Les onades de calor alteren el comportament del turisme
Diari de Girona. Un estudi sobre viatgers internacionals detecta canvis en l’elecció de destí i una reducció de les pernoctacions, especialment a les Illes Balears, durant els episodis de temperatures més extremes.
El juliol del 2022 va ser un mes difícil d’oblidar per al turisme, com segurament també ho serà el juliol del 2026. Fa quatre anys, la calor extrema es va instal·lar sobre Espanya amb una persistència que va alterar el ritme de les ciutats, va buidar els carrers durant les hores centrals del dia i va convertir qualsevol ombra en un espai cobejat. El juliol del 2023, en canvi, el panorama meteorològic va ser diferent. Entre tots dos estius va sorgir una oportunitat poc habitual per observar alguna cosa més que les temperatures: què fa el turista quan la destinació promesa esdevé excessiva.
Tres investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (María Dolores Sánchez Sánchez, Carmen de Pablos Heredero i José Luis Montes Botella) han aprofitat aquesta comparació per estudiar la resposta dels visitants internacionals. El seu treball, publicat el març del 2026 al Journal of Business and Retail Management Research, analitza la relació entre la calor extrema i decisions concretes: d’on prové el viatger, quina destinació espanyola escull, on s’allotja i quantes nits s’hi està.
Els autors van reunir 6.556 entrevistes de l’enquesta FRONTUR (corresponents al juliol del 2022 i al juliol del 2023) i les van creuar amb els registres de l’AEMET sobre tots dos episodis estivals. Van seleccionar visitants del Regne Unit, França, Alemanya i els Països Baixos: quatre mercats que permeten observar si el termòmetre pesa igual per a qui prové de climes i hàbits de viatge diferents. I van comparar dos juliols de temporada alta: el del 2022, el mes més calorós registrat fins aleshores per l’AEMET, amb una onada de calor de 18 dies que va afectar 44 províncies; i el del 2023, un mes estival amb una activitat mínima d’onades de calor.
Impacte evident
L’estudi va detectar que les onades de calor influeixen de manera significativa en l’elecció de la destinació i redueixen el nombre de pernoctacions. És a dir, no es limiten a canviar el programa d’una excursió: poden escurçar l’estada o allunyar un viatger d’un indret concret.
El Regne Unit apareix com el cas més expressiu. Durant l’episodi de calor extrema, els turistes britànics van reduir els seus desplaçaments cap a Espanya. Els autors interpreten aquesta davallada com un senyal que una part de la demanda busca alternatives més fresques quan la temperatura deixa d’encaixar amb la idea d’unes vacances còmodes. Això no significa que el turista britànic hagi renunciat al Mediterrani; significa que el clima comença a entrar en l’equació de la reserva, al costat del preu, l’hotel o la proximitat de la platja.
Les Balears concentren un altre dels advertiments de l’estudi. En una illa, la calor no sempre es percep igual que a l’interior continental. La humitat incrementa la sensació tèrmica i redueix el marge d’alleujament, especialment quan les nits tampoc refresquen. L’anàlisi situa l’arxipèlag entre les destinacions més afectades per aquesta combinació: els episodis extrems alteren la decisió de viatjar i afavoreixen estades més curtes.
Allotjament estable
Hi ha, però, un resultat que obliga a matisar el relat. L’onada de calor no va modificar de manera significativa el tipus d’allotjament contractat. El viatger pot escollir una altra illa, reduir el nombre de nits o modificar la data del viatge, però no sembla que per això renunciï a l’hotel, l’apartament o qualsevol altra modalitat d’allotjament que ja havia previst. L’adaptació, de moment, afecta més el calendari i la durada del viatge que no pas el format de l’estada.
Els autors parlen de coolcations, un terme que comença a circular en el sector per descriure escapades estivals a la recerca de temperatures més suaus. Resumeix una mutació del desig turístic: durant dècades, la calor formava part de l’oferta; ara, en determinats dies, pot convertir-se en un motiu per mirar cap a una altra destinació.
L’estudi no certifica un declivi del turisme de sol i platja ni permet extrapolar els resultats al visitant nacional o al conjunt dels mercats internacionals. Les dades corresponen a quatre països i a dos mesos de juliol molt concrets.