Les solucions: més edificacions i menys pisos turístics
Diari de Girona. Els espanyols culpen la poca obra nova i a l’arrendament temporal, segons el primer estudi de l’Observatori Social de l’Habitatge Prensa Ibérica-Santander
L’habitatge està en boca de tothom, tant per bé com per mal. La dificultat per accedir a aquest dret constitucional s’ha convertit en el primer problema per als espanyols. Però, quin impacte concret té en la ciutadania? A quins col·lectius afecta més aquesta crisi? Quins són els principals obstacles? A qui culpen els espanyols? Quines solucions plantegen?
Per tenir una fotografia real d’aquesta problemàtica, el grup Prensa Ibérica i el Banc Santander han posat en marxa l’Observatori Social de l’Habitatge a Espanya, que inicia ara la seva trajectòria amb un complet estudi sobre les percepcions socials de la crisi de l’habitatge, amb l’objectiu d’entendre aquesta complexa realitat, identificar les necessitats dels espanyols i generar un debat territorial que permeti proposar solucions útils.
Preocupaciógeneralitzada
La primera onada d’aquest sondeig periòdic, elaborat per beBartlet com a soci demoscòpic a través de l’empresa Cluster 17 i a partir de 2.404 entrevistes, revela quatre grans realitats: una preocupació generalitzada per l’habitatge, especialment accentuada entre els joves i les rendes baixes; una forta polarització ideològica sobre les causes i les solucions; una demanda unànime d’acords polítics; i un suport transversal a mesures específiques, com els avals per a joves. Però anem a pams i, abans d’abordar les possibles solucions i el paper de les administracions, analitzem quin diagnòstic fan els espanyols de la situació actual de l’habitatge.
En sintonia amb la majoria d’estudis demoscòpics, la inquietud per l’habitatge arriba a un nivell de 8,6 sobre 10 entre els espanyols. Si la mitjana estatal ja és molt alta, encara escala més a les Balears (9,7) i Canàries (9,5), zones amb una forta pressió turística.
També se situa per sobre de la mitjana entre els joves de 18 a 24 anys (8,9), entre els qui ingressen menys de 1.000 euros (8,8) i de 1.000 a 1.500 euros (9), i als municipis de més de 250.000 habitants (8,8), cosa que indica que la crisi de l’habitatge s’aguditza a les grans ciutats. I, per electorats, la preocupació és més elevada entre els votants de Sumar (9,2) i Vox (8,8), fet que posa de manifest la transversalitat ideològica del problema.
Percepció de la crisi
Tot i aquesta transversalitat en la percepció de la crisi, la divergència ideològica apareix quan es pregunta per les causes. De les cinc
La preocupació per l’accés a l’habitatge arriba un 8,6 sobre 10, amb les Balears i les Canàries al capdavant
Un 42% dels enquestats afirmen que els impostos sobre la compra d’un pis són molt alts
opcions plantejades, dues són esmentades per més de la meitat dels entrevistats: l’escassa construcció d’habitatges (58%) i l’impacte dels lloguers turístics, que redueixen l’oferta de pisos (55%).
El 42% apunta que els impostos en la compra d’habitatge són molt alts; el 33% sosté que els costos de construcció (materials, mà d’obra…) estan augmentant; i el 29% assegura que els tràmits burocràtics allarguen els temps de construcció.
El lloguer de temporada és assenyalat de manera molt accentuada a les Balears (82%), mentre que, a Catalunya, la poca construcció (58%) és citada gairebé tant com els lloguers turístics (65%).
Escassa construcció
Això últim contrastaria amb la percepció generalitzada en aquesta comunitat que els pisos turístics són el problema principal. Per partits, els votants del PP i Vox responsabilitzen més l’escassa construcció, els impostos alts i la lentitud dels tràmits burocràtics, davant l’opinió dels votants del PSOE, Sumar i la resta de partits d’esquerres, que culpen sobretot el lloguer turístic.
L’edat també influeix en les causes assenyalades: els més joves (18-24 anys) apunten a l’escassetat de construcció (66%), als lloguers turístics (52%) i als tràmits burocràtics (42%). Les dones (58%) assenyalen més els arrendaments temporals que els homes (52%), mentre que ells es decanten més per l’escassetat d’habitatges que elles (52%).
Joves afectats
Aquesta última opció, la poca construcció, també augmenta amb el nivell d’ingressos, essent esmentada pel 41% dels qui guanyen menys de 1.000 euros i pel 77% dels que ingressen més de 5.000 euros. Per contra, el lloguer turístic és percebut com la causa més rellevant pels segments de renda mitjana-baixa (60%) i disminueix entre els qui guanyen més de 5.000 euros (41%).
Sigui per unes causes o per unes altres, l’estudi demostra que aquesta realitat castiga especialment els espanyols més joves. Prop de la meitat dels enquestats (48%) d’entre 18 i 24 anys continuen vivint amb els seus pares o altres familiars, el 34% viu de lloguer i només el 17% té un pis en propietat.
Les proporcions s’inverteixen en la mitjana nacional: el 73% dels espanyols tenen un habitatge en propietat, el 17% viuen en un pis de lloguer i només el 10% resideixen encara amb els seus pares o altres familiars. Però l’opció del lloguer puja fins al 26% a les grans ciutats, de més de 250.000 habitants. La propietat d’habitatge augmenta de manera significativa amb l’edat (del 17% en la franja de 18 a 24 anys fins al 88% entre els majors de 75 anys) i amb els ingressos (del 51% entre els qui ingressen menys de 1.000 euros fins al 87% entre els qui cobren més de 5.000 euros).
Sense diners
I per què molts espanyols no es poden emancipar o comprar un pis? Doncs un de cada tres enquestats (36%) que no tenen un habitatge en propietat afirmen que no poden reunir els diners necessaris per pagar l’entrada d’una hipoteca, i un altre 22% assegura que no s’ho podria permetre ni tan sols si tingués una hipoteca amb condicions favorables.
Ara bé, no sempre és un problema de capacitat econòmica, atès que dos de cada deu espanyols sense pis propi (19%) reconeixen que podrien comprar-ne un però no ho fan per preferència personal. En alguns casos pesa la voluntat de mantenir una vida més flexible, sense lligams hipotecaris ni compromisos a llarg termini, mentre que d’altres prefereixen conservar estalvis per destinar-los a experiències o projectes vitals diferents de la compra d’un immoble. Aquesta realitat mostra que, més enllà de les dificultats objectives del mercat, també hi ha una part de la població que prioritza models de vida alternatius al patró tradicional de la propietat.
De nou, els joves d’entre 18 i 24 anys (51%) i de 25 a 34 anys (48%) es veuen més afectats per la manca de diners per a l’entrada d’una hipoteca, tot i que un 14% de la franja més jove admet que podria comprar-se un pis, però no vol.
El sondeig de Cluster 17 revela una forta polarització ideològica sobre les causes de la crisi
El 36% dels enquestats no podrien reunir els diners per a l’entrada d’un pis