Les mesures contra la Covid s’allarguen una setmana més
El Punt. El Pirineu reclama, sense èxit, un tracte especial amb un confinament comarcal i no municipal. Salut intensificarà la recerca de la nova variant del virus als grans hospitals.
El confinament municipal en el dia a dia i el tancament de comerços no essencials el cap de setmana, així com la resta de mesures contra la Covid-19, es prorrogaran una setmana més. Els contagis continuen augmentant i els ingressos a l’UCI han crescut un 20% la darrera setmana, de manera que les restriccions no es poden aixecar aquest dilluns com s’havia previst inicialment i es perllongaran fins al 24 de gener.
El Procicat ho va confirmar ahir en una sessió extraordinària en què es va comprovar que, malgrat que la pandèmia no sembla que s’hagi accelerat per les trobades nadalenques, tampoc no s’atura.
Per més que el creixement detectat sigui continuat (un 2% diari des de principis de desembre) i no exponencial, no es pot descartar un canvi de paradigma en els pròxims dies. Ho va remarcar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés: “Hem d’aturar la corba i encara no hem vist cap frenada, però sí un context gens estable entre països veïns que ens preocupa.” El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, assenyala que hi ha alguns indicadors secundaris que suggereixen una reducció dels contagis arran de les darreres mesures, però insisteix que això significaria “només un alentiment dins d’un context de creixement”. En qualsevol cas, pronostica que aquesta setmana es tancarà amb més de 24.000 casos nous, una xifra que triplica el límit que garanteix l’equilibri del sistema sanitari i que, a més, “dificulta molt realitzar el traçat detallat de totes les cadenes de contactes”, segons admet l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Aquesta impossibilitat de tallar les cadenes de contagi, les baixes temperatures i l’eventual extensió de la variant anglesa (VOC 202012/01) són tres factors que duen els experts a “no descartar una eventual acceleració de la velocitat de propagació de la pandèmia en els propers dies o setmanes”.
Justament, un dels objectius de Salut és millorar la capacitat de seqüenciació genòmica dels casos de coronavirus per tal de calibrar el grau de circulació de la variant més transmissible. Salut n’ha confirmat un cas, però admet “sospites” sobre alguns altres. Per això ha programat per a avui una reunió amb els quatre grans hospitals del país per “refinar i equiparar” els criteris de cerca i augmentar la capacitat de seqüenciació. “Estem molt lluny del que es fa a Anglaterra, que té un bon sistema de control”, admet Argimon. Actualment, entre Vall d’Hebron i Bellvitge s’investiga el genoma complet de 250 mostres de positius a la setmana. La idea és augmentar aquesta xifra a curt terme i fer-ho encara més a la primavera, quan l’Institut Català de la Salut té previst comprar una nova plataforma de seqüenciació per augmentar la capacitat de control d’un virus “que té mutacions constants”.
Les dades d’ahir, amb un creixement generalitzat, registren un nou empitjorament de la situació amb les UCI a tocar del mig miler de pacients ingressats, un llindar que, segons un informe de Salut, comporta un escenari de “desprogramació generalitzada”. Argimon no concreta l’abast d’aquestes cancel·lacions, però admet que “tenint 500 malalts a les UCI tot no es pot fer”. El principal hàndicap és que aquests llits, a més d’uns requeriments tècnics de control i ventilació, també necessiten un 30% més de personal sanitari especialista en malalts intensius que no existeix al mercat i que s’ha de reclutar entre el que fa altres funcions.
La previsió és que el volum de casos greus continuï creixent uns dies més. Si ho fes més enllà dels 650 crítics, segons Salut, s’haurien de desprogramar activitats urgents, com ara les relatives als tumors.
Mesures a la carta
Diferents representants polítics de l’àmbit territorial del Ripollès, l’Alt Pirineu i l’Aran reivindiquen un tracte diferencial de l’administració per a la seva zona, atès que representa “el 18% del territori català però només l’1% de la població”. En un manifest conjunt, reclamen restriccions comarcals i no municipals, ja que tenen una realitat molt diferent de la metropolitana, per a la qual, segons ells, estan especialment pensades les restriccions contra la Covid. Consideren que mesures com el tancament del comerç no essencial durant el cap de setmana o les franges horàries establertes per a la restauració “no tenen sentit” i reivindiquen una descentralització de la presa de decisions. El govern, però, diu que de moment no preveu aquesta possibilitat.
Comerços i hotels demanen deixar de pagar els impostos
Les patronals Pimec i Foment demanen al govern fer les eleccions el 14-F perquè cal “un govern resolutiu i fort”. Els comerciants i els restauradors estan indignats perquè “després de deu mesos” no veuen “que això s’acabi”, només veuen “un govern amb por” que no pren (o no pot prendre) decisions resolutives. “Tenim molta gent que ha posat a la venda el seu patrimoni per salvar el negoci”, explica Àlex Goñi, president de PimeComerç, que lamenta: “Ara per ara el govern encara no ens ha presentat un informe dient per què nosaltres som focus d’infecció i per què els transports públics, per exemple, no.” Les patronals Pimec i Foment, precisament, van fer públic ahir un comunicat demanant al govern que no ajorni les eleccions i que aquestes “se celebrin el 14-F”: “Necessitem un govern fort, sigui el que sigui, que prengui decisions valentes”, diu Goñi, que lamenta que s’hagi arribat a un punt en què absolutament tot està supeditat a la Covid-19. “Aviat farà un any d’aquesta situació, i ara ja sí que estem parlant d’una crisi molt i molt profunda, que deixarà molta gent al marge”, va dir.
“Si s’han de mantenir les restriccions o posar-ne de noves, perquè ja veiem que la pandèmia està fatal, es fa; però el que no pot ser és no donar ajudes i fer pagar els impostos fins a l’últim cèntim, perquè els negocis si no tenen ingressos perquè no se’ls deixa treballar no poden pagar, i les ajudes que estan donant són mínimes”, denuncia Joan Carles Calbet, de Retailcat, que recorda que “la Generalitat no té ni un duro” i que “qui hauria de donar els diners és Madrid”, que, precisament, “ha traspassat tota la responsabilitat a les autonomies”.
De tot el comerç, els que ho tenen pitjor són els centres comercials, que ja van perdre el Black Friday, van estar les primeres setmanes de Nadal tancats i ara ho tornaran a estar tres setmanes seguides més.
Per la seva banda, la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), amb l’adhesió del Gremi d’Hotels de Barcelona, va exigir ahir al govern espanyol que exoneri el sector –un dels més afectats– dels impostos i de les taxes municipals. El sector calcula que només un 15% dels establiments estan oberts amb un 10%. Denuncien que tot i aquest context han de continuar pagant taxes i impostos, com la taxa de residus urbans d’activitats, la de pas de vehicles, d’ocupació de la via pública, l’IAE o l’IBI.