Les localitats turístiques retarden o descarten aplicar la taxa municipal
La Vanguardia. Els municipis costaners busquen consensos per evitar fer-se la competència
El novembre del 2012 va entrar en vigor la taxa turística a Catalunya, amb què la Generalitat ingressava per persona i nit 2,25 euros als hotels de 5 estrelles, 0,90 euros als de quatre (a Barcelona, 1,10 euros) i 0,45 euros a la resta dels establiments (0,65 al municipi de Barcelona). La ciutat de Barcelona va introduir el recàrrec municipal el juny del 2021, que es va anar incrementant fins als actuals 5 euros i que podrà augmentar amb un euro a l’any fins al 2029. La nova llei, a banda d’apujar la taxa turística general –a partir d’ara el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge–, obre la porta a la resta de municipis de Catalunya a implantar el seu propi recàrrec a partir de l’octubre. De moment, poques localitats s’ho plantegen. Almenys, a curt termini.
A la Costa Daurada hi ha disparitat de posicionaments. Ara per ara s’imposa certa cautela. Hi ha ajuntaments que ja tenen clar que no tenen cap intenció d’aplicar la taxa, com ara Salou o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; hi ha altres municipis disposats a estudiar-ne l’aplicació, com ara Vila-seca, amb el nucli de la Pineda com a gran epicentre hoteler, i una minoria sí que ja té la intenció d’aplicar el recàrrec, com ara Tarragona o Mont-roig del Camp (Baix Camp), amb el nucli de Miami Platja i una gran concentració de càmpings (5.000 places) i apartaments turístics (3.000), però no aquest any.
Salou, epicentre turístic amb 8,6 milions de pernoctacions anuals i 2,5 milions de visitants l’última temporada, es tanca a la banda. “No ens plantegem aplicar cap recàrrec a la taxa turística. No pot ser que entre els municipis hi hagi competència, ha de ser per a tothom igual, no podem competir per la fiscalitat. No és just que a Salou el turista pagui més que a la Pineda o a Cambrils”, sosté l’alcalde, Pere Granados ( Sumem per Salou-PSC).
“Tenim clar que no aplicarem la taxa turística al nostre municipi, no és just que ens posin aquesta competència extra als ajuntaments. Volem potenciar el turisme”, destaca Assumpció Castellví ( Junts), alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Tot i això, altres municipis com Tarragona o Vila-seca sí que estudiaran l’opció: “Estem a favor de la taxa turística, és un retorn a la ciutadania i amb una ciutat cuidada l’experiència del visitant és millor”, destaca Montse Adan (PSC), regidora tarragonina, però reconeix que abans “hem de treballar amb la Generalitat i el mateix sector turístic per veure quines mesures prenem”. La voluntat és destinar els nous recursos a millorar la promoció de Tarragona, amb 1,7 milions de pernoctacions el 2025.
“Hem d’estudiar una eina que ens dona el Govern com la taxa turística, però aquest any no tenim pensat aplicar-la”, reconeix Pere Segura ( Junts), alcalde de Vila-seca. “Ens agradaria tenir molts més recursos i no haver de valorar el recàrrec de la taxa turística, però no és el cas. Tenim l’oportunitat de disposar d’un altre ingrés. Valorem com l’ apliquem, amb consens amb el sector. Si l’ acabem aplicant, el destinarem a millorar la neteja o la seguretat”, sosté Fran Morancho (PSC), alcalde de Mont-roig del Camp. “ Necessitem més recursos”, reivindica Morancho.
De fet, fa temps que Salou reclama un millor finançament per als municipis més turístics. “No és just que el resident hagi de carregar amb els serveis prestats als visitants. El pressupost de seguretat, en policia, és de sis milions d’euros, o la neteja o recollida de residus estan dimensionats per la gran afluència de turistes. Qui ho paga? El resident i els empresaris”, avisa Granados (Salou), que reclama un nou sistema de finançament amb una aliança estratègica amb els vuit municipis més turístics d’ Espanya. Demanen de participar en una part de la recaptació de l’IVA.
A Girona, els ajuntaments turístics també es mostren, ara per ara, “prudents” davant la possibilitat d’aplicar un recàrrec municipal a la taxa turística. Els alcaldes no es mullen fins i tot davant la possibilitat de sumar uns ingressos que ajudarien a millorar el deficient finançament dels municipis, de moment els consistoris descarten aplicar el recàrrec, que fixa un màxim de 4 euros per persona i dia, durant aquest any.
L’alcalde de Torroella de Montgrí-l’Estartit, Jordi Colomí, veu necessari arribar a consensos per evitar competència entre municipis. “A ningú no li agradarà ser el que més cobra per la taxa turística”, explica. Colomí va plantejar aquesta preocupació fa uns dies al president del Consell Comarcal del Baix Empordà i espera tractar el tema en algun consell d’alcaldes. De moment, en descarta l’aplicació a curt termini: “Les empreses turístiques ja han informat dels preus d’aquest any als clients i aplicar ara el recàrrec d istorsiona el preu final”, manté.
Salou rebutja el recàrrec municipal però reclama un millor finançament participant en la recaptació de l’IVA
Calonge i Sant Antoni tampoc aplicaran cap recàrrec aquest any. Fonts municipals expliquen que es valorarà el 2027, en funció de quina sigui la situació econòmica de l’Ajuntament. Les mateixes fonts afegeixen que prefereixen ser “prudents” i valorar els efectes que aquesta regulació pugui tenir a un any vista. Aquesta localitat costanera del Baix Empordà té un perfil de turisme familiar, amb poques places hoteleres.
A Palamós, reconeixen que l’increment de la taxa turística tindrà un “impacte positiu” en els ingressos municipals. Tot i això, de moment, tampoc no aplicaran cap recàrrec el 2026. “Caldrà veure com la taxa ens ajuda a equilibrar les desigualtats que patim els municipis turístics”, explica l’alcaldessa, Maria Puig, que no descarta estudiar-ne l’aplicació en un futur.
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, explica que l’infrafinançament és un dels problemes que pateixen els municipis turístics com aquest. “Si el recàrrec ens serveix per cobrir part dels serveis que hem de donar a la població estacional, el valorem positivament”, explica. Posa com a exemple serveis com el de la neteja, la seguretat o l’allargament de la temporada de socorrisme a les platges. “Són serveis que avui tenen certes limitacions i, si tinguéssim un ingrés extraordinari, els podríem millorar”, manté. El Consistori valorarà si l’aplica el 2027, una vegada quedin concretats quins serveis es poden millorar i com es poden vehicular a la taxa. És un procés que l’Ajuntament preveu fer juntament amb el sector, principalment amb els allotjaments turístics i amb l’empresariat.
L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell (ERC), afirma que el govern municipal valora positivament l’acord per actualitzar la taxa turística, “reforçarà la capacitat dels municipis per gestionar millor l’impacte del turisme i disposar de més eines per destinar recursos a polítiques d’habitatge, neteja i manteniment, serveis per a la ciutadania”. Tot i això, sobre el recàrrec municipal afirma que no hi ha cap decisió presa: “Primer caldrà avaluar l’impacte concret de la taxa”.
El Gremi d’Hostaleria de Sitges recorda que el sector de l’allotjament turístic de Catalunya rebutja de manera “total i unànime” l’increment de la taxa turística i avisa del seu impacte econòmic i territorial. A més, el sector reclama “més transparència i control sobre la destinació dels ingressos recaptats amb l’impost turístic, de manera que es garanteixi que els recursos es facin servir estrictament per a les finalitats establertes, amb mecanismes clars de seguiment, rendició de comptes i avaluació de l’impacte real sobre el territori i la qualitat del turisme”. L’oferta de Sitges és de prop de 5.000 llits d’hotel (amb les places de càmping i d’apartaments d’ús turístic legal la xifra es triplica).
L’Hospitalet de Llobregat, enganxat a la capital catalana i amb les instal·lacions de la Fira de Barcelona i els milers de congressistes al municipi, és un dels pocs ajuntaments que aplaudeix sense dilació l’aplicació del recàrrec municipal. “La intenció és aplicar el màxim que es pugui”, manté el regidor d’Agenda Urbana de l’Ajuntament, José Antonio Alcaide. El socialista argumenta que el turisme té “efectes positius a la ciutat, però també genera despeses en àmbits com la seguretat o la neteja”. Per això, considera que aquesta activitat econòmica ha de contribuir econòmicament a aconseguir millors serveis “arreu de la ciutat i, especialment, a fer polítiques d’habitatge”. Esperen que aquest recàrrec els ajudi.
Recentment, l’Hospitalet va aprovar una moratòria de llicències d’un any als nous hotels exceptuant dos àmbits: la Fira i el bioclúster de Bellvitge. L’objectiu és disposar de temps per “repensar el model turístic”, assenyala Alcaide. Al costat, Esplugues de Llobregat no té res previst sobre el recàrrec de la taxa turística, asseguren fonts de l’Ajuntament. A Gavà, el Consistori explica que encara no ho han valorat. A Castelldefels, ciutat de gran rellevància turística al Baix Llobregat, fonts municipals asseguren que “la setmana passada hi va haver un consell d’alcaldes del Baix Llobregat i es va començar a debatre aquest tema, però encara no s’ha arribat a cap conclusió, de manera que ja veurem si hi ha alguna proposta comarcal, mentre continuem estudiant aquest tema abans de prendre una posició”.
Al Prat de Llobregat, amb l’aeroport al terme municipal, sí que ho tenen clar i volen aplicar el nou recàrrec. “Al nostre municipi treballem perquè la riquesa generada per un territori reverteixi en forma de serveis públics en la qualitat de vida dels veïns, ho fem així des de fa molts anys amb les infraestructures. En un sentit semblant, creiem que aquest mateix model s’ha d’aplicar al sector turístic i aquesta nova normativa dona eines als municipis”, argumenten fonts de l’Ajuntament, liderat pels comuns.
“El turisme ha de contribuir a millorar els serveis de tota la ciutat i a fer polítiques d’habitatge”
Mentre el recàrrec municipal l’ingressa íntegrament l’Ajuntament que l’aplica, amb la nova llei en vigor, de la taxa turística general, el 25% la Generalitat el destinarà a polítiques d’habitatge. Del 75% restant, el 50% també es destina a cada municipi, i l’altre 50%, a la gestió i promoció del turisme del mateix Govern.