Girona va acostar els més petits a les figures emblemàtiques del patrimoni festiu local, com els gegants, els capgrossos o l’Àliga. L’activitat va permetre redescobrir aquestes icones de la cultura popular, algunes de les quals es poden veure tot l’any a l’aparador del museu.
A la plaça de Salvador Espriu, el Vesparitiu 2025 va reunir desenes d’aficionats a les scooters clàssiques, que després d’un recorregut pel Gironès van tancar la trobada amb un aperitiu al Mercat del Lleó. El so dels motors i l’aroma de cafè i benzina es van barrejar en un ambient distès que va atraure curiosos i fotògrafs improvisats.
Activitats als barris
El matí va tenir també accent de barri. Al centre cívic de Sant Narcís, la tradicional Penjada de la Mosca va aplegar famílies i veïns, mentre que al parc de Vista Alegre els jocs del Tocajoc van convertir l’espai en una festa infantil a l’aire lliure. La plaça de Catalunya va concentrar el moment més sorollós del matí amb la tronada de festa major en honor als quatre rius, un clàssic que sempre fa tremolar la ciutat.
Amb l’arribada de la tarda, Girona va canviar de ritme. Els carrers del centre es van omplir de nou i les activitats familiars van donar pas a les cercaviles i els concerts. L’espectacle itinerant Le Pianoteur, de la companyia francesa Theatre la Toupine, va ser un dels moments més excèntrics del dia. L’artista, al piano-escúter elèctric, va recórrer els carrers escampant fum, bombolles i melodies, combinant música i teatre en una posada en escena original que va captivar el públic.
Quan el sol començava a pon
«Aquest any serà millor que l’anterior, que no és gaire difícil perquè va ploure vuit dies»
«Nosaltres depenem del temps. Si no plou, Girona és un lloc que sempre dona bons resultats»
dre’s, la festa es va bifurcar entre la música i el foc. Al Parc del Migdia, la Nit electrònica va reunir centenars de persones en un ambient festiu i vibrant. Els noms del cartell, Fernando Lagreca, Dolça Van Leeuwen, «Jordi Stone» (el cuiner Jordi Roca) amb Rebeka Brown, Raxon i Cristian Varela, van convertir el parc en una gran pista de ball a l’aire lliure, amb un desplegament de llums i projeccions que van allargar la jornada fins entrada la matinada.
El correfoc
Mentrestant, tot i que el ruixat del vespre va posar en perill el Correfoc dels Diables de l’Onyar, l’acte es va acabar fent amb normalitat. I és que era un dels esdeveniments més esperats del primer dia de Fires. A mesura que s’apagaven les llums del Barri Vell, els diables apareixien d’entre les ombres i omplien els carrerons de flames, percussió i una forta olor de pólvora. Les espurnes il·luminaven els rostres dels més valents que s’hi atrevien a entrar, mentre els més petits observaven des de la distància, entre fascinats i espantats.
El recorregut va culminar amb un gran esclat de pirotècnia i percussió a la plaça Sant Domènec, on les bèsties de foc van desplegar tot el seu repertori abans de l’encesa final.. El foc i el moviment van congeniar en un tancament intens i espectacular, que va deixar la plaça plena de fum i aplaudiments.
De forma paral·lela, la Devesa bullia amb les atraccions a ple rendiment. L’olor de sucre i menjar fregit es barrejaven amb la música i les llums de colors, i les cues s’allargaven a les parades més populars. Els més joves feien els primers viatges a les atraccions de vertigen, mentre els pares esperaven amb un ull al cel, pendents del temps.
El primer dissabte de Fires va tancar amb bones sensacions i amb la percepció general que Girona tenia ganes de carrer. Després d’un any d’espera, la ciutat va recuperar el pols de la festa, amb una meteorologia incerta però amb l’energia i la participació de sempre. Si el temps ho permet, tot indica que el primer cap de setmana de Fires mantindrà el ritme i omplirà de vida tots els racons de la ciutat.